La Sgratta convida els més petits a escoltar

El cargol i l’herba de poniol és un conte tradicional, recollit al recull de Joan Amades, però no és «hiperpopular», com la Caputxeta o els Tres Porquets. És just el que buscava la bagenca Companyia Sgratta per fer-ne la seva pròpia versió, «amb el nostre segell, que és l’humor». D’aquesta manera no són pas deu els animals que arriben per anar estirant l’herba de poniol per ajudar el cargol, sinó que s’han escurçat a cinc i n’hi han afegit un «de collita pròpia, que és ben esbojarrat. És una marieta inventora que proposa provar una politja, una hèlice... per mirar d’estirar, i és la divertida de la història», explica l’avinyonenca Clara Gavaldà, que en aquesta ocasió s’ha encarregat de dirigir el seu company, el manresà Joan Cirera, que s’encarrega de defensar el muntatge amb una bona colla de titelles.

El cargol i l’herba de poniol de la Sgratta s’estrenarà diumenge (18 h) al Local Catalunya d’Avinyó. Amb aquest nou espectacle, dirigit a tot públic, però especialment als més petits, la companyia bagenca clou el seu desè aniversari, que va encetar ara farà un any amb una altra novetat: Les pirates de terra endins. L’acte central de celebració va tenir lloc al maig, al teatre Conservatori de Manresa, amb un espectacle que va aplegar gags dels quatre espectacles de la seva trajectòria: Sol amb la Lluna, De què fan olor els pets?, La princesa en texans, i Les pirates de terra endins.

L’hàbit d’escoltar

Avesats a la narració de contes, els integrants de la Companyia Sgratta han detectat que, amb la irrupció de les noves tecnologies els infants han perdut l’hàbit d’escoltar, i per això van proposar-se reivindicar «un llenguatge diferent del de les pantalles. La presencialitat, el directe, permet la calma, escoltar, fixar-s’hi i, sobretot, dóna més emoció i transmet més», exposa Gavaldà.

Amb El cargol i l’herba de poniol, dirigint-se especialment als més petits, «no volem explicar res més del que es narra» en aquest conte popular, que té com a missatge allò de: «La unió fa la força!». De tota manera, si l’estructura del conte ja permet anar anticipant què passarà, els infants més grans hi trobaran al·licients amb els nous personatges i jocs de paraules, i els adults s’hi enganxaran a través de l’humor.

Per a tots plegats s’ha preparat una escenografia «visualment atractiva», a càrrec dels lleidatans Joan Pena i Elisabet Pané, amb qui ja van treballar a Les pirates de terra endins: «ens va agradar molt la seva feina, i repetim». I també han repetit amb el sallentí David Moreno Sastre, que ha fet unes cançons «xulíssimes». Aquesta és una altra manera «d’enganxar petits i grans. Ens agrada cantar i, a més, si hi ha algú despistat, d’aquesta manera se centra. És una cosa màgica que va molt bé». I per a aquesta obra han buscat adaptar cançons populars que parlen de cargols. D’Un cargolet se n’anava a l’escola només se’n sent la melodia mentre es transforma l’escenari, però també hi surt l’inevitable Cargol treu banya.

Joan Cirera comença l’espectacle interpretant una persona que és a casa intentant veure una infusió, que li crema massa, i tot es transforma per poder explicar, a través de titelles, una història dins de la història. Els titelles, diu Gavaldà, serveixen «per diferenciar el conte de la realitat. És un llenguatge diferent i, tot i que ja l’havíem utilitzat, potser no hi havíem aprofundit mai tant».

Ja n’han fet funcions prèvies a l’escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara, on l’actor manresà fa de mestre, i «ha funcionat molt bé. La majoria es fa un fart de riure amb la marieta!».