«Grease» consolida Manresa com la capital catalana dels grans musicals

«Excepcional». Així qualifica Jordi Basomba, gerent del teatre Kursaal de Manresa, el desembarcament a la ciutat dels grans musicals en gira estatal. Un idil·li que va començar el 2011 amb HNMPL (Hoy No Me Puedo Levantar), amb cançons de Mecano i que en dotze anys ha sumat vuit grans musicals a la ciutat. El cas de Grease, que avui obrirà amb un ple la primera de les 7 funcions fins diumenge, és l’exemple que el consolida: Manresa serà la única ciutat catalana (exceptuant Barcelona) on es podrà veure el musical de gira i, a més, serà l’única ciutat de l’estat que l’acollirà sense ser capital de província.

Aquesta excepcionalitat de què parlava Basomba s’ha accentuat des que el 2016 Sant Cugat va deixar de programar aquests espectacles de gran format que necessiten, entre actors i tècnics, una cinquantena de persones per a cada funció. I si Manresa entra en la lliga dels grans musicals que majoritàriament es couen a Madrid és perquè «confiem molt en el nostre públic i sabem que, majoritàriament, 4.500 persones ompliran el teatre», apunta Basomba. Les productores, a força d’anys i resultats, «també ho saben». I és que un teatre, diu el gerent, «que és capaç de tenir 90.000 espectadors anuals és un fenomen que fa que aquestes grans empreses s’hi fixin». Una xifra que es va assolir el 2019, just abans de la pandèmia, i que enguany es preveu repetir sinó superar, com explicava el mateix Basomba el juny, en el balanç del primer semestre d’aquest any. 

«Grease», el més vist

I és que els musicals han estat un dels pals de paller de l’increment de públic al llarg d’aquests setze anys de Kursaal: d’una tacada, 4.500 persones. Els vuit grans musicals a Manresa han sumat, des del 2011 -i a l’espera de les xifres finals de Grease- més de 35.000 espectadors. Fins ahir, Grease ja havia venut gairebé 4.700 entrades i 3 de les 7 funcions ja s’havien exhaurit. De moment, més del 85 % d’ocupació. El Grease de fa 10 anys va congregar 5.094 persones i és, fins avui, el musical més vist a la ciutat. El nou Grease el persegueix.

El públic és l’actor imprescindible d’aquesta anomalia. Per què? Segons Basomba, a més de la «confiança» guanyada al llarg dels anys, els responsables de l’equipament saben que podran «atraure un tipus de públic que habitualment no va al teatre. Els musicals són espectacles de pur entreteniment» que compararia amb, per exemple, «els muntatges del Mago Pop. Captes un públic nou que vol gaudir d’una proposta que implica esbargiment, diversió» i de la qual no es pot gaudir ni cada dia ni a tot arreu.

Madrid: la capital dels musicals

Madrid és des de fa uns anys la «capital dels musicals», apunta Basomba, i després que el muntatge faci temporada allí les companyies comencen una gira maratoniana «de 30 o 40 setmanes», explica, «amb els equips tècnics doblats: quan uns desmunten en una ciutat, els altres ja estan muntant a la següent». Despres de passar per Barcelona, on Grease s’hi va estar unes 10 setmanes al Tívoli, de desembre al febrer del 2023, la gira va començar a Bilbao i ja ha passat per Valladolid, Salamanca, Pamplona, Saragossa, Còrdova i Alacant, abans d’arribar a Manresa. Després continuarà a Mallorca, Múrcia, Sevilla, València, Santander i Gijón. 

Espectadors d’arreu

Perquè un musical com Grease (de Som Produce, la productora que està al darrere de la majoria de musicals de gran format que han arribat a Manresa) s’instal·li en una ciutat «obligatòriament s’han de fer 7 funcions sinó ja ni s’ho plantegen perquè no sortiria a compte», explica Basomba. I les xifres de públic del Kursaal fan, també, que l’operació per al teatre sigui «pràcticament neta», assegura. Per tot plegat, el teatre manresà s’ha convertit en el «centre neuràlgic» d’un territori que abasta més que la Catalunya Central i que acull espectadors de l’àrea metropolitana com Terrassa o Sabadell, a més de Vic o Igualada. Els musicals, remarca Basomba, són espectacles «per anar al teatre en grup de famílies o d’amics». I suposen, diu, «un esforç econòmic perquè l’entrada general no baixa de 50 euros» (en aquest cas, amb els diferents descomptes oscil·len entre 39 i 55 euros). Enguany, apunta Joan Morros, responsable d’El Galliner, l’entitat programadora del Kursaal, «vindran alguns grups organitzats". Un d’ells és «Cerdanya viatgera, amb 45 persones dissabte a la tarda i un altre de Castellbell i el Vilar». Unes sessions que tindran la meitat de públic «de fora de la comarca».

Un risc «factible»

I si tornem a l’excepcionalitat que significa per a Manresa ser una plaça forta dels musicals («ens hi hem acostumat, però no és l’habitual», remarca Morros), l’èxit se li ha d’atribuir, apunta el responsable d’El Galliner, a qui va ser el gerent del teatre del 2008 al 2013, Valentí Oviedo, actual director general del Gran Teatre del Liceu: «Nosaltres no ho haguéssim fet pel risc que suposava. Però el Valentí estava convençut que era factible i que hi havia prou públic a Manresa, comarca i a la Catalunya Central». I tenia raó. Era el gener del 2011 i el primer musical que va obrir la llauna va ser el de Mecano, HNMPL; el juny del mateix any, el d’ABBA, Mamma Mia!. Entre tots dos van sumar més de 9.000 espectadors: el teatre guanyava el 10% més de públic amb l’entrada en joc dels musicals. Les expectatives encara es van superar amb Grease, ara fa deu anys (més de 5.000 espectadors) mentre que Sonrisas y lágrimas, el 2014, es mantenia en la mitjana (4.500). Els dos musicals que han portat menys espectadors van ser Cabaret i Priscilla (3.400 cadascun), probablement, apunta Morros perquè «per la temàtica, el primer i per desconeixença, el segon, no van tenir la tibada d’altres com Grease», el musical, segurament, «més infalible», conclou Basomba.