L’escriptora Tess Gunty (Indiana, 1993) va publicar l’any passat la seva primera novel·la, La Conillera, que va ser premiada amb el National Book Award 2022, un llibre traduït per Alba Dedeu al català per Edicions de 1984 (en castellà a Sexto Piso), que recull una història sobre la solitud, la nostàlgia i la llibertat i que esdevé un retrat de la societat contemporània en clau d’humor. Els fets se situen a Vacca Vale, on viu la jove Blandine, una noia devota a la curiositat i l’activisme que «insisteix a ser la protagonista de la seva vida». La novel·la és també una radiografia de diverses problemàtiques socials, polítiques i mediambientals. Perquè, com diu l’autora, «cada generació ha tingut la sensació d’estar vivint el pitjor moment de la història».
La història de La Conillera gira al voltant d’un petit poble fictici d’Indiana, en una època en què la indústria automobilística ha desaparegut després de dècades de bonança econòmica. El focus, però, se situa en un bloc d’habitatges, on les vides dels seus habitants s’entrellacen i xoquen arran de diferents fets que s’aniran succeint en tan sols uns dies.
En aquest edifici viu la protagonista de la història, la Blandine, una noia que comparteix pis amb tres nois als quals no entén ni aprecia, però que la fascinen estranyament. Tots venen de famílies desestructurades i lluiten per trobar el seu lloc al món. Segons Gunty, la jove és «en molts sentits» l’heroïna que volia trobar a la literatura, ja que es tracta d’una persona que refusa de forma rebel totes aquelles pressions que rep del seu entorn. «Atrapada en una complicada situació familiar, sense carrera i sense diners, m’interessava que es resistís a totes les forces del capitalisme, sense buscar l’acumulació material, sinó la transcendència», detalla. En aquest sentit, assegura que sempre li han agradat les dones «independents i intel·lectuals» que qüestionen de forma activa nocions com, per exemple, què vol dir ser una dona jove.
Pel que fa als personatges masculins, en certes parts Gunty aborda els seus perfils des de diverses concepcions de la violència, així com la restricció d’algunes de les seves parts emocionals o les dinàmiques de poder, concretament en el cas de la relació de la Blandine amb un professor. A La Conillera, l’escriptora reflexiona sobre el concepte de bellesa en la dona: «En lloc de ser el passaport a la vida que volia, a la llibertat, la fa vulnerable».
En la novel·la, Gunty aposta per una veu omniscient: «Buscava un ecosistema de veus, que es pogués dibuixar de forma sana, diversa i inclusiva». I quant al llenguatge, no dubta de jugar amb tot tipus de fórmules, com per exemple aquelles més digitals: «El llenguatge d’internet és d’allò més revelatori», subratlla, «hi descobreixes foscor, sorpresa i tendresa, ja que incorpora petites parts del subconscient». Aquestes traces de la «vida moderna» han permès aportar un veritable paisatge «digital» a la novel·la, que també mostra les conseqüències que poden tenir certs materials en la vida real.
Per a l’escriptora, les crisis poden «empènyer la humanitat» cap a un altre costat: «Vull imaginar alternatives al fracàs dels sistemes». I, per això, apel·la a la «tendresa» com un petit pas cap a una gran revolució.
