Sílvia Cordero: «Antonio Banderas i tota la companyia han confiat en mi»

Actriu total. Interpreta, canta i balla, i tot a un altíssim nivell. Formada primer a Manresa (MTM) i després en acadèmies de Barcelona (Nancy Tuñón i Jordi Oliver, Aules i Eòlia) va fer el salt a Madrid. S’hi va instal·lar el gener passat, amb la intenció de trobar projectes de teatre o de cinema i... quan s’estava estabilitzant a la capital espanyola fent classes en una escola van respondre-la d’un dels càstings als que s’havia presentat: el Teatre del Soho CaixaBank la volia incorporar al seu elenc. La nova etapa comença amb un paper de veus i swing (l’actriu que sap diversos papers de l’elenc principal per poder-los substituir) i sent la dance capitan (l’extensió del coreògraf a l’escenerari). I tot sota la direcció d’un dels grans en el cinema i en el teatre musical, l’actor i director Antonio Banderas. Té 23 anys, ha tingut experiències professionals, però ja podrà dir que ha estat en un projecte del Banderas.

Buff. Tot just el 8 de gener m’havia mudat a Madrid, em van agafar de professor d’una escola de dansa i de cant. Però al mateix temps estava fent càstings i em van agafar per aquest musicial, «Tocando nuestra canción». L’Antonio [Banderas] ha tingut un tracte genial amb mi i tota la companyia han confiat plenament en mi. Els dec la vida, gairebé.

Per una actriu jove ha de ser molt important incorporar-se a un gran projecte professional, amb una companyia amb molt nom?

És cert que en aquesta indústria és difícil que confiïn en gent jove. Hi ha molta gent amb gran nivell, que ja han treballat en projectes anteriors i als joves ens costa una mica més. Però des del primer moment , ja al càsting, van veure alguna cosa en mi, els va encaixar en el seu projecte. Els estic enormement agraïda. És cert que el nom de la companyia i d’Antonio Banderas és gran, però intento treure-li una mica de pes. Intento sentir-me orgullosa d’haver arribat on acabo d’arribar.

Ets una artista completa: actriu, cantant i ballarina.

Són les tres coses. Per fer de swing ho has de ser, és la posició més difícil dels musicals perquè has de saber tots els papers que et pertoquen, les veus, els moviments... tot.

Havies treballat en altres musicials, potser la participació al «Tadeo Jones» era la més significativa.

Sí, «Tadeo Jones» és l’últim que vaig fer. Vam estrenar al teatre Alcázar de Madrid i després vam fer gira per l’Estat. Mai saps quan acabes si tornaràs a pujar a l’escenari o no. Estic molt agraïda i orgullosa de ser on sóc ara mateix.

A l’abril arriben els càstings i un nou canvi de vida?

Sí. El tema del càsting va ser ràpid. Hi vaig anar un divendres i el diumenge al matí m’estaven trucant i demanant una nova prova per als l’endemà. Van passar quinze dies més i ja em van trucar per demanar que m’incorporés al projecte.

Quina emoció el moment que agafes el telèfon i et diuen: has entrat?

Va ser molt fort. Estava a classe amb els nens. Vaig veure que era el nom del director de càstings. Davant dels meus nens va ser un esclat de felicitat. Al mateix temps, estava que no m’ho creia.

Ara assajos, esforç, conèixer la companyia i compartir la vida amb 9 actors i actrius més. Com ho vius?

Ara intentar gaudir del moment i empapar-me de tot el que m’està passant. El grup és meravellós.

«Tocando nuestra canción», la dirigeix directament l‘Antonio Banderas?

Sí, ell és el director. I té al Borja Rueda de coreògraf, que és qui ha confiant per donar-me el paper de gran dance capitan. Són la seva mà dreta, faig els escalfaments, una mica de neteja de les coreografies... A part de fer de swing i de veu de Sónia, tinc aquesta responsabilitat com a dance capitan.

De fet, l’experiència ha de ser com debutar en un equip de primera?

Estic molt feliç de poder aprendre de persones més grans i amb més experiència, per exemple de la Maria Adamuz i el Miquel Fernàndez (els protagonistes). Són molt talentosos i treballadors. I també aprenc de l’Antonio [Banderas] dirigint, el Papi. Li dic així perquè està molt al meu costat.

Com és Antonio Banderas com a director?

És una persona molt noble i té les coses molt clares. Sap què vol, però també està obert a escoltar el que se li proposa. És moltes talentosa, bona persona, treballador, crec que tot això el fa més estrella.

Deixa que l’actor creï el seu personatge?

Ens deixa una primera bomba amb informació i cadascú fa créixer el seu personatge. Després, si ell ha d’anar ajustant ho fa. En aquesta producció ha tingut molt de pes en els protagonistes. És una història d’amor i tenen molta presència a l’obra. n