Escena familiar

Teatre Mòbil plega després de 40 anys

La companyia de teatre més longeva de la Catalunya central s’acomiadarà dels escenaris a finals d’any. Encara els queden una trentena de funcions, però Atilà Puig i Jordi Girabal es jubilen, cansats de fer més d’empresaris que de comediants

Jordi Girabal (Artés, 1960) i Atilà Puig (Calders, 1961) al seu local d’assaig per posar a punt «Cösmix», que representaven ahir a  les Corts de Barcelona

Jordi Girabal (Artés, 1960) i Atilà Puig (Calders, 1961) al seu local d’assaig per posar a punt «Cösmix», que representaven ahir a les Corts de Barcelona / Òscar Bayona

Pepa Mañé Vall de Vilaramó

Pepa Mañé Vall de Vilaramó

Teatre Mòbil es va fundar a Manresa el 1984. Al setembre farà 40 anys. Coincidint amb l’efemèride, Atilà Puig (Calders, 1961) i Jordi Girabal (Artés, 1960), els dos integrants actuals d’aquesta reconeguda companyia de teatre dirigida al públic familiar i que també és la més longeva de la Catalunya central, han decidit que es jubilen i s’acomiaden dels escenaris. Això serà a final d’any, perquè encara tenen per endavant una trentena de representacions dels diversos espectacles que mantenen en cartera, «i en pot sortir alguna més». La funció del comiat serà el 14 de desembre al teatre Conservatori de Manresa (vegeu desglossat).

Asseguren que, tot i que sigui un tòpic, els 40 anys els han passat volant, i «ara és un bon moment per plegar. Encara gaudim de les actuacions i la resposta que rebem del públic és bona. Acabem-ho amb aquest regust». D’entre els múltiples factors que han jugat a l’hora de prendre la decisió d’acomiadar-se, a banda que «ja tenim l’edat de buscar la jubilació», hi pesa fort la càrrega burocràtica que envolta els bolos: «ens hem convertit en empresaris, més que no pas actors, pallassos o comediants. I no ens hi sentim còmodes».

Però també apunten a que els gustos del públic familiar han canviat: «et trobes d’una altra època». Teatre Mòbil ha estat fidel al llarg de la seva trajectòria a un estil basat en el pallasso portat al teatre «amb el tarannà del Bages». «És el que ens agrada, però notes que ara es va per una altra banda. En aquests 40 anys han aparegut moltes companyies, i la competència és molt forta. Hi ha molta quantitat de grups, i molt preparats i amb propostes molt interessants i de molts gèneres».

De tota manera, els bagencs Teatre Mòbil diuen que «no ens podem queixar, perquè realment hem treballat. Teníem 10 actuacions al mes, arribant a les 170 a l’any, i ens pensàvem que era el més normal del món. Ara te n’adones que eren moltes!». D’entre la vintena d’espectacles que han creat, destaquen Sing Sing, Xarivari, Rau Rau, Sense solta i Cösmix com els que els han donat més alegries: «han estat empentes, i potser els que hem fet més».

Per acomiadar-se fins i tot han acabat creant un nou espectacle, Mòbil Remix, que fusiona retalls d’altres d’anteriors. D’aquesta manera podran anar a actuar a llocs on ja «ho hem fet tot», com a Sant Joan de Moró, a Castelló, o a Igualada. A Manresa faran Sing Sing, espectacle recuperat l’any passat en el qual els acompanya Marcel Gros (Manresa, 1957), amb qui Puig i Girabal van fundar Teatre Mòbil després de deixar el grup de teatre de carrer El Setrill. El manresà vol deixar clar que ell es manté actiu dalt dels escenaris.

Artés, Igualada i Manresa

La funció de Sing Sing (la balada dels germans Nicolau) del 14 de desembre (17.30 h) al Conservatori de Manresa, dins de la programació d’Imagina’t, havia de ser la darrera, però abans d’acabar l’any els han sortit bolos a Gavà, a Gandia i segurament a Lleida, que no han volgut deixar escapar.

Abans, també actuaran a Artés, el 3 de setembre, amb L’odissea del riure perdut; i a Igualada, el 3 de novembre, amb Mòbil Remix.