Manresa, 1911
Surt a la llum la pel·lícula més antiga de la ciutat
Manresa, a Spanish town. Aquest és el títol del film de 16mm, localitzat per la documentalista manresana Montserrat Bailac a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, a Washington, el desembre del 2016, que conté les imatges en moviment més antigues que es coneixen de la capital del Bages. Un film inèdit i, fins que es demostri el contrari, el més antic rodat a Manresa. Les imatges manresanes, vistes i persones a la façana sud de la ciutat, el que seria la reconeixible façana monumental, estan incloses en un curtmetratge de 10’25 minuts que va ser distribuït el 1911. Per tant, com explica Bailac, la gravació «podria ser anterior». D’autoria desconeguda, les imatges que fan referència a Manresa obren el curt amb el títol que encapçala aquest reportatge i duren exactament 2’12 minuts i, des d’avui, aquesta troballa històrica es pot veure, digitalitzada, a la web de memoria.cat (en aquest enllaç: www.memoria.cat/el-film-mes-antic-de-Manresa). En aquest reportatge els oferim una dotzena de fotogrames del curt amb la seva descripció.
De Washington a Manresa
La responsable de l’Arxiu històric de TV3, Montserrat Bailac (1962), una de les millors especialistes en documentals històrics i membre de l’Associació Memòria i Història de Manresa, va viatjar el desembre del 2016 als Estats Units a la recerca d’imatges històriques als Arxius Nacionals per possibles reportatges de programes com el 30 minuts o el Sense Ficció. «Els Arxius Nacionals americans tenen una característica especial», explica, i és que «tot el que es grava i es produeix amb fons del govern es considera que els ciutadans ja ho han pagat, per tant, són gratis i de lliure accés; és com si aquí, les imatges d’arxiu del NO-DO també ho fossin, que no ho són». I, en aquest sentit, «imagina el que significa un fons històric gratuït: una perla!». Com apunta Bailac, «un minut d’imatges d’arxiu pot costar entre 800 i 1.000 euros i en un documental, ràpidament, en fas servir al llarg de 15 minuts». Només cal multiplicar. D’aquí els viatges i d’aquí «l’aprofitament de tot el podem trobar digitalitzat». Però com troba el curt de Manresa?.
«Carregada de material, que copio en un disc dur», en el procés de recerca, en aquest cas en el catàleg de la Library of Congress, Bailac va veure un títol que li va cridar molt l’atenció: Manresa, a Spanish town. «Manresa? Mire-m’ho bé», va pensar. I ‘mire-m’ho bé’ volia dir visionar el treball en un projector de cinema perquè el film «no estava digitalitzat» i, per tant, explica, «no ha circulat». Sorpresa i, sobretot, «emocionada» -«qui m’havia de dir que trobaria, per casualitat, un film de principis del segle XX amb el nom de Manresa...», la documentalista va fer captures de pantalla «d’alguns dels plànols» de la pel·lícula i ho va posar en coneixement de l’associació manresana, «amb qui treballem de fa anys. Es van entusiasmar tant com jo mateixa». El problema és que de Manresa, a Spanish town no hi havia cap còpia digitalitzada i si es volia el fitxer s’havia de demanar directament a la Biblioteca del Congrés i pagar la digitalització. La descoberta es va quedar a Washington tot i tenir al cap que, un dia o altre, «s’hauria de poder recuperar». Finalment, la digitalització en HD ha estat possible gràcies a l’acord econòmic entre el consistori manresà i l’associació i, ara, la seva publicació permetrà, explica l’entitat, «que qualsevol persona interessada pugui veure per primera vegada aquestes vistes històriques de la ciutat».En definitiva, poder posar el curt a l’abast de tothom.
Manresa, Madeira, Mònaco, Menton...
Els deu minuts de durada de la pel·lícula, en bon estat de conservació, comencen amb les imatges de Manresa, continuen per Madeira amb escenes del port, de la feina d’arrossegament amb bous de mercaderies desembarcades, del mercat, dels carrers i de la fabricació d’estris de vímet. La filmació continua amb vistes del Principat de Mònaco, Monte-Carlo i els jardins i cafès al voltant del Casino i acaba amb les poblacions franceses marítimes de Menton, amb els seus carrers i el port, i de Cap-d’All. L’Associació Memòria i Història de Manresa ha penjat al seu portal web tant els 2 minuts d’imatges de la capital del Bages, com el film sencer, a més de tota la informació relativa a la troballa i la descripció acurada dels dos minuts i dotze segons de les imatges que es poden veure de Manresa. I quina és la primera escena? A més del títol que identifica la pel·lícula, Manresa, a Spanish town, el primer que s’hi veu és una colla de traginers amb les mules carregades pujant per La Catalana.
D’on surt, el film?
