Els Premis Lacetània van gaudir aquest divendres de la gala més volgudament femenina en l’estrena de Sílvia Sanfeliu com a presidenta de l’entitat organitzadora, Òmnium Bages-Moianès. Amb la presència del president nacional, Xavier Antich, l’alcalde Marc Aloy i el president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernández, el certamen va transcórrer al Teatre Conservatori de Manresa amb la defensa de la llengua com a gran reivindicació en els parlaments i l’homenatge a totes les dones que han fet possible la història del teatre a la ciutat i al país com a fil conductor, al marge, és clar, del lliurament dels tretze premis. A diferència d’altres edicions, la cinquena gala va esquivar els temes més candents de l’actualitat política i es va anunciar que la sisena es farà a Sant Vicenç de Castellet.

«Avui m’estreno com a presidenta en els Lacetània, la presentadora és la Mireia i el duet que toca a l’escenari el formen la Cinta i la Berta», va indicar Sanfeliu en el parlament inaugural de la vetllada, que va ressaltar que aquesta preeminència femenina «a vegades ha estat extraordinària» però ja comença a normalitzar-se. I ho fa gràcies «a les directores, actrius i dones de teatre que ens han precedit». El protagonisme de la presència femenina en les arts escèniques el van refermar diversos audiovisuals que van mostrar un ampli reguitzell d’intèrprets i autores catalanes del passat i el present.

La gala va demostrar sobrietat i contenció, amb pràcticament cap discurs forassenyat en la llargària, i Mireia Cirera es va revelar -era de preveure, d’altra banda- com una excel·lent mestressa de cerimònies presentant l’acte amb una vis còmica mesurada però enginyosa que el públic va agrair. I a l’esquerra de l’escenari, el duet Lur format per la cantant Berta Portabella i la pianista Cinta Macià va posar música tant amb composicions pròpies com el tema de cloenda Que quedi l’alegria com amenitzant la successió de recompenses als premiats.

Xavier Antich, president d’Òmnium, va explicar que, en una junta recent de l’entitat, la vicepresidenta Mònica Terribas va demanar si «fem prou coses per la cultura» incloent dins la pregunta la resposta: «per moltes que en fem, mai en seran prou». Un apunt que l’alturgellenc va introduir per emfatitzar que iniciatives com els Premis Lacetània «no són només importants pel Bages i el Moianès sinó pel conjunt del país». Antich va afegir que «avui hem vist com cada premi és la revelació d’una petita comunitat» ja que els premiats compartien paraules d’agraïment cap els entorns que els permeten anar endavant.

L’alcalde Marc Aloy, per la seva part, va reiterar la condició «notablement femenina» de la trobada i va fer esment que enguany s’ha incorporat a la relació de premis convocats un que porta el nom de Maria Matilde Almendros per reconèixer iniciatives de teatre amateur. En aquest sentit, la presentadora va remarcar que el 2019 hi havia nou categories i ara ja són 13. Una de les novetats la va destacar també Aloy perquè porta el nom del seu pare, en Josep Maria, i recompensa el talent jove en la narració literària.

Un dels moments més emotius de la jornada el va protagonitzar en David Panadès, individent, que va recollir el Premi Regió7 de comunicació pel podcast Com ho veus, de Ràdio Igualada, i va valorar «el poder inclusiu» del mitjà. L’apel·lació a l’amistat femenina d’Àngels Fusté en recollir el guardó de textos teatrals, les paraules sentides de Francesc Parcerisas en rebre l’Almendros juntament amb l’Associació Cultural Recreativa de Fals i la divertida crida del realitzador Víctor Hernaiz demanant «si hi ha un productor a la sala» van ser altres moments culminants d’una gala que el 2024 sortirà de nou de la capital.

Els tretze guardons de la convocatòria, dotats amb un total de 9.000 euros, són, el Premi Antoni Esteve per a estudis sobre la Catalunya Central, el Premi Berenguer de Montagut, el Premi Consell Comarcal del Bages a la Cultura popular i tradicional, el Premi El Galliner de textos teatrals, el Premi Empremta, el Premi Josep Maria Aloy de Narrativa jove, el Premi Litel de Música, el Premi Maria Matilde Almendros al teatre amateur, el Premi Plácido a la producció cinematogràfica, el Premi Beca de Recerca Pare Ignasi Puig i Simon, el Premi a la Projecció artística, en la modalitat d’Il·lustració, el Premi Regió7 de Comunicació i el Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves.

