Així es divertia Manresa

Un llibre recull la història de les festes i els actes tradicionals en 175 fotografies

Text: Susana Paz

Pensat per «gaudir de les imatges» però, també, per a fer una segona o tercera lectura que explica com ha canviat la societat, com ocupem l’espai públic o com ha evolucionat el paper de les dones, «Manresa. Festes i tradicions», de la museòloga i historiadora Gal·la Garcia Casarramona, recull 175 fotografies de principi del segle XX i fins la primeria dels anys 70. Un blanc i negre que posa color a la història de les nostres celebracions.

La historiadora i museòloga Gal·la Garcia amb el tercer volum dedicat a Manresa de la col·lecció «Catalunya Desapareguda»

Crònica visual d’un passat

El llibre «desperta curiositat». Pel que coneixem i pel que desconeixem. La historiadora i museòloga Gal·la Garcia Casarramona (Manresa, 1974) explica que des que el tercer volum de la crònica gràfica sobre festes i tradicions manresanes ja és a la venda, si hi ha una paraula que fan servir els llibreters quan li expliquen quina sensació genera entre el públic, aquesta és curiositat. Curiositat i interès per unes imatges, la majoria poc divulgades, que situen el lector en el mapa mental del passat. «Els llibres gràfics com aquests són potents perquè amb una primera mirada ja expliquen una història que, sovint, te poc a veure amb l’actual: o bé perquè ha desaparegut o bé perquè s’ha transformat», assegura l’autora.

Manresa desapareguda (2014): 160 imatges de la ciutat fins a la primera meitat del segle XX. Una selecció de l’exhaurit L’Abans

Manresa.Festes i tradicions és el tercer volum de la col·lecció «Catalunya Desapareguda» dedicat a la capital del Bages i al seu calendari festiu, després dels publicats el 2014 (una visió general de la ciutat) i el 2017 (centrat en carrers i paisatges). Editat novament per Efadós, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i l’Arxiu Comarcal del Bages (ACBG), aquesta nova «porta a la memòria» inclou paisatges i persones en moments de celebració col·lectiva que enllacen el blanc i negre del passat amb el color -i els píxels- del present. De la desapareguda tuna i del pregoner del segle XX a les nombroses palmes i palmons que, llavors, inundaven els carrers el diumenge de Pasqua; del mantingut Aplec de Joncadella a la contundent vigència dels Pastorets; dels extints Jocs Florals de la Llum a la transformació de festivitats com Sant Cristòfol (patró dels automobilistes) o Sant Antoni de Pàdua (patró dels paletes). En total, 175 fotografies recopilades dels diferents fons de l’ACBG però, també, de col·leccions d’entitats o particulars que mostren com el component religiós de les festivitats marcava la societat fa un segle. La selecció conté imatges de principis del segle XX (la més antiga del 1902) i fins la primeria dels anys 70 que provenen de l’exhaustiva recerca que l’autora va fer per a la publicació, l’any 2000, de l’exhaurit col·leccionable L’Abans de Manresa. Recull Gràfic (1876-1965), editat per Efadós.

Manresa desapareguda: Carrers i paisatges (2017): 150 imatges per descobrir una ciutat que es transforma des de final del segle XIX

Garcia, que signarà exemplars el dia de Sant Jordi a la parada d’Abacus (de 7 a 8 del vespre), ha dividit el volum en cinc capítols, com es recull en aquest reportatge. Aquí, hem inclòs, també, un apartat dedicat a Can Jorba i hem demanat a l’autora que triï una de les 175 imatges. Per a Garcia no va ser fàcil, com tampoc decidir quines deixar fora del volum. Hi reconeixeran carrers, places i fins i tot persones. Però, sobretot, la força de les celebracions col·lectives.

Manresa: Festes i Tradicions (Efadós, 2024): Tercer volum de la «Manresa Desapareguda». 175 fotografies de festes de la ciutat de principis del XX i fins als anys 70 • 184 pàgines, 23 euros

L’Estudiantina Manresana de l’acadèmia Menéndez-Arango

En una actuació del 1964 a la Festa Major del Poble Nou. Una imatge «especial» per a l’autora perquè quan li van deixar per al primer recull gràfic de l’exhaurit L’Abans (1876-1965) es va trobar amb el seu pare, Pere Garcia, a la imatge (a l’escenari, el quart per l’esquerra).El 2013 van celebrar 50 anys del naixement de la tuna.

1902: Engalanat per enramades

La imatge més antiga que es recull en el volum de «Festes i Tradicions». La façana dels magatzems Jorba engalanada per a les Enramades del barri el juny del 1902. La botiga, llavors, estava situada al carrer del Born, al costat de l’església de Sant Pere Màrtir.

1910: Sorpreses per Festa Major

Novament la façana dels magatzems amb un monumental Cu-cut! autòmat instal·lat en ocasió de la Festa Major del 1910. Representava la figura d’un pagès, símbol de la revista del mateix nom. Una mostra de les «sorprenents creacions» que l’establiment va regalar a la ciutat.

1920-1931: Cavalcada de Reis

Amb una llarga escala l’àngel i un patge s’enfilaven als balcons per entregar els regals. És una imatge de la cavalcada de Reis organitzada per la casa Jorba entre finals de la dècada de 1920 i l’any 1931. Més endavant arribaren nous Reis Mags amb d’altres entitats manresanes.

1957: Processó de Corpus

Sortida de la processó de Corpus de davant de la basílica de la Seu el 1957, amb la tradicional catifa de flors. La catifa de la Baixada de la Seu era una de les més vistoses i tradicionals de la ciutat. Es va recuperar el 2018 i el 2019, després de 40 anys i abans de pandèmia.

