El Berguedà fa lluir la seva poesia

Fa quaranta anys que es va posar en marxa però l’espera no ha estat en va. Reunits entorn de Climent Forner i batejats com el Grup de Viver, una colla rede lletraferits va decidir antologar la poesia berguedana de tots els temps, del trovador Guillem fins al final del segle XX i el resultat són tres llibres, el tercer del qual, Aus policromes, ha vist la llum aquest 2024 amb una quarantena d’autors que van publicar obra entre el 1940 i el 2000. Sempre sota l’empara editorial del segell L’Albí, el volum firma el penúltim lliurament de la col·lecció Escriptors del Berguedà. El projecte es clourà amb la història literària de la comarca.

«És indubtable que la poesia al Berguedà viu un bon moment, però som un petit cosmos que reflecteix el que succeeix arreu del país, a Mallorca, a València, ...», explica Quirze Grifell, coautor de l’antologia juntament amb una de les poetesses catalogades, Montserrat Butxaca. «Hi ha poetes, editorials, gent que vol escoltar poesia, ...», afegeix Grifell: «en Sam Abrams diu que mai havíem estat tan bé» en un moment en el qual «es publiquen tant autors consagrats com novells».

La idea de l’antologia «la va iniciar mossèn Armengou i Feliu, que va estar recollint poemes d’autors del Berguedà i els va passar a Climent Forner». Climent Peix, que ja va traspassar, Maria Estruch, Ramon Mujal, Joan Tuneu, els dos compiladors, l’editor Jaume Huch i el mateix mossèn Climent van formar el Grup de Viver, el poble a la rectoria del qual es van celebrar les reunions i on residia Forner. Prèviament, una trobada amb el catedràtic de literatura catalana Joaquim Molas va guiar el grup a projectar l’esmentada sèrie de deu volums, nou dels quals ja han vist la llum gràcies a l’Albí.

«Ara ja tenim a les mans les tres antologies dedicades a la poesia berguedana», afirma Quirze Grifell. Rumbs blaus va arribar a les llibreries el 1996, a cura de Ramon Mujal, amb els poetes nascuts entre el 1901 i el 1939 com a protagonistes: Pere Tuyet, Àngels Pons i Guitart, Montserrat i Neus Ballarà, Climent Peix, Josep Ma. de Martín -amb el pseudònim Bernat Meix-, Climent Forner, Antoni Deig i Josep M. Claret i Huch, entre altres. 

Quatre anys després va aparèixer Hora d’argent, a cura de Joan Tuneu, 600 pàgines de poetes berguedans nascuts abans del 1900. En l’índex hi trobem noms com els de Ramon Vinyes, Pere Guilanyà, Joan Serra, Casals i Ramon Tor i Josep Fornell.

Vincles amb la comarca

El requisit imprescindible per formar part de les Aus policromes, un títol que remet al poema Em plau aquell veí que cada nit, del llibre Amb ungles lleus l’esquinça (1988), d’Hermínia Mas, era «ser del Berguedà o estar-hi vinculat i tenir almenys un llibre publicat». Un univers polièdric de temàtiques i estils que inclou 40 noms, des de Mercè Miró, nascuda el 1941, fins a Hug Casals, un jove autor de La Pobla de Lillet nat el 1997 i que l’any passat va guanyar el Premi Amadeu Oller amb Un cos que bull.

De les 40 personalitats referenciades, 9 són dones, amb figures de la talla de la casserrenca Hermínia Mas, polifacètica escriptora, Laia Malo, reconeguda per la seva trajectòria com a traductora, a més de poeta, i que viu a Mallorca després d’haver nascut a Berga i crescut a Navàs, i Blanca Llum Vidal, que va viure a Puig-reig durant l’adolescència i encara manté lligams amb la comarca del Berguedà.

En l’antologia només hi ha tres literats que ja no són entre nosaltres -Ramon Guitó, Agustí Ferrer i Jordi Cussà- i tres que pertanyen a l’univers musical: Ramon Ferrer, lletrista de Duble Buble; Xavier Guitó, pianista de Roger Mas; i Francesc Ribera 'Titot', cantant de Brams i novel·lista.

Temes universals

En una mostra tan extensa i heterogènia com la que proposa Aus policromes s’hi expressen «els grans temes universals de la poesia», explica Grifell: «l’amor, la mort, els sentiments, les emocions, ...». N’és un exemple el primer dels poemes antologats, Xica vila, del llibre Una vida en quatre capítols, de Mercè Miró, publicat ja fa més de mig segle, el 1970, quan encara cuejava la dictadura.

La barcelonina va néixer el 1941 i, un any després, Josep Maria 'Jem' Cabanes, «jesuïta, poliglota i autor del llibre d’estil de Vilaweb». De la primera dècada de la postguerra destaca la figura de Josep Maria Sala-Valldaura (Gironella, 1947), un autor de llarg recorregut que fa sis anys va publicar amb Vicenç Altaió -autor del pròleg d’Aus policromes- una antologia nacional: Mig segle de poesia catalana: del maig del 1968 al 2018.

Enmig de la diversitat temàtica emergeix també el Berguedà com a argument. Ho veiem a Croquis berguedans, del llibre La cabra que hi havia (2008), de Blanca Llum Vidal, un poema en prosa que comença dient «Baixant de Casserres, passat el pantà, el viu-te dels grills i el crim del viaducte (...)» i és plena de topònims comarcals. L’últim tirabol, del Titot; Casserres, de Josep Grifoll; i el Queralt, de Jaume Ferrer; són altres exemples.

Després de l’estiu, la intenció és continuar fent presentacions del llibre tant a la comarca com en altres indrets. A l’octubre n’hi haurà una a l’Ateneu Barcelonès i, explica Grifell, en volen fer a Puig-reig i a la Font del Balç.

Subscriu-te per seguir llegint