Premi Antoni Esteve per a estudis sobre la Catalunya Central per a Montse Perramon

A un treball de recerca o de divulgació en qualsevol camp emmarcat en la Catalunya Central. Dotat amb 1.500 euros (impostos inclosos) per la família Esteve. Convocat pel Centre d’Estudis del Bages i Òmnium Bages-Moianès. 

Atorgat a Montse Perramon Augé (Manresa, 1952) pel treball Moviment obrer i catolicisme a Manresa (1879–1905). Tipus de relació i evolució d’un incipient moviment obrer i l’església catòlica manresana d’aquest període, que es centra en l’anàlisi de la recristianització que es va produir en aquells anys, amb especial incidència en el paper de la dona com a transmissora d’aquests valors religiosos. També s’incideix en l’acció social i política catòlica a traves de les diferents accions que es van fer, i el paper de la premsa catòlica. El jurat valora la metodologia científica utilitzada, la recerca i l’aprofundida anàlisi de fonts documentals i les conclusions extretes, que fan una radiografia del moviment obrer catòlic a finals del segle XIX, una època de constitució i aparició de nombrosos moviments associatius i socials en una Manresa de gran creixement.

Premi Berenguer de Montagut per a estudis sobre la Seu de Manresa per a Jaume Soldevila

A treballs de recerca o de divulgació sobre art, música, religió o valors culturals emmarcats en l’àmbit de la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. Convocat pels Amics de la Seu i dotat amb 1.000 euros (impostos inclosos) per Cots i Claret. 

Atorgat a Jaume Soldevila Ribera (Manresa, 1941)pel treball La Seu de Manresa. Restauració i Rehabilitació des del 1949 al 2022, un estudi sobre les obres de restauració i rehabilitació a Santa Maria de la Seu de Manresa que explica les intervencions recents realitzades a la basílica. L’autor hi exposa la complexitat de les obres, amb tècniques constructives contemporànies i sempre respectant el patrimoni artístic i arquitectònic manresà. Un treball de reconeixement a tots els que han participat en el manteniment i millora de la Seu. 

Premi Consell Comarcal del Bages a la Cultura popular i tradicional per a la Colla de Gegants i Nans de Sallent

A iniciatives dutes a terme en el darrer any i mig per entitats o associacions de la comarca. Convocat i dotat pel Consell Comarcal del Bages amb 1.500 euros. 

Atorgat a la Colla de Gegants i Nans de Sallent, amb el projecte Alça’t, Festa dels Gegants i Nans de Sallent. El jurat reconeix el valor d'aquest projecte com a dinamitzador de la vida associativa i cultural al poble, i com a possible mirall per a altres entitats de la comarca. El projecte destacat per l’enfocament educatiu, amb la introducció de la cultura popular en l’àmbit de l’escola i la creació de diferents activitats en col·laboració amb altres colles i entitats, involucrant el teixit associatiu de la vila i utilitzant noves figures com a elements cohesionadors. Aquesta col·laboració no només enriqueix la colla gegantera, sinó que també fomenta la comunitat i la cooperació entre diverses parts interessades en la cultura populari ajuda a mantenir viva aquesta tradició. La seva orientació didàctica i la promoció de la comunitat són punts forts que creen una oportunitat perquè les noves generacions s'impliquin i s'identifiquin amb aquesta tradició, per tal de garantir la transmissió i la seva pervivència. La multidisciplinarietat i implicació en diferents àmbits culturals són un exemple de com una entitat petita pot aconseguir un gran impacte. 

Premi El Galliner de textos teatrals per a Àngels Fusté

A una obra de teatre. Convocat per l’Associació Cultural El Galliner, de Manresa. El premi consistirà en lectura dramatitzada de l’obra o una residència tècnica de dos dies per fer una funció al Kursaal, d’acord amb el que s’especifica en les bases. 

