El traductor, escriptor i lingüista Albert Jané rep el 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El president d'Òmnium Cultural defensa que el català té un "paper fonamental" en la construcció d'un "país lliure"

VÍDEO | Albert Jané rep el 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

ACN

ACN

 El traductor, escriptor i lingüista Albert Jané ha rebut aquest dilluns el 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural. L'acte s'ha fet al Palau de la Música, on Jané ha agraït el guardó i l'ha dedicat als companys que han treballat al llarg de la seva vida en la promoció de la llengua catalana. "Ensenyàvem el que sabíem, amb la certesa i la seguretat que allò que ensenyàvem no ho contradeia ningú", ha afirmat. D'altra banda, el president de l'entitat, Xavier Antich, ha reconegut el compromís i l'activisme de Jané en la batalla permanent per la llengua. "No tindrem país lliure si no construïm col·lectivament el país. I, en això, el català hi té un paper fonamental", ha dit.

Albert Jané i Riera (Barcelona, 1930) va cursar uns estudis en peritatge mercantil que el van portar a treballar a la banca, però el 1963 va entrar a formar part de 'Cavall Fort', revista de literatura i entreteniment per a nois i noies creada dos anys abans. En va ser redactor i corrector i, entre 1979 i 1997, el seu director. En aquest sentit, el guardonat ha centrat la seva activitat professional en l'estudi i ensenyament de la llengua i en la literatura infantil i juvenil, tot i que també ha escrit poesia. Va estudiar català pel seu compte i l'any 1958 comença a fer classes de llengua per a adults al local del Cercle Sardanista, d'on era soci. Poc després també va ensenyar correcció de textos.

El 1961 va col·laborar en la gramàtica 'Signe' i, més endavant, va escriure diversos manuals com la 'Gramàtica essencial de la llengua catalana' (1967) i 'Pas a pas' (1988), així com el 'Diccionari català de sinònims' (1977). Entre les nombroses publicacions de reflexió lingüística i gramatical, cal destacar 'Aclariments lingüístics', publicat l'any 1973, així com les seves constants col·laboracions en revistes i diaris com 'Tele-estel', 'Llengua Nacional' i 'Avui'.

A més a més de la direcció de 'Cavall Fort' i de les col·laboracions en aquesta mateixa revista, és autor de nombroses traduccions i adaptacions d’obres infantils i juvenils de diferents llengües (francès, anglès, italià, castellà o occità). També ha traduït còmics tan coneguts com la sèrie 'Els Barrufets' o 'Aquil·les Taló', contes tradicionals com 'El soldat de plom' (1983), 'La Caputxeta vermella', (1984,) o guions cinematogràfics com 'La Ventafocs', la primera pel·lícula infantil que es va traduir al català. Ha deixat constància de la seva experiència com a escriptor a través dels dietaris 'Tal dia farà l'any' (1991) i 'Els dies i els llocs', publicat el 2004.

Durant el seu discurs, el premiat s'ha mostrat emocionat pel guardó, després d'haver estat rebut entre forts aplaudiments per part dels assistents. Jané ha fet un repàs sobre diferents etapes de la seva vida, recordant moments, referents, i episodis relacionats amb la seva trajectòria professional. L'escriptor, però ha incidit especialment en la tasca dels múltiples companys que han treballat al llarg de la seva vida en la promoció de la llengua catalana.

Jané, que s'ha autoproclamat "fabrista convençut", s'ha referit també a l'ús social del català a través d'unes paraules que ha tingut abans de començar l'acte amb l'expresident Jordi Pujol, el qual li ha dit que "no es pot ser optimista, però sí tenir confiança". "I penso això, que s'ha de confiar", ha subratllat. També ha opinat que es poden fer "moltes coses pel català" i en un darrer moment ha parlat d'aquells mitjans de comunicació que "donen massa protagonisme a la pàtria" en detriment a una "suposada pluralitat" que no respecten.

Un homenatge als "herois"

Un altre dels moments de la vetllada l'ha protagonitzat el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que ha fet el seu tradicional discurs abans de l'entrega del guardó a Jané. El president de l'entitat ha reconegut el seu "compromís i activisme" en la batalla permanent per la llengua i ha posat en valor "la titànica tasca portada a terme per un dels més eminents de la generació dels herois que amb la llengua catalana proscrita i prohibida, va mantenir-la, preservar-la, recuperar-ne el caràcter més genuí, dotar-la de consistència filològica i rigor normatiu, actualitzar-la i vivificar-la".

En aquest sentit, Antich ha afegit que el català té un "paper fonamental" en la construcció d'un "país lliure" i ha demanat "no cedir a la temptació del replegament o del resistencialisme". "Des d’Òmnium, ens reconeixem com activistes per la llengua: conscients dels problemes però també dels reptes i dels esforços col·lectius que cal esmerçar si assumim la vocació de capgirar les coses", ha conclòs.

Repàs a una vida i una obra dedicada a la llengua catalana

Durant l'espectacle de l'entrega del Premi d'Honor, creat especialment per l'ocasió i dirigit per Iban Beltran, s'ha repassat la vida i l'obra del guardonat mitjançant els textos més icònics de l'autor. Joaquim Carbó i Mercè Canela han estat els encarregats de fer la glossa. D'altra banda, la posada en escena també ha comptat amb la intervenció sorpresa dels Barrufets, interpretats per Pau Beltran, Miriam Lloret, Josep Pedrals i Màrius Serra.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d'una persona que - per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual - hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

A la cerimònia, hi han assistit el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el president del Parlament, Josep Rull; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; representants dels partits polítics i de la Mesa, entre altres autoritats institucionals i culturals del país. També hi han participat representants d'organitzacions de la societat civil, culturals i entorn del premiat, com Cavall Fort i membres de la secció filològica de l’Institut d'Estudis Catalans.