Entre les mines de carbó de Fumanya, van despuntar les primeres petjades de titanosaures ara ja fa més de trenta anys. Al principi, la troballa es va mantenir en l’anonimat, però avui aquestes icnites es poden visitar al Centre d’Interpretació de Dinosaures de Fumanya. Una de les zones paleontològiques més riques d’Europa. El museu va obrir les portes l’any 2017, però té projeccions de futur

Entrada a l’exposició del museu paleontològic

El centre de Fumanya, pedagogia sobre el temps dels dinosaures

Passat el pantà de la Baells, i la central tèrmica de Cercs, a 1.550 metres d’altitud s’hi troba el Centre d’Interpretació de Dinosaures de Fumanya, concretament al municipi de Fígols. Un jaciment paleontològic sorgit al voltant de l’explotació minera de carbó a cel obert, que va ser activa entre l’any 1975 i el 1986. Aquesta explotació va deixar al descobert més de 3.500 empremtes de dinosaures de fa més de 65 milions d’anys. «Tot i que els miners van ser els primers a descobrir aquestes petjades, durant molts anys la troballa es va mantenir en l’anonimat», explica Alba Boixader, historiadora i directora del museu. Les petjades es van donar a conèixer quan el biòleg berguedà i professor de l’institut de Gironella Lluís Viladrich, juntament amb la seva dona, Montserrat Gorchs, van trobar unes icnites a les roques mentre passejaven per la zona.

La parella es va desplaçar a Sabadell a l’Institut Català de Paleontologia per informar sobre la troballa. Al cap d’uns mesos, l’institut va comprovar que la zona era rica en paleontologia. A partir d’aquí, es va crear el consorci de la ruta minera, que incloïa el Museu de les Mines de Cercs, el Centre d’Interpretació de Fumanya, activitats a la natura i esquí de fons. En aquella època, molta gent defensava que s’havia de tapar la troballa, i n’hi havia que donaven suport a deixar la paret al descobert. Aleshores, es van començar a asfaltar carreteres i a comunicar els diferents municipis berguedans amb la finalitat de dur-hi el turisme. Anys més tard, el 1996, un equip internacional format per paleontòlegs va començar a estudiar el jaciment i en va realitzar la primera cartografia. L’any 2014, el jaciment, que té una extensió de 38.000 m2 que inclou Fumanya Sud, Fumanya Nord, Mina Tumí i el Coll de Pradell, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i poc després, l’any 2017, es va obrir finalment l’edifici del museu al públic. Abans d’obrir-lo, Boixader explica que l’any 2009, com a representants del Museu de les Mines de Cercs, van anar al Departament de Cultura perquè el material paleontològic excavat a la comarca del Berguedà pertanyia al Centre d’Interpretació de Fumanya. Fins al dia d’avui s’han trobat més de 3.500 petjades; més de 40 rastres; restes de closques i ous de titanosaures; fòssils de dinosaures, cocodrils, tortugues i fauna marina; més de 70 fulles de palmeres antigues i restes de troncs de palmeres que podien mesurar fins a 14 metres d’altura. 

Projector on els turistes s’hi veuen reflectits amb diferents dinosaures en moviment

La relació entre els dinosaures i el carbó ha estat directa. Els dinosaures van desaparèixer fa 65 milions d’anys, a finals del Cretaci, que és el període en què es va formar el lignit. En aquest moment, la formació geomorfològica dels Pirineus es va verticalitzar i va deixar de ser una plana fluvial. A partir d’aquí, hi ha una estreta relació entre la geologia dels Pirineus, la mineria del carbó i la paleontologia dels dinosaures.

La intenció del museu és donar a conèixer la relació d’aquestes tres ciències i apropar-les als turistes. Pel que fa a la divulgació del museu, es fa principalment a través de la pàgina web i xarxes socials. També fan lligams a través de les associacions on són i de portals perquè les escoles els coneguin. «A vegades ve una escola i el cap de quinze dies hi ve una família perquè la nena hi havia anat prèviament amb l’escola», explica Boixader.

Al fons, la paret amb petjades de dinosaures

Una visita al museu adequada per a grans, xics i necessitats especials

Des de Setmana Santa fins al pont de la Puríssima al desembre, es pot visitar el Centre d’Interpretació de Fumanya. És obert tots els caps de setmana i festius, d’11 del matí a les 3 de la tarda. Durant els mesos d’estiu, l’horari s’intensifica i s’obre cada dia menys dimarts. Segons ha explicat Oriol Pujol, un dels monitors del museu, la visita guiada del museu es diferencia en tres parts, on participen grans i petits.

«Primer se surt al balcó, on els turistes veuen davant seu la paret amb les diferents icnites i s’explica que, abans, aquest jaciment era una mina de carbó a cel obert. Es detalla com es feia servir el lignit, com s’explotava i com s’extreia. S’emfatitza, sobretot, la relació entre l’explotació d’una mina de carbó a cel obert i el món dels dinosaures», comenta Pujol. A continuació, a la primera planta del centre es posa en relleu la part més biològica d’aquests titanosaures. Les tres principals espècies de titanosaures que habitaven a la zona eren el sauròpode, el teròpode i l’ornitòpode. El sauròpode era l’espècie més gran de totes tres. Durant el recorregut de la primera planta, els visitants poden veure elements reals, com ara ous de titanosaure i un tros de pell fossilitzat únic a Europa. «Aquests elements s’han replicat perquè, si ve una persona amb deficiència visual, les pugui palpar i fer-se una idea del patrimoni de la zona», ha explicat la directora. «Penso que és una obligació moral que el patrimoni estigui a l’abast de tothom. Si els plafons estan traduïts a diferents idiomes, també podem adaptar-nos a les necessitats de les persones discapacitades». La directora també ha emfatitzat que aquests elements ajuden els visitants a fer-se una idea de la textura de la pell i de la closca porosa dels ous dels titanosaures. 