Atorgat a Àngels Fusté Gamisans, per l’obra de teatre Les golfes. El jurat valora l'interès i l'originalitat de la temàtica, l'agilitat en els diàlegs i la idoneïtat per a la posada en escena –també com a lectura dramatitzada– d’una obra on se'ns mostra el retrat d'una generació i d'una època, amb les seves llums i les seves ombres. Les protagonistes recorden al cap dels anys i en el marc d'un espai compartit de joves: les velles golfes d'una casa a punt de ser enderrocada, com aquells ideals de joventut s'han anat esvaint en contacte amb la realitat.

Premi Empremta per a TEST

En reconeixement a una iniciativa personal o col·lectiva que hagi destacat en els darrers temps, des de les comarques del Bages i el Moianès, en el desenvolupament cultural, artístic o social del país. Convocat per Òmnium Bages-Moianès. 

Atorgat a TEST, Festival de Pobles Creatius, que té com a objectius treballar en xarxa per donar suport a la creació i producció artística; portar als pobles projectes artístics professionals i incrementar les possibilitats de programació de nous llenguatges artístics en pobles del territori proper; treballar per a la creació de nous públics i potenciar la xarxa a través del segell Pobles Creatius tot formant part de projectes i festivals de tot Catalunya i més enllà. El jurat valora l’extensió de la iniciativa als pobles del Bages i el Moianès, d’un projecte consolidat per les vuit edicions fetes, que mostra espectacles de curta durada, en espais reduïts i no convencionals, on la distància entre públic i artistes és mínima, per fer augmentar l’experiència del públic i la intensitat de l’espectacle.

Premi Josep Maria Aloy de Narrativa Jove per a Robert Canet

Adreçat a joves escriptors entre 16 i 20 anys. Dotat amb 500 euros i la publicació al diari Regió7, el primer premi, i amb 200 euros, el treball finalista. Convocat per Òmnium Bages-Moianès, amb el patrocini de la Fundació Universitària del Bages i la col·laboració de Regió7. 

Atorgat a Robert Canet Torres (Manresa, 2004), pel relat Abacada. El jurat n’ha valorat l’enginy creatiu i un estil acurat i eficaç, del tot escaient a la història narrada. 

Finalista: Àlex Castro Pizarro (Girona, 2002), pel relat Viure el silenci, la novetat i la paternitat, que amb un llenguatge viu i expressiu narra amb ironia i encert una situació insòlita en un marc domèstic convencional.

Premi Litel de Música per a Núria Fernández

A una composició musical inèdita, tant la lletra com la instrumentació, i íntegrament en català. Convocat per Litel.cat. El premi consistirà en la producció, enregistrament, mescla i masterització del tema a l’estudi Litel.cat.

Atorgat a Núria Fernández Badrenas (Manresa, 2004), per Viu i riu, un tema fresc i optimista, ben construït, d’una cantant jove i emergent, que transita per camins musicals molt sòlids. 

Premi Maria Matilde Almendros al teatre amateur per a l'Agrupació Cultura Recreativa de Fals

Convocat per Ràdio Manresa i El Galliner, en record de qui ha estat l’actriu manresana més significativa de l’escena catalana de l’últim segle, en reconeixement de la tasca realitzada per persones, en actiu o no, vinculades al teatre amateur, o bé a col·lectius teatrals actuals, dins l’àmbit territorial de les comarques del Bages i el Moianès.

Atorgat a l’Agrupació Cultural Recreativa de Fals i en especial a la figura del seu director, Francesc Parcerisas, activista social i cultural, dramaturg i amb un ampli recorregut pel món artístic del teatre amateur. El premi s’atorga a l'esperit col·lectiu, la voluntat de ser i fer una activitat d'agermanament i de pertinença a una comunitat del cor de Catalunya. I també a la visió d’un grup de persones que van saber posar al mapa el conjunt monumental de les torres de Fals i el seu entorn, mitjançant escenes de dansa, música i teatralització que han fet popular l’indret per a la majoria dels ciutadans de Catalunya que han visitat el pessebre. 

Premi Beca de Recerca Pare Ignasi Puig i Simon per a Anna Comas

Beca convocada per l’Ajuntament de Manresa i dotada amb 3.000 euros (impostos inclosos) per a un projecte de recerca o divulgació que enforteixi el relat turístic i divulgatiu sobre el llegat de l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat en el sentit més ampli possible. 

