Jaume Grandia reviu vuit episodis de la crònica negra de Sant Fruitós

Entre meitat del segle XIX i el final del franquisme s’ubiquen els episodis criminals de l’obra que el fruitosenc, col·laborador de Regió7, presenta aquest dimecres a la tarda (19 h) a la biblioteca

Jaume Grandia ha pouat en les hemeroteques per trobar crims locals

Jaume Grandia ha pouat en les hemeroteques per trobar crims locals / MIREIA ARSO

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

La més crua realitat i unes pinzellades de ficció conviuen en les peces literàries que Jaume Grandia (1942) ha escrit per al llibre Relats de crims a Sant Fruitós de Bages (segles XIX i XX), un volum que es presenta avui (19 h) a la biblioteca de la localitat bagenca i que l’autor adverteix que no ha sortit a l’escalf del boom mediàtic dels programes sobre crònica negra que tant interès estan generant darrerament. «És casualitat», afegeix. El seu germà Juli conduirà la trobada, oberta al públic, on es donaran a conèixer casos com el de l’assassinat de l’amo de ca l’Utset i la posterior execució pública dels tres condemnats, l’any 1852.

Jaume Grandia, col·laborador de Regió7 des de fa molts anys, ha posat llum a la foscor fins on li ha estat possible a través dels testimonis documentals que ha cercat durant el darrer mig any. A partir d’aquí, «he inventat per arrodonir la història», apunta. El projecte és fill de la casualitat. «Vaig anar a la presentació del llibre Les degollades de Folgueroles (1858) i el Joan Vilamala, el seu autor, em va explicar que en aquella època hi va haver un parricidi a Sant Fruitós de Bages que va ser molt mediàtic», explica Grandia: «jo ja n’havia llegit alguna cosa, però em va animar a escriure alguna cosa sobre el tema i m’hi vaig posar».

El recull està format per vuit relats basats en fets criminals reals i un conte totalment fictici fruit de la imaginació de Grandia i el seu entorn. Com a epíleg, i amb voluntat instructiva, ha inclòs unes explicacions sobre mètodes d’execució en compliment de la pena de mort. El llibre també incorpora un pròleg que signa una de les periodistes més reconegudes de les planes de successos del reporterisme català, Tura Soler, que treballa a El Punt-Avui. «No ens coneixem de res, però un dels meus nets hi va contactar i va acceptar», comenta.

«Les notícies sobre crims sortien a tot arreu», constata Grandia, per a qui les hemeroteques digitals es van convertir en una font impagable de pistes per indagar sobre alguns assassinats i casos singulars que van tenir lloc a Sant Fruitós de Bages entre meitat del segle XIX i el 1974, data de l’últim cas que relata l’autor.

En aquest darrer cas, la memòria i la transmissió oral han ajudat Grandia perquè «en un sol dia, hi va haver tres morts al meu carrer», concretament el carrer del Padró. «El proper 26 de juny farà cinquanta anys d’aquells fets», recorda l’autor, que va treballar com a comptable però ha col·laborat des de fa dècades amb la premsa, inclòs la publicació local Montpeità.

Portada del llibre

Portada del llibre / ARXIU PARTICULAR

«He canviat els noms dels protagonistes dels fets més recents si encara queden hereus i m’ho han demanat», reconeix Grandia, que defuig «la morbositat» sovint inherent a aquest tipus de cròniques. En canvi, aprofita els relats per introduir petits homenatges a figures rellevants nascudes a Sant Fruitós de Bages com l’escultor Llorenç Matamala, que va ser cap de modelistes de Gaudí en la construcció de la Sagrada Família.

Un fill que mata la seva mare, un carreter que apareix mort dins del seu vehicle de tracció animal, l’assassinat d’una dona a mans d’un home a qui havia donat ajuda. Els crims de Sant Fruitós tenen de tot. Fins i tot una estranya picaresca. «El cas que m’agrada més és el d’un home que sembla que cada cinc anys explicava que havia matat un home en una barraca a Sant Fruitós i que s’inculpava perquè preferia estar a la presó que vivint al carrer», explica Grandia.

Criminals, víctimes, rodamons, jutges, mossos d’esquadra, ... i fins i tot un famós botxí que portava de forma meticulosa el recompte dels executats i es vantava de fer molt bé la seva feina per evitar patiment al reu, habiten els relats del llibre que es presenta avui a la biblioteca i que també es pot comprar per 10 euros a Fotografia Isidre.

Els vuit crims

Crim de l'Utset. 1852. Un fill mata el seu pare pel repartiment de les terres.

Mort d'un carreter. 1897. Un carreter apareix dins el carro mort amb una soga al coll.

Mort d'una iaia. 1920. Antònia Oliveras, del Cal Timoteu, apareix morta al llit per una bala disparada pel seu fill.

Autoinculpació. 1923. Un home es lliura a la policia més d'un cop dient que ha matat un home en una barraca.

El legionari. 1929. Maria Llop és robada i assassinada en un mas per un venedor de làmpades.

Infanticidi. 1933. Una noia pareix i, amb la complicitat de la mare, llança el nadó a un pou.

Embolic de faldilles. 1942. Un jove mata un altre home per una discussió sobre una noia.

Tres morts al mateix carrer. 1974. El 26 de juny, un home mata la seva filla i es dispara un tret, i en una altra casa un home mata la seva dona.