1963: Palmes i palmons

Grups de famílies surten de missa amb els palmons i les palmes, a la Muralla del Carme, el 1963. Una imatge que, avui en dia, cada cop costa més de veure. Els rams beneïts es col·locaven en els balcons i les finestres de les cases per protegir la família dels mals averanys.

1925: Aplec a Joncadella

A la fotografia, una imatge de jocs infantils durant un aplec al santuari de Joncadella el 1925. Una tradició que se celebra cada dilluns de Pasqua i que, evolucionada, s’ha mantingut fins als nostres dies.

1954: Enramades a la Cova

Grup d’amics davant del passatge de la Cova, engalanat per les Enramades de 1954. La festa de Corpus continuava durant la vuitada i cada dia un barri diferent celebrava les Enramades. A banda de les Escodines, la capital del Bages les va deixar de fer el 1978.

Mitjans segle XX: La tronada manresana

La tradicional tronada de Festa Major. Des de principis del segle XX, els manresans van demostrar una gran afició tant pels castells de focs com per les tronades (regueró de pólvora combinat amb petards i trons). La tronada típica manresana es feia representant una forma de rosari. La Festa Major d’estiu data de com a mínim del segle XV i tenia lloc els dies 29, 30 i 31 d’agost.

1949: Festa Major del Poble Nou

Sant Josep, el 19 de març, se celebrava i se celebra al barri del Poble Nou.A la imatge, la Banda Municipal de la ciutat, dirigida pel Damià Rius, durant la festa major del barri, el 1949.

1972: De llum i aigua

Membres del Club Atlètic Manresa arriben a la plaça Infants portant l’aigua des de Balsareny l’any 1972 durant la celebració de la Festa de la Llum, que té lloc cada 21 de febrer.

1941: Jocs Florals de la Llum

Els Jocs Florals de la Llum van començar a formar part del programa d’actes festiu tan bon punt va acabar la immediata postguerra. En la imatge, la reina de la festa, M. Teresa Canongia, acompanyada de la seva cort d’honor durant el certamen del 1941. Les reines i les acompanyants eren les encarregades de presidir la celebració juntament amb el jurat, i el guanyador de la Flor Natural llegia públicament la seva poesia.

Dècada dels 50: Santa Llúcia

Grups de cosidores i familiars reunits per Santa Llúcia en una trobada a la dècada dels cinquanta. La diada tenia lloc cada 13 de desembre durant anys va reunir modistes i treballadores dels diversos tallers de la ciutat, que aquell dia feien festa.

1947: La Puríssima

Sortida de missa de les Filles de Maria durant la celebració de la Puríssima el 1947. El 8 de desembre la Confraria de la Puríssim Concepció celebra la seva patrona. Un dels actes principals era la tradicional passada de la bandera de la Puríssima pels carrers de la ciutat, amb sortida de la Seu.

1960: El príncep Assuhan

Arribada del príncep Assuhan a la ciutat al seu pas pel passeig de Pere III, davant de la pastisseria La Lionesa, acompanyat pel seu seguici i per un nombrós públic. A principi dels 60, can Jorba va impulsar el naixement d’aquest nou personatge.

1934: Reis de la Creu Roja

Els Reis de la Creu Roja en una diada especial per als fills dels portalliteres el 1934. A més de can Jorba, diverses entitats també organitzaren festes de reis per als seus associats, com la Creu Roja o l’Ateneu Cultural Manresà.

Dècada dels 50: Sant Antoni Abad

Tres dones de la família del pendonista de l’any esperen la comitiva amb safates de coca per oferir-les als participants. Al vespre, durant el ball de fi de festa, les protagonistes eren unes altres postres: el tradicional tortell de Sant Antoni regat amb una copa de cava.

1914: Sant Cristòfol

Cotxes engalanats per la diada de Sant Cristòfol el 10 de juliol del 1914. Abans dels automòbils, aquest sant era honrat com a advocat contra la pesta i la fam, i com a protector dels viatgers. A principis del segle XX va esdevenir patró dels automobilistes. A la primeria del segle XX, quan la majoria de gent encara anava a peu o amb tartana, es van començar a veure els primers vehicles de motor, i va néixer de nou la devoció pel sant. La diada va guanyar pes a partir dels anys quaranta, coincidint amb l’augment del parc mòbil i organitzada aleshores per l’Associació de Xofers.

1965: Cent anys de Caixa Manresa... també a la piscina

Curses, competicions esportives, espectacles a la piscina (com a la imatge), inauguracions, exposicions... una gran varietat d’actes van farcir el programa del centenari de la Caixa d’Estalvis de Manresa l’any 1965, el primer i l’últim. El naixement de la desapareguda entitat financera, fundada per Manuel Oms i de Prat, va tenir lloc el gener del 1865 amb l’obertura d’una primera oficina al carrer de Sobrerroca de Manresa.

1963: Ciutat pubilla de la sardana

El 21 d’abril de 1963 s’inaugurava el Monument a la Sardana a la plaça Cots. Hi van assistir Rita Torrent, pubilla de Ceret i pubilla de la Sardana el 1962 i Paquita Serramalera, pubilla de la Sardana de Manresa.

1964: Fira de Sant Andreu

Parada de menjar ràpid al passeig de Pere III durant la Fira de Sant Andreu el novembre de 1964. Una imatge presidida per un cartell de Coca-cola i un altre que anuncia que serveix xampany a copes.