Sempre és un plaer rellegir, revisitar, representar Bertolt Brecht. I ara és un bon moment, especialment quan l’actualitat política nacional i internacional, malauradament, dona rellevància, pes i èmfasi a la paraula escrita de Brecht, en una mala conjunció de "qui oblida la seva història, està condemnat a repetir-la", o en paraules del mateix Brecht " les crisis es produeixen perquè el que és vell no acaba de morir".
Dins el cicle Cultura Clandestina, l’escenari de La Verbena de Sant Joan de Vilatorrada va acollir al seu escenari Brechtíada. Amb un toc de cabaret, de la Companyia Els Carlins, sota la direcció de Fina Tàpias, adaptació de Joan Torrens i interpretada per Meritxell Costa, Marc Freixa, Pere Font, Maribel Montardit, Àngels Torrens i Jordi Segon. Un curós i efectiu itinerari per l’obra del dramaturg i poeta alemany.
L’amalgama de textos és encertada, en un engranatge impulsat per l’equilibrada combinació entre textos, música i una detallista i plàstica posada en escena que recrea, simula amb encert aquella Europa d’entreguerres, els cabarets d’aquell llunyà Berlín. La dramatúrgica i vital importància dels textos de Brecht acompanyada i tancada per la força dels silencis, la intensitat del gest que emfatitza. Cal posar en valor la intensitat i homogeneïtat del grup d’actrius i actors en una molt bona feina interpretativa on es va fer palesa la bona feina de la directora Fina Tàpias.