Atorgat a Anna Comas Vives, per la proposta de recerca: El patrimoni artístic de Manresa des de l’estada de Sant Ignasi a la ciutat fins al seu procés de canonització (1522–1622), un estudi dels béns mobles dels indrets ignasians, un projecte estimulant, que permetrà conèixer millor el patrimoni artístic de la ciutat de Manresa durant el segle XVI. 

Premi Plácido a la producció cinematogràfica per a Víctor Hernaiz

A una iniciativa de producció cinematogràfica, relacionada amb la comarca del Bages per la vinculació que hi pugui tenir (equip tècnic, equip artístic, producció, temàtica, localització). Convocat i dotat per Cineclub Manresa amb 300 euros, un abonament de l’any 2024 i l’exhibició del treball dins   la temporada en curs de Cineclub Manresa. 

Atorgat a Víctor Hernaiz (Manresa, 1998), pel curtmetratge Siempre es otoño bajo los castaños (2023), per la seva estètica naturalista que es combina amb escenes de caràcter més oníric i irreal, el bon ús de la veu en off, i la sobrietat i desafecció en la posada en escena dels personatges. També pel potencial de l'equip de treball que, tot i presentar mancances tècniques pròpies de les produccions de baix pressupost, ha aconseguit abordar una inquietud universal amb una notable creativitat i sensibilitat. 

Premi a la Projecció artística en Il·lustració

Convocat pel Cercle Artístic de Manresa per distingir un o una artista de la il·lustració de la Catalunya Central, de qui es valorarà l’obra i la projecció al llarg del temps amb una exposició l’any següent a l’Espai 7, de Manresa, i, si ho desitja, altres exposicions a l’Espai d’Art del Cercle i a l’Espai Òmnium. 

Atorgat a Valentí Gubianas i Escudé (Navàs, 1969) per la seva creativitat i imaginació desbordant on es reflecteix el seu univers personal, ple d'entranyables personatges tractats amb espontaneïtat, senzillesa i colors vius, que transmeten emocions i sentiments a qui els observa. També per la gran quantitat de llibres que ha il·lustrat i pel seu interès per descobrir nous camins, que l'ha portat a fer murals de gran format per a escoles, biblioteques, façanes i espectacles en viu, on plasma la historia que ell ha imaginat prèviament.

Premi Regió7 de Comunicació per a David Panadés i Ràdio Igualada

A iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social, sobre temes de les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, el Solsonès, la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. Convocat pel diari Regió7 i dotat amb 300 euros (impostos inclosos) i una subscripció electrònica a Regió7, valorada en 400 euros. 

Atorgat a David Panadés i Ràdio Igualada per Com ho veus, un podcast i programa de ràdio que destaca pel seu caràcter innovador i per la seva forta dimensió integradora, en combinar la divulgació del món dels invidents amb l’ús de dues formes de comunicació complementàries: el podcast publicat en les plataformes especialitzades i la ràdio municipal d’Igualada com a mitjà convencional. 

Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves per a Douaa Dannoun i Ana Stefania Baiasu

A un article sobre el treball de recerca de batxillerat o cicles formatius fet en els cursos 2022/2023 que estudiï qualsevol aspecte de la Catalunya Central. Convocat i dotat pel Centre d’Estudis del Bages amb 300 euros (impostos inclosos) per als autors i una subscripció per dos anys a la revista Dovella per al professor tutor. 

Atorgat a Douaa Dannoun (Manresa, 2005) i Ana Stefania Baiasu (Manresa, 2005), tutoritzades pel professor Ovidi Cobacho Closa, de l’institut Cal Gravat de Manresa, per La petjada artística de sant Ignasi a Manresa. El jurat valora l’originalitat d’analitzar la transcendència artística de l’etapa manresana d’Ignasi de Loiola, a partir de 22 episodis significatius, i fer-ne una reinterpretació a partir de la lectura actual de 22 artistes contemporanis, l’obra dels quals es va poder visionar en el marc d’una exposició acompanyada d’altres activitats complementaries, que es va fer a finals de novembre i primers de desembre del 2022 a la Casa Lluvià de Manresa.