Intimitat, romanticisme i emoció. Són les tres paraules que podrien definir el concert de la surienca Beth que va tenir lloc ahir al vespre a la Sala Gran del Kursaal. Amb la platea del teatre manresà pràcticament plena, Beth va mostrar-se molt propera durant tota l’actuació i va assegurar que ser allà era com ser «a casa i en família».

Acompanyada de cinc músics (Joina Canyet, teclat; Lluís Riera, baix i contrabaix; Pablo Garrido, guitarra acústica; Dani Catena, bateria, i Santi Careta, guitarra elèctrica), Beth Rodergas va repassar els vint anys de la seva trajectòria musical en poc més d’una hora i mitja. L’entrada amb La luz va activar de seguida el públic, que va mantenir el nivell d’energia durant tot el concert.

Un dels moments més especials de la vetllada va ser la interpretació de Lullaby, moment en què la cantant es va quedar sola amb la guitarra acústica a l’escenari. L’avançat embaràs de la cantant de Súria feia que tingués l’instrument més lluny del cos del que seria habitual, una imatge que ella mateixa va qualificar de «molt íntima i còmica».

Ni l’espai on es va fer el concert ni l’escenografia van ser casuals. Beth va portar al Kursaal elements que la transportessin a èpoques passades, com una catifa que hi havia a casa dels seus pares o el balancí que una cosina seva va fer especialment per al videoclip de Tots els botons. A meitat de l’actuació, va explicar que el Kursaal havia estat el lloc on havia fet el seu primer concert amb setze anys, per això li semblava tan «especial» tornar-hi per repassar els grans èxits de la seva carrera musical.

Una de les cançons més cantades i esperades pel públic va ser Dime, el tema que la va catapultar a la fama. Abans que sonés, es va sentir l’àudio que la surienca havia fet molts anys abans quan es presentava ella mateixa al programa Operación Triunfo.

La química entre els assistents i la cantant va ser evident en tot moment, sobretot en la cançó Que tremolin els arbres, quan tot el públic va corejar els «jo vull fer-ho amb tu» amb moltes ganes. El comiat de la surienca va ser molt emotiu. Ara i aquí va fer aixecar el públic dels seients per aplaudir durant una bona estona el talent d’aquella jove promesa que va sortir del Bages fa dues dècades.

El colofó final el va fer agraint a tothom amb la cançó Gràcies, que va ser la cirereta del pastís d’un concert que, per si sol ,ja va ser molt dolç. El públic va cantar l’última cançó dempeus a la platea del teatre acompanyant l’artista i la seva banda.