La pel·lícula està produïda per la productora francesa Gaumont i distribuïda per l’empresa de George Kleine l’any 1911. Pioner del cinema, George Kleine (1864-1931) era un òptic de la ciutat de Nova York que es va traslladar a Chicago el 1893 per instal·lar una botiga d’òptica. Com s’explica a memoria.cat, el 1896 va diversificar el negoci i va començar a vendre equips cinematogràfics i pel·lícules. Al cap d’uns anys es va convertir en el distribuïdor cinematogràfic més gran dels Estats Units i en una figura fonamental en el negoci del cinema. La seva empresa de distribució cinematogràfica es deia Kleine Optical Company i va augmentar el seu prestigi amb la distribució de cinema mut d’Europa i Àsia.
El film es va projectar en cinemes i probablement es va estrenar a França amb el títol Manresa.El subtítol, A Spanish Town, va ser afegit per Kleine per a la distribució. Després de la troballa, Bailac va contactar amb la companyia Gaumont (fundada el 1895 per Léon Gaumont) per mirar de saber-ne més: «Però no tenien ni la pel·lícula ni res als arxius que expliqués qui l’havia rodat. I si l’empresa no té les fitxes de producció, es fa difícil tenir informació».
El 1910 George Kleine, com s’explica a memoria.cat a través de la informació aportada per la mateixa Bailac, va publicar un ambiciós catàleg de «pel·lícules educatives de cinema» que consistia en títols que havia recollit de diverses empreses europees, en particular Pathé, Gaumont i Urban. El seu projecte estava alineat amb la recerca pedagògica moderna que defensava l’educació a través de mitjans visuals com la forma d’ensenyament més eficient. I per això el catàleg cinematogràfic de Kleine incloïa pel·lícules que mostraven diferents indrets del món, com Manresa. Però, un cop acabada la I Guerra Mundial, Kleine va perdre els seus contactes professionals a Europa; es va mig retirar del món del cinema, però va continuar en la distribució cinematogràfica.
Col.lecció Kleine
La Biblioteca Pública de Nova York, explica Bailac, custodia la «documentació personal de Kleine. Són 62 caixes en les quals, probablement, hi podríem trobar informació tant d’ell com de les pel·lícules». Per la seva banda, la Biblioteca del Congrés, a Washington, va adquirir la col·lecció de Kleine, explica la documentalista. Són «uns 456 títols, 900 llaunes de nitrats amb dates de producció que van de 1898 a 1926. Alguns films van ser produïts per Edison i d’altres per companyies de producció estrangeres. Uns pocs van ser filmats pel propi Kleine». La col·lecció, apunta, va ser comprada el 27 de març de 1947 per un valor de 10.000 dòlars: «És evident que la col·lecció tenia importància com a patrimoni històric».A dia d’avui, remarca Bailac, «encara no està catalogada del tot». En la recerca per saber el qui i el perquè d’aquesta filmació del 1911 o d’abans, Bailac també va posar-se en contacte amb «un historiador suec que estudia la col·lecció Kleine». Però sense sort: «Tampoc no tenia cap referència sobre aquest curt». De fet, diu, «molt del cinema primitiu o s’ha cremat o s’ha perdut. El suport era molt fràgil i el nitrat crema molt fàcilment. A més, era car i es reaprofitava molt». Quant al curt manresà, subratlla Bailac, «no he trobat mai cap altre film amb imatges de Manresa més antic que aquest. Que en tinguem coneixement, és la primera pel·lícula que es conserva».
Un curt de «travelogue»
El curt s’inscriu en la categoria, explica Bailac, dels «travelogue» o diari de viatges. Un gènere de gran èxit durant els primers anys del cinema per l’interès del públic en descobrir altres paisatges, paratges i formes de vida. En especial exòtiques. Era Manresa exòtica? «El film de Manresa no és cap raresa. De pel·lícules que retraten pobles i ciutats, n’hi ha. Per exemple, Gaumont també té imatges de Montserrat, posteriors al film de Manresa». En el cas del curt Manresa, a Spanish Town, no sabem «qui les va rodar ni perquè» i una teoria, «que no deixa de ser una suposició», recalca Bailac, és que a principi de segle les productores com Gaumont «tenien equips locals o enviaven algú per treballar sobre el terreny». Van cobrir «esdeveniments importants» a Catalunya, diu. El motiu per rodar a Manresa «no el sabem»;tampoc perquè les imatges estan enllaçades amb les Madeira o Mònaco, més enllà de conformar aquest «diari de viatges».
Què s’hi veu, de Manresa?
Com s’explica al web de memoria.cat dedicat a aquesta pel·lícula inèdita, el film comença amb l’apartat titulat Manresa, a Spanish town amb el número de referència LCCN mp73102500. Joaquim Aloy, Salvador Redó -a partir d’avui president de l’entitat- i Jordi Griera, s’han encarregat de la feixuga i laboriosa tasca de descriure el que s’hi veu, a les imatges. La primera escena mostra una colla de traginers amb les mules carregades pujant per Coll Manresa (conegut avui per la Catalana). Al fons es poden veure els molls del Ferrocarril econòmic Manresa-Berga, l’edifici de Manresa-Riu amb els habitatges per als treballadors i les oficines de la companyia. Més enllà, el pont de Sant Francesc i la fàbrica del Pont de Fusta on ara hi ha l’antic hotel Pere III.
