«He perdut la sort/ no he trobat el nord, avui/ s’ha desfet l’estiu/ s’ha cremat el cel, avui/ I en aquest malson/ he xafat camins de cendra/ ens has pres records/ has pintat les flors de negre/ Quantes vides han marxat/ de casa seva. Es crema, som cendra/ S’ensorra, tot davant meu/ I toca renéixer/ Canviarem la pell». Així diu la lletra de Cendra, el nou senzill de la banda bagenca Juriol, que Clara Oliveres Peig (Sant Fruitós de Bages, 1990) va compondre arran de l’incendi del Pont de Vilomara del 17 de juliol de l’any passat, que va cremar més de 1.7.00 hectàrees i va arribar fins a la urbanització de les Brucardes, a Sant Fruitós. «Neix del cas particular de la família, però va més enllà: parla del què passa quan se’t crema tot», diu la compositora, guitarrista i cantant de Juriol.
«A les Brucardes es van cremar molts patis, i la casa dels meus sogres no era pas a primera línia, però el foc va anar passant per la tanca de brucs i es va enganxar a un tendal i al cotxe que hi havia a sota, i es va cremar tota la casa. Tenia molta pena, perquè el Miquel i l’Àngels ja són grans, tenen entre 70 i 80 anys, i han hagut de començar de nou», exposa Oliveres que reconeix que la cançó que li va sortir «és dura». Però la balada ha calat molt a la família, fins al punt que, quan encara només era una maqueta, la va deixar escoltar al Miquel, «que es va emocionar moltíssim. Fins al punt que, als seus 80 anys, s’ha fet el seu primer tatuatge amb la paraula Cendra».
Per adobar-ho, la companya d’Oliveres, l’Eva, és bombera «i aquell dia estava de guàrdia en un altre lloc. Sabia que es cremava la casa dels seus pares, i no hi podia anar. Va ser tot molt caòtic. Evidentment, quan va sortir, va venir a ajudar». El cas de l’Eva protagonitzarà el capítol d’un pòdcast que Catalunya Ràdio estrenarà a la tardor i que es titularà, precisament, Cendra. I la cançó de Juriol en serà la banda sonora: «ha anat tot molt lligat», diu la músic.
L’estrena d’aquest nou senzill de la banda bagenca, que ja es pot escoltar a les plataformes, ha coincidit amb la tornada a les Brucardes del Miquel i l’Àngels. «El procés de poder gravar a l’estudi amb els músics i refer tota la casa ha estat simultani. Encara no està acabada, però ja hi poden viure. Ha estat un any bastant heavy», remarca Oliveres.
Segon disc de cara el 2024
Cendra és el primer senzill del que serà el segon disc de Juriol, que va debutar la tardor del 2021 amb T’he trobat (RGB Suports). El nou disc, amb vuit temes, es preveu que arribi a principis del 2024. Abans encara es publicarà un altre senzill. Quan surti el disc, Juriol, que completen Miki Santamaria al baix elèctric (Doctor Prats), David González a la bateria (TAO) i una nova incorporació femenina a la guitarra elèctrica, reprendrà els directes.
El nou treball, que tornen a publicar amb RGB (la discogràfica del rock català), continua en la línia de rock-pop èpic, «amb moltes guitarres i tal». Es nota que l’ha produït el manresà David Rosell (Buhos, Txarango, Els Catarres), a l’estudi de Can Pardaler, a Artés, «perquè ell és molt rocker, però ha sabut treure un so molt net i modern, que crec que té un punt més accessible». Presentar-lo amb una balada «no sabíem si era el més indicat, però encara que no sigui de les més canyeres, sí que és la cançó més emocionant de tot el disc. És la que té més ànima meva i la que ha tocat més a casa».
El SENZILL: «Cendra», balada nascuda «amb llàgrimes als ulls»
Clara Oliveres va compondre Cendra, una balada, dos dies després de l’incendi: «és molt visceral, i gairebé em queien les llàgrimes». La portada és d’Imma Franch: ha fet un muntatge analògic passant objectes per un escàner. «S’hi endevinen flors cremades i un terra indefinit», diu la líder de Juriol.
