L'historiador igualadí Josep Maria Torras i Ribé presenta la cloenda del cicle sobre el 1714

El llibre "Botiflers de convicció i botiflers de conveniència" tracta sobre la implementació del Decret de Nova Planta en l'àmbit local

Josep Maria Torras i Ribé, historiador igualadí

Josep Maria Torras i Ribé, historiador igualadí / UB

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

L'historiador Josep Maria Torras i Ribé (1942) presenta aquest dijous 30 de maig a Igualada, la seva ciutat natal, el llibre Botiflers de convicció i botiflers de conveniència (Rafael Dalmau Ed.), el volum que clou la tetralogia iniciada a finals del segle passat sobre la guerra de Successió i les seves conseqüències a Catalunya. L'acte tindrà lloc a les 19 h a la Biblioteca Central de la capital anoienca, amb la presència de l'editor Rafael Català i Dalmau.

L'autor va publicar el 1999 La guerra de Successió i els setges de Barcelona, punt de partida d'un projecte que va continuar amb Felip V contra Catalunya. Testimonis d’una repressió sistemàtica (2005) i Misèria, poder i corrupció a la Catalunya borbònica, 1714-1808 (2020), que va merèixer el Premi Ferran Soldevila al millor llibre d'història de l'any convocat per la Fundació del Congrés de Cultura Catalana.

El nou volum completa el cicle -publicat dins la col·lecció Bofarull- i tracta la implementació efectiva del Decret de Nova Planta en qüestions com el nomenament de càrrecs, sobretot de rang municipal, és a dir, alcaldes i regidors, però també de caràcter supramunicipal (alcaldes majors). Per a l'elaboració del treball, Torras i Ribé ha bussejat en arxius catalans, de Madrid i Simancas. El resultat és una mirada de conjunt sobre l'evolució dels plantejaments dels qui van ser responsables d'implementar el règim borbònic en l'àmbit local.

El relat de l'historiador igualadí fa evident que, en un primer moment, no hi havia gaire partidaris de Felip V, però a mesura que avançava la guerra el partit borbònic va anar guanyant adeptes, especialment amb diners i la promesa futura de càrrecs i recompenses. Tal com explica l'autor en el llibre, "a l’hora d’aplicar el decret de Nova Planta a escala local, el nombre de botiflers no era suficient per cobrir tots els càrrecs. Les autoritats borbòniques van dur a terme escrutinis poble a poble per trobar partidaris de la causa filipista, però les exigències de fidelitat demostrada a la causa borbònica van resultar excessives per a una població catalana molt majoritàriament decantada a favor de l’arxiduc Carles".

"Botiflers de convicció i botiflers de conveniència", de Josep M. Torras i Ribé. Rafael Dalmau Ed. 160 pàgines. 16 euros.

"Botiflers de convicció i botiflers de conveniència", de Josep M. Torras i Ribé. Rafael Dalmau Ed. 160 pàgines. 16 euros. / RAFAEL DALMAU ED.

En aquest sentit, "després de la Junta de Braços de 1713, que va decidir que Catalunya prosseguís la lluita tot i els esdeveniments internacionals del moment, una part significativa dels representants de les jerarquies catalanes van declinar la resistència; aquí Felip V va trobar un primer gruix d’aspirants als càrrecs borbònics. Però no eren prou i, per tant, aquelles exigències de fidelitat disposades per les autoritats filipistes per ocupar càrrecs en acabar la guerra van anar afluixant-se: van començar a buscar els "menos malos" i, més endavant, aquelles persones que sabessin administrar bé. I així i tot en diverses localitats catalanes no van cobrir els càrrecs, de manera que van anar a trobar aquells que tinguessin "algo qué perder". És clar, els botiflers d’origen veien com càrrecs rellevants els ocupaven antics austriacistes i això els va molestar i fins a engelosir: va començar a haver-hi denúncies a les autoritats pel passat de diverses persones -àdhuc caps de la Coronela-, algunes de certes i altres de falses, amb els embolics legals i administratius que tot plegat va ocasionar. És a dir, les autoritats filipistes van haver de valdre’s de persones que van fer giragonses personals, que van canviar de camisa política, per tal no solament d’eludir el rigor de la repressió, sinó també d’accedir als beneficis i recompenses que semblaven reservats als filipistes de primera hora".

La victòria militar de Felip V va imposar l'absolutisme i va provocar l'exili, la presó i la clandestinitat de bona part dels dirigents catalans. Tot i les dificultats, el Decret es va acabar implementant. La coberta del llibre, de la dissenyadora Muntsa Busquets, constitueix una al·legoria que "mostra flors de lis blanques (símbol i color borbònic) però amb pocs representants dels botiflers de sang, que apareixen en poc nombre on podríem localitzar el cor".

La paraula 'botifler' s'ha fet servir contra els adversaris polítics molt més enllà del context històric en què va sorgir i Torras i Ribé precisa en termes d'història la trajectòria d’aquesta categoria, més enllà d'accepcions posteriors.

Josep Maria Torras i Ribé és historiador, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i especialista en estudis sobre la societat i les institucions, amb especial dedicació a l’organització municipal, i en la guerra de Successió a Catalunya.