El pintor i escultor basc Agustín Ibarrola, un referent de l'avantguarda artística de la segona meitat del segle XX, ha mort aquest divendres als 93 anys a l'hospital de Galdakao. També va destacar pel seu compromís polític, un posicionament que va fer que l'artista fos torturat i empresonat durant el franquisme i, després, que la seva obra fos atacada pel seu activisme contra el terrorisme d'ETA.
Nascut a Basauri, Bilbao el 1930, Ibarrola va destacar molt jove i amb 25 anys es va traslladar a París, on va fundar el grup 'Equipo 57' amb Ángel i José Duarte i Juan Cuenca. Va començar aleshores una etapa de pintura 'social' molt vinculada a les lluites obreres a Biscaia contra el franquisme, amb quadres sobre les fàbriques, les manifestacions i la repressió.
Les allargades figures humanes, normalment representant els obrers, que va crear en aquest període han quedat com una de les principals "marques" d'Ibarrola, tant en pintura com en escultura, com la txapela i el bigoti ho són de la seva persona.
Als anys 80 va començar una etapa artística centrada en les intervencions a la natura, plenes de color, la gran referència de les quals és el Bosc d'Oma, al costat de la seva masia a Kortezubi, on va pintar uns 500 pins entre 1983 i 1991.
Altres de les seves intervencions a la natura van ser "Los cubos de la memoria" de l'escullera del port Llanes (Astúries), les pintures en un conjunt de roques en una muntanya de Gautegiz Arteaga (Biscaia), el "Bosc d'oms" al costat del Pont Romà de Salamanca, a Muñogalindo (Àvila) i al bosc d'O Rexo (Ourense).
En aquest període, l'últim creatiu abans de retirar-se a causa de la malaltia que l'ha afectat des de fa anys, també es va dedicar a l'escultura, amb peces de travesses de tren i amb obres de grans dimensions de ferro per ser instal·lades en espais públics i en més d'un cas dedicades a les víctimes del terrorisme.
"Va estar molt compromès amb el seu temps"
Arran del seu compromís polític, les dues masies-taller que va tenir el pintor i escultor van ser atacats, el primer per la ultradreta espanyola que el va incendiar el 1975, i el segon, per l'esquerra abertzale amb pintades en suport als presos d'ETA.
"Va estar molt compromès amb el seu temps, va viure en un moment molt intens, i amb la gent; políticament, socialment i humanament; i profundament compromès amb l'art, que per a ell era una activitat humana, no divina", i sempre tenia un component humà, ha declarat aquest divendres mateix a l'agència EFE el seu fill, José Ibarrola.
Per aquesta faceta doble, les reaccions a la seva mort han estat nombroses, i s'han produït tant des del món de la cultura i l'art, com des del de la política.
Així, el Museu Reina Sofia i el Cercle de Belles Arts de Madrid han destacat que Ibarrola ha estat un "artista fonamental de l'avantguarda espanyola de la segona meitat del segle XX", mentre que el Belles Arts de Bilbao l'ha definit com "un dels creadors bascos més representatius de la segona meitat del segle XX” i el Guggenheim ha dit que les seves “obres formen part de la iconografia contemporània”.
El museu Oteiza ha subratllat l'amistat i la col·laboració de l'artista guipuscoà amb Ibarrola i el seu paper "en els processos de construcció col·lectiva que, des de l'art, van determinar l'evolució de la militància i la resistència cultural de la segona meitat del segle XX".
Per la seva banda, el director del Museu de Belles Arts de Bilbao, Miguel Zugaza, ha advocat pel reconeixement de l'artista i ha dit EFE que "és una de les grans personalitats de l'art basc des de la segona meitat del segle XX, una cimera tan alta com les d'Oteiza o Chillida".
Des de la política, al marge dels condols dels governs espanyol i basc, s'ha posat èmfasi en el "compromís" que va demostrar tota la vida per la democràcia i la llibertat. El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha comentat d'ell que ha estat "un artista d'avantguarda excepcional" i que "el seu compromís amb els drets humans ha estat, també, sempre incontestable".
El seu antecessor i ara portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, l'ha etiquetat de "lluitador incansable i referent de la dignitat" i el popular Carlos Iturgaiz, ha dit que va ser "un gran demòcrata compromès amb la llibertat a la seva terra basca".
El PCE-EPK ha recordat la seva militància en el partit al franquisme i el seu "compromís en el rebuig a la violència terrorista a Euskadi, de la qual va ser víctima i pel qual va ser injustament assenyalat".
El president de Vox a Biscaia, Niko Gutiérrez, ha dit que no plora la mort d'un amic (van compartir militància a Basta Ya i UPD), sinó que "plora de ràbia, sense entendre per què hem viscut com a gossos gràcies al nacionalisme".
Per part seva, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, l'ha rememorat com un "militant contra el franquisme i contra el terrorisme", que va ser l'autor del logotip del sindicat.
