El club dels poetes morts: «Carpe Diem», 35 anys després

El 1989 s’estrenava als cinemes «El club dels poetes morts», una pel·lícula que va ser un autèntic fenomen que va entusiasmar públic i crítica. Mesos després, a Catalunya es publicava un llibre que recollia la poesia del film i que signaven tres joves estudiants de filologia, entre ells, la granerina d’adopció Nona Arola

El llibre, un èxit editorial amb cinc reedicions del 1990 al 1993, torna a les llibreries. Aquesta és la història

Nona Arola és, actualment, presidenta de Joventuts Musicals de Moià | MIREIA ARSO

Nona Arola és, actualment, presidenta de Joventuts Musicals de Moià | MIREIA ARSO

Susana Paz

Susana Paz

«Oh Capità, mon Capità!». Si només llegint aquesta frase, l’inici del poema del mateix nom de Walt Whitman, els ve al cap el desaparegut actor Robin Williams i la locució latina Carpe Diem (aprofita el moment) és que, en algun moment dels darrers 35 anys o han vist o han sentit a parlar dEl club dels poetes morts. La pel·lícula de Peter Weir va ser tot un fenomen sociològic que va batre rècords de taquilla arreu del món, que va entusiasmar crítics i espectadors, que va alimentar debats sobre com havia de ser l’educació i que va empènyer a llegir la poesia de Thoreau, Whitman o Keats. Com faria amb la filosofia en el segle XXI i, salvant totes les distàncies, Francesc Orella amb Merlí.

El club dels poetes morts es va estrenar el 2 de juny del 1989 als Estats Units, ara fa tres dècades i mitja i va arribar a l’estat espanyol el 24 de novembre del mateix any. L’argument? Dècada dels 50. Un professor i antic alumne d’un col·legi privat (l’Acadèmia Welton), qüestiona l’ensenyament establert i vol crear lliurepensadors a través «d’una filosofia de vida que es resumeix en el ‘carpe diem’ per mitjà del llenguatge de la poesia», explica la barcelonina i granerina d’adopció Nona Arola, actualment presidenta de Joventuts Musicals de Moià i directora artística del festival Francesc Viñas. Però ara fa 35 anys, Arola també havia participat en la creació de «la primera editorial de llibres de cinema en català, ÍXIA Llibres», fundada per Joaquim Micó; així mateix, fundava i codirigia amb Àlex Gorina i Miquel Porter Moix la revista TOT Cinema.

Va ser a IXIA Llibres quan el 1990 sortia publicat el volum Antologia del Club dels Poetes Morts. Carpe Diem, uns mesos després que el film aterrés a la pantalla gran. Un llibre que, com indica el títol, recull la poesia que es cita a la pel·lícula: una oda a Horaci, un poema atribuït a Ausoni, un fragment de Shakespeare i un recull de set poetes anglesos i nord-americans del segle XIX i XX: Thoureau, Whitman, Byron, Shelley, Keats, Tennyson i Frost. Un volum que van signar Arola, Magda Rovira i Josep Julià (introduccions, tria poètica i versions catalanes) que va ser, apunta Arola, «un autèntic èxit editorial» amb cinc reedicions del 1990 al 1993.

De nou a les llibreries

Ara, trenta anys més tard, Edicions Reremús el torna a les llibreries amb una edició «revisada» bilingüe que signen els mateixos autors. I amb la intenció, explica la granerina, que «torni a apropar a una nova generació la passió per la poesia, n’és una molt bona entrada». Uns clàssics «atemporals», com Thoureau, que «ja parlava del retorn a la natura al segle XIX», i de la filosofia que cus tota la poesia del llibre i que s’extreu de la pel·lícula: el Carpe Diem d’Horaci, «més vigent ara que mai en un moment de mil distraccions». Un «crit a l’inconformisme» que aplega uns autors «des del mateix Horaci als més actuals, que parlen de tots aquests punts claus: aprendre a viure d’una altra manera, trobar el nostre camí». Un desig que es desperta «en l’adolescència» i que «atrapa», com fa una pel·lícula que, diu Arola, és un «cant a la poesia, a l’amistat, al despertar de l’amor, al coneixement... Una roda vital per la qual hi passem tots».

