Manresa mostra la sardana des de diferents òptiques

L'acte que es va fer ahir a la plaça Major va reunir unes 200 persones, tot i les males previsions meteorològiques

El grup d'estudi Folk durant la seva actuació

El grup d'estudi Folk durant la seva actuació / Oscar Bayona

Helena Carbonell

Helena Carbonell

La plaça Major de Manresa va ser, dissabte a la nit, l’escenari per demostrar que la sardana es pot ballar de moltes formes, que pot inspirar-ne moltes d’altres i que és una dansa tradicional amb total vigència en la cultura popular catalana. En el marc dels actes de la capitalitat de la sardana, la comissió organitzadora va voler fer «un homenatge per ajuntar la sardana, les entitats i Manresa». 

Ho explicava una de les membres d’aquesta comissió, Maria Elena Giménez, que després de l’eufòria d’haver ballat a l’escenari amb el grup Dintre el Bosc estava amb l’adrenalina a flor de pell. Va detallar que per esprémer al màxim la visibilitat que dona ostentar la capitalitat es va decidir «fer algun acte per demostrar que a Manresa hi ha moltes entitats vinculades amb la sardana, encara que no siguin grups sardanistes». 

A banda de Dintre el Bosc, dissabte van sortir a l’escenari l’Esbart Manresà (de l’Agrupació Cultural del Bages), el Casal Cultural de Dansaires Manresans, el Grup de Dansa Cor de Catalunya, l’Estudi Folk i l’Orfeó Manresà. La pluja va donar treva i no va ensorrar l’actuació i unes 200 persones, entre els qui seien a les terrasses i a les cadires instal·lades al centre de la plaça, van acudir a la cita per gaudir d’un espectacle singular. 

Actuació de l'Orfeó Manresà

Actuació de l'Orfeó Manresà / Oscar Bayona

I és que, dissabte, es va veure un espectacle, una de les diferències més remarcables de la funció amb una habitual trobada sardanista: exhibició dalt d’un escenari amb un públic que va romandre assegut fins a la darrera part del muntatge. Es van ballar sardanes tradicionals sí, però també reinterpretacions que actualitzen aquesta dansa del folklore català amb els ritmes i moviments més actuals. 

Un dels exemples va ser l’actuació de l’Estudi Folk, una de les més aplaudides. Van ballar una adaptació de la clàssica cançó de Disney Vull ser com tu, del Llibre de la Selva, amb uns passos que recordaven a la sardana, però molt més lliures, amb uns moviments moderns que s’acoblaven a la perfecció amb les capes de colors que portaven cadascuna de les dansaires. La sardana no era evident, però s’intuïa en la coreografia.

L’adaptació als nous temps es reflectia, també, en els vestits dels dansaires que van passar per l’escenari de la plaça Major: la sardana pertany a totes les èpoques i és una dansa de tothom. Des de les faldilles amb volants més tradicionals dels sardanistes de Dintre el Bosc, fins als texans amb samarreta blanca de l’actuació de l’Agrupació Cultural del Bages o els vestits inspirats en l’estètica dels anys 50, de l’Esbart Manresà. 

Actuació de l'Esbart Manresà amb vestits d'època

Actuació de l'Esbart Manresà amb vestits d'època / Oscar Bayona

Les narracions de la presentadora, Laia Guilanyà van ser l’element cohesionador de totes les actuacions perquè explicava la seva història i com es relacionen amb la Manresa i les sardanes. 

Com la majoria dels actes de la capitalitat de la sardana, aquesta actuació va comptar amb la taquilla inversa, és a dir, hi havia una bústia on cadascú podia aportar el que creia que valia la funció, sempre dins les possibilitats de cada espectador.

Subscriu-te per seguir llegint