L’art clama contra el mal ús de l’aigua

L’Associació d’Artistes Visuals de la Catalunya Central organitza amb «Aigua de sang» la seva primera col·lectiva, a l’Espai 7 del Casino de Manresa, una exposició de denúncia sobre el malbaratament i els conflictes bèl·lics

Carme Margarit, Mercè de Subirà, Roser Oduber i Paloma Sánchez, d’esquerra a dreta, a l’Espai 7 del Casino de Manresa

Carme Margarit, Mercè de Subirà, Roser Oduber i Paloma Sánchez, d’esquerra a dreta, a l’Espai 7 del Casino de Manresa / EDUARD VEGA

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

La possessió dels recursos naturals és al darrere de més d’un 40 % dels conflictes armats interns dels darrers seixanta anys, segons els estudis de l'ONU. La guerra, omnipresent, oimés avui en dia a Europa occidental per la proximitat i l’impacte emocional i econòmic de les invasions d’Ucraïna i Gaza, és juntament amb l’aigua el tema de les obres de vint creadors de l’Associació d’Artistes Visuals de la Catalunya Central que s’exposen a Aigua de sang, una mostra que es pot veure fins diumenge a l’Espai7 del Casino de Manresa, amb entrada lliure de 17.30 a 20.30 h.

«L’aigua, els minerals, el petroli, ... Són el motiu pel qual es fan moltes guerres», explica Roser Oduber, creadora de l’entitat i anterior presidenta fins al relleu que el març passat va atorgar el càrrec a Paloma Sánchez. Nascuda fa tres anys, l’associació celebra la seva primera exposició col·lectiva amb una mirada crítica al present a partir de gèneres diversos com la pintura, l’escultura, la fotografia, la instal·lació i la performance.

Una de les peces que més es fa veure la signa Marc Sellarès, que utilitza un eufemisme de l’exèrcit israelià -Tallar la gespa- per designar els assalts militars contra els palestins com a títol d’un projecte que es concreta a la sala en dues parts. En un vídeo es veu l’artista dibuixant la silueta de la seva filla sobre un dipòsit de formigó armat i, un cop tallada, la introdueix dins de l’estructura, que després tapa per posteriorment rebentar a cops de mall. La forma antropomorfa, que és dins la ferralla que hi ha a la sala, simbolitza els centenars de persones enterrades sota els edificis destruïts a Gaza.

Cadascuna de les obres genera un diàleg amb l’espectador, que no és aliè als tambors de guerra que ressonen cada dia als mitjans de comunicació i les xarxes socials. La mateixa Paloma Sánchez participa en l’exposició amb Mapa, «una peça fràgil, efímera» que reflexiona sobre el fet que «sembla ridícul voler envasar l’aigua que tenim de forma lliure gràcies a la pluja, el gel, les fonts, ... de fet, per embotellar l’aigua necessitem un plàstic que es fa amb més aigua». La peça és delicada, cosida traçant cicatrius en un espai transparent fet de butxaques plenes de líquid.

Un crit d’alerta

Paloma Sánchez és coneguda amb el nom artístic de Visual Pal i es dedica principalment al videoart, la cinematografia i la performance, col·labora amb Primo Gabbiano (Premi Tendències Regió7 2014) i ha format part, entre altres, del programa de Jardins de Llum i Ponts de Llum. Ara també entoma per tres anys la presidència de l’Associació d’Artistes Visuals de la Catalunya Central, que té com a gran objectiu «fer xarxa entre artistes per professionalitzar-nos i demanar i obtenir condicions justes per fer la nostra feina».

El col·lectiu té prop de mig centenar de membres i la convocatòria per omplir de contingut Aigua de sang ha reunit obres de Paloma Sánchez, Lourdes Fisa, Rosa Solano, Anna Llimós i Mireia Garcia (Col·lectiu Pelussa), Emma Flores, Rosa Maria Alonso, Mercè de Subirà Sospedra, Xavier Sis, Jaume Mestres, Eva Cardona, Josep Morral, Alba Garriga, Marina Berdalet, Marta Parera, Javier Olaizola, Marc Sellarés, Carme Margarit, Àngels Freixanet i Joan García.

El Llibre de l’Aigua de la Maria Mercè de Subirà és una instal·lació sobre el malbaratament: «hem assecat rius, fem un consum excessiu, contaminem, ...». A l’Espai 7, l’artista presenta la primera fulla d’un llibre que algun dia confia completar, una peça transparent, per on es projecta la llum, un esquitx de gotes fetes amb càpsules de lentilles, material que encarna un altre dels temes que ocupen Subirà, el reciclatge.

Carme Margarit és l’autora del quadre Deambular_2, una obra de «contrastos» que combina «la duresa de les coses i la sensibilitat de la natura». Uns colors blavosos i verdosos donen a la peça una aparença afable, però el contrast amb aquests tons dolços l’aporten el gest, els relleus de traçats durs. «És la realitat de la societat actual», apunta l’olesana. I enmig de la tela, una frase: «Aviat serà demà». Explica l’artista que «reflecteix la idea que vivim el present però el demà arribarà aviat», és a dir, val més no arruïnar-lo amb les nostres conductes nocives.

Obres de diversos estils

El repertori d’obres de l’exposició és un tot eclèctic en el qual conviuen des de l’optimisme vital del picapedrer basc Javier Olaizola, expressat en uns abeuradors per a animals realitzats al Berguedà, al pa de Rosa Solano que exhibeix la fragilitat de l’absència de l’aigua. Al mig de la sala, trobem un tronc sec infèrtil esculpit dins una vitrina amb taques sanguinolentes, obra del veterà Joan Garcia, que ha tornat a la comarca després de veure món. Josep Morral, Lourdes Fisa i Àngels Freixanet també aporten la seva mirada a un projecte col·lectiu on destaca la potència visual dels Llibres muts de Marina Berdalet: tancats, enreixats, els volums que no s’obren no són lliures. Un H2O acrílic de Marta Parera, les lletres brodades en 3D del Col·lectiu Pelussa (Anna Llimós i Mireia Garcia), les escultures de Xavier Sis i Emma Flores que juguen amb el concepte de tub, la pintura turneriana de Jaume Mestres sobre la solitud, la intensitat líquida de Rosa Maria Alonso, la fotografia d’Alba Garriga que palesa la set de les plantes i el gravat fet amb les passejades per la Baells d’Eva Cardona completen el catàleg d’una exposició que enllaça art i compromís.

Subscriu-te per seguir llegint