EL LLIBRE

Nona arola, Magda Rovira i Pep Julià

«ANTOLOGIA DEL CLUB DELS POETES MORTS. CARPE DIEM»

Edicions Reremús | 18 euros | Poesia | 147 pàgs.

Amb una lot i un boli al cinema

Ara, fer una antologia de poemes extrets d’una pel·lícula no és el mateix que fer-la el 1990. En alguna ocasió han pagat l’entrada al cinema equipats amb una lot, un bolígraf i una llibreta? És el que el fa 35 anys, Arola, Rovira i Julià van fer per apuntar totes les cites literàries i poètiques d’El club dels poetes morts. En aquell moment no hi havia internet i els films, en format vídeo, trigaven mesos a sortir a lloguer. Així que Arola i els seus companys de filologia es van dedicar a veure en sessió continua «com a mínim 12 o 15 vegades» la pel·lícula amb boli, llibreta i lot. Va ser al cine Alexandra, a Rambla Catalunya, ja ens deixaven passar», recorda. Després, hores i hores a la biblioteca de la UB per «fer recerca fins a trobar el poema sencer al qual pertanyia cada cita» apuntada. Un llibre que, subratlla, «va marcar una generació».

Un èxit editorial amb cinc reedicions

La primera publicació d’IXIA Llibres, dedicada a llibres de cinema en català, va ser L’Arxiu secret d’Agustus Blom, d’Àlex Gorina, explica Nona Arola. I el segon, el 1990, Antologia del Club dels Poetes Morts. Carpe Diem. Un èxit editorial amb 5 reedicions.

Ara fa un any, Arola rebia una trucada de Robert Fàbregas, editor de Reremús amb la intenció de reeditar-lo: «Havia estat un llibre de capçalera per a ell i l’origen, entre d’altres, per posar en marxa l’editorial». Arola va «recuperar el contacte» amb els companys de lot i cinema, van fer una «repassada» a les traduccions, van «actualitzar les introduccions» i el llibre ja és de nou al mercat. I com el llegeix, ara? «A cada edat fas la teva lectura i hi veus aspectes nous perquè has madurat. Com a la pel·lícula». Però el que no canvia és que les bones obres «no passen mai de moda». El punt clau? «T’identifiques, siguis alumne o el professor que t’ensenya a mirar el món sobre la taula». Ella la projecta cada any als seus alumnes del campus. I continua la descoberta personificada en la immortal «Oh Capità, mon Capità!».

Walt Whitman

Walt Whitman / Imatge promocional

Els poetes

Horaci

«Devem la locució ‘carpe diem’ a Horari i és la idea central de tota la seva poesia, una idea que trobem explícita a l’Oda a Leucònoe, inclosa en el recull.

Ausoni

Del naixement de les roses s’ha atribuït tradicionalment a Ausoni: «Cull, verge, les roses, mentre fresca és la flor i la teva joventut, però recorda també que, alhora, la teva vida s’escola». 

Henry David Thoreau (1817-1862)

Escriptor i pensador nord-americà, bon coneixedor dels clàssics grecs i dels poetes metafísics anglesos. En el llibre s’inclouen poemes com Amor lliure o fragments de la cabdal, Walden o la vida als boscos, 1854.

Walt Whitman (1819-1892)

Amb Thoreau, el poeta més rellevant al Club. Oh Capità, mon Capità!, és indestriable del film. Renovador de la poesia nord-americana. Sis poemes seus i el prefaci de Fulles d’herba

Lord Byron (1788-1824)

El més gran poeta romàntic anglès. Polèmic, rebel, líric. El recull inclou quatre poemes seus. 

Percy Shelley (1792-1822)

Amb Byron i Keats va formar «el nucli essencial de la generació més característica de poetes anglesos romàntics». Vuit poemes.

John Keats (1795-1821)

Amb Byron i Shelley «encarna l’hel·lenisme romàntic». El llibre inclou sis poemes de l’autor.

Alfred Tennyson (1809-1892)

Un dels representants més destacats de la poesia victoriana. Amb cinc poemes seus en el recull com «Tot morirà». 

Robert Lee Frost (1874-1963)

«Suggeriments magistrals i molta crítica». Amb significació «universal», va ser quatre vegades Pulitzer. Sis poemes en el llibre.

William Shakespeare (1564-1616)

El més gran dels dramaturgs. En el llibre es pot llegir un fragment de Somni d’una nit d’estiu.