Continua amb un segon títol «Un antic pont erigit pels romans» referint-se al Pont Vell tot i que no va ser construït pels romans. Les imatges s’han pres des de la carretera de can Poc Oli. Destaquen el Pont Vell i la Seu. Al fons, es pot apreciar la bigarrada arquitectura de fàbriques i habitatges a banda i banda del torrent de Sant Ignasi i la fàbrica del Pont Vell fonamentada sobre la llera del riu.
La filmació continua amb una vista presa des de la Seu, des d’on es poden veure la fàbrica de les Roques de Sant Pau o de cal Fabrés, el sector de la Balconada amb la masia de can Planes, el cingles rocosos de Sant Pau, la fàbrica del Pont Vell, l’edifici modernista del convent de Santa Clara i el conjunt arquitectònic de la Cova de Sant Ignasi i les hortes. Un pla fix ens ensenya el Salt dels Gossos del torrent de Sant Ignasi i el pontet que el salva.
Al peu del Cardener, la càmera mostra l’indret del Pont Vell, apareix el pedestal de la Creu de la Guia sense la creu; l’actual Passeig del Riu ja és perfilat pels plataners i es veu, emmarcat per un dels arcs, la palanca de ferro de l’estació del Nord per a vianants sobre el Cardener. La pel·lícula, també ensenya una passarel·la per a vianants de construcció precària sobre el Cardener i un pas a gual amb cavalcadures i carretes que travessen el riu. També es mostra la resclosa i desguassos del canal de les fàbriques Blanca i Vermella.
Exhibició pública
Projectar públicament el curt manresà no seria, explica Bailac, «cap problema» sempre que es tractés d’una exhibició «gratuïta» sense ànim de lucre. Per què no per festa major?, es pregunta la documentalista. «Qui la va rodar no va entrar a ciutat però les imatges són bones i molt reconeixibles. Nosaltres hem estat els primers en digitalitzar-la i, ara, probablement, la web de la Biblioteca del Congrés, la posi també a disposició dels usuaris». Manresa, fins ara, vista des de Washington.
LA TROBALLA
Montserrat Bailac i Puigdellívol (Manresa, 1962) treballa com a documentalista a TV3 des el 1986 i, especialitzada en documentals històrics des del 1995. Va ser una de les impulsores del Centre de Documentació de la Joventut. En un dels viatges de recerca d’imatges històriques als Estats Units, el 2016, va localitzar a la Biblioteca del Congrés aquest film en 16mm que conté les imatges més antigues que es coneixen fins ara de Manresa. «Em vaig emocionar», diu, i va reservar una cabina per visualitzar-lo: «No sé si me’l vaig mirar 4 o 5 vegades. Estava sola a la cabina i no podia comentar-ho a ningú. En sortir, no vaig poder evitar explicar a la noia que m’havia portat el material que acabava de trobar el meu poble!». A les imatges, a l’esquerra, la bobina de cine on va veure el film i, a la dreta, la fitxa de reserva per visionar-lo en la cabina.
GEORGE KLEINE
Nascut a Nova York el 1864 va morir a Los Angeles el 1931 després d’haver estat el distribuïdor cinematogràfic més important dels Estats Units i una figura fonamental en el negoci del cinema. El 1910, Kleine va publicar un catàleg de «pel·lícules educatives de cinema» amb títols que havia recollit de diverses empreses europees, en particular Pathé, Gaumont i Urban, que incloïa pel·lícules que mostraven diferents indrets del món, com la de Manresa. La Library of Congress va adquirir la col·lecció de Kleine, el 27 de març de 1947, per un valor de 10.000 dòlars.
MÉS CURTS HISTÒRICS AL WEB
El portal de memoria.cat té un apartat dedicat, explica Joaquim Aloy, a diversos curtmetratges «de gran interès històric» que es poden visualitzar a www.memoria.cat/films. Entre ells, la construcció del Teatre Kursaal (1927), la visita d’Alfons XIII (1929), la visita del president Francesc Macià (1931) i l’entrada de les tropes franquistes (1939). Estan classificats en els apartats «Anteriors a la República» (el més antic, l’Aplec de l’olla de Joncadella, del 1920), «La República» (també amb les eleccions del 16 de febrer del 1936) i «Franquisme i transició». En aquest darrer àmbit, cal destacar, apunta Aloy, els 12 reportatges del NO-DO que contenen informacions de Manresa, els 250 curtmetratges de Joan Guitart Clapera i els 13 films d’Enric Roca Carrió.