«Quan es van trobar aquests ous, els van dur a escanejar per veure si dins hi havia un embrió, però el pH de l’aigua de la zona no ho va permetre», comenta Boixader. També es mostra quines espècies habitaven a la zona, la seva composició òssia, els seus hàbits i costums, una representació dels ous que ponien, de la pell que els recobria i del tipus d’alimentació que duien a terme segons les seves característiques fisiològiques. Així mateix s’explica d’on va sortir el jaciment, la importància de la troballa en l’àmbit europeu i com el moviment de les plaques tectòniques va provocar la inclinació de les roques. Tot seguit, a la planta inferior, hi ha una part més dinàmica i didàctica on grans i xics en poden gaudir. És una zona on hi ha una pantalla de jocs interactius per comparar les extremitats de l’ésser humà amb les d’un titanosaure; un projector on els turistes es veuen reflectits juntament amb dinosaures en moviment; un audiovisua, i una pota de mida real d’un dinosaure. «La visita té una durada d’una hora i quart, però també pot variar una mica segons el que marca la canalla», comenta la directora. 

Una família contemplant la paret de petjades des d’un balcó exterior del museu

Un futur innovador i més proper a les petjades 

Actualment, el museu està treballant per tal de projectar un itinerari exterior que la directora, Alba Boixader, creu que pot arribar a cridar molt l’atenció dels visitants. «Quan rebem famílies, el que volen és acostar-se el màxim a la paret, i ara mateix no ho poden fer per risc de despreniments –que n’hi ha hagut». Fins ara s’ha estat duent a terme una fase d’estabilització del massís rocós i els turistes no poden arribar fins a la paret. Segons Boixader, unes passarel·les que ja s’hi estan instal·lant permetran als turistes acostar-se fins a la paret de les petjades amb seguretat. També es posaran escultures de tiranosaures de mida real en el jaciment i finestres interpretatives per apreciar tant la paleontologia com la geologia. «Esperem que la tardor sigui suau i es pugui anar treballant per tenir-ho a punt de cara a la primavera. Si s’han d’aturar les obres, llavors s’allargarà molt més, però és que a 1.550 metres d’altitud, depenem molt de la meteorologia», comentava la directora.

D’altra banda, l’alcalde de Fígols, Otger Calduch, veu un futur esperançador per al museu si s’hi treballa amb constància i dedicació. Tot i això, després de tres mesos i mig al consistori encara no veu un camí del tot definit a traçar. «Hem d’aconseguir que el turista tingui un al·licient per tornar a visitar el museu, que no s’hi trobi sempre el mateix», ha exposat el batlle. «El problema és la part econòmica, ja que l’Ajuntament de Fígols és petit». Calduch creu que la solució seria trobar subvencions per preservar la diversitat de petjades que hi ha al jaciment i que no s’erosionin més pels efectes del clima. «Aquest és un dels jaciments més extensos d’Europa en petjades. La quantitat és bona, però ara ja hi ha poca qualitat perquè no s’ha preservat». El batlle ha comentat que quan es van trobar les primeres petjades eren molt visibles, però amb el temps aquesta paret s’ha anat erosionant, desfent. 

Amb tot, «encara hi ha una part de paret que està completament coberta i a sota es compta que hi poden haver més petjades. No s’ha obert mai. Vam tenir la idea d’arribar-hi excavant un túnel, perquè si obrim la paret, en un futur també s’acabarà desgastant».

Dos monitors del museu a la recepció a punt per atendre visitants

El turime encara es va recuperant de la pandèmia

El centre d’interpretació del passat paleontològic situat davant de la paret de les petjades de Fumanya va obrir l’any 2017 amb una xifra bona de visites turístiques, «si es té en compte l’altitud on es troben i que no hi ha cap mitjà de transport públic que arribi fins a la zona», especifica Alba Boixader, directora de l’espai. «El primer any vam tenir uns 6.000 visitants. Ara mateix som al voltant dels 4.000, perquè encara ens estem recuperant de la pandèmia», comentava Boixader. «Amb la inflació, hi ha moltes famílies que només es poden permetre visitar un museu, i solen anar al de les Mines de Cercs». Tot i que el museu és obert a tothom, hi ha un perfil de visitant definit. Solen ser famílies amb nens, i moltes vegades el visiten perquè els menuts hi han anat amb l’escola prèviament. «Al Berguedà també hi ha un perfil de turista sènior, però els dinosaures atreuen més la canalla». D’altra banda, l’alcalde creu que és una llàstima que com a poble no se’ls pugui oferir res als turistes. «No tenim cap restaurant, ni cafeteria on es puguin quedar a dinar o a fer el vermut. Els hem d’enviar a Vallcebre o a Sant Corneli». El batlle creu que és un tema pendent de treballar, i així ho farà durant aquest mandat, assegura. 

Cristina Cucalon, juntament amb la seva família, ha aprofitat per fer una excursió al Berguedà. «Hem vingut aquí a Fumanya perquè ens en van parlar en un taller infantil de paleontologia a Sabadell. Als nens els encanten els dinosaures i hem pensat que era un lloc idíl·lic», comenta Cucalon.