Als actors de "La Santa Espina" ningú els pot dir si ho fan millor o pitjor

L’Aina Cots i Fargas (Maria), l’Àlex Locubiche Vílchez (Gueridó) i l’Aina Voserrais Montardit (Rosa Vera) són els protagonistes de La Santa Espina, l’obra probablement més desconeguda d’Àngel Guimerà. Com assegura Cots, "jo fins ara amb prou feines coneixia la Sardana". Un text escassament representat després de la seva estrena, ara fa un segle, és una responsabilitat: "si fas una Maria Rosa o un Mar i cel saps què espera la gent, però ara potser li posen la teva cara a un personatge", continua l’actriu. Una particularitat, però, que és també un regal: "no pots contaminar-te de tot el que ja està fet i et submergeixes molt més en el text i en el personatge" diu Locubiche, que descriu la llibertat creativa com "una arma de doble fil". "No ens podran dir si ho fem millor o pitjor", diu Voserrais, "però tampoc saps per on començar", sentencia Locubiche. Fer una obra centenària té els seus inconvenients.

Guimerà transporta a una manera d’actuar clàssica i, sobretot, a una parla molt arcaica: "és com una màquina del temps" diu Locubiche, que afirma haver-se fet millor amic del Softcatalà. "Ens passem el dia buscant paraules" diu Cots, que en aquest assaig està encallada buscant el significat de ‘rial’: "a tot arreu em surt que vol dir riu i jo sé que no m’he posat a nedar", exclama. Però no cal alarmar-se perquè l’obra, afirma Voserrais, "s’entendrà". Els tres actors, com Sanfeliu, hi veuen un símil amb Shakespeare: "en llegir no entens res, però ho veus i tot té sentit" diu Locubiche. Deu ser veritat que Guimerà s’hi va inspirar.

Tot i les dificultats temporals, els actors ja s’estan fent seus els personatges. "Encara em queda", confessa Voserrais, però porten encara pocs assaigs i tot just comencen a fer-los amb el vestuari que duran: "fins ara era impossible situar-se, vestida amb uns texans", continua. Locubiche, en canvi, sí que ja se sent Gueridó: "al final és trobar que hi ha en comú entre jo i el personatge". L’Aina Cots ho té clar: "a mi, per exemple, la Maria em ressona molt a un personatge que faig a l’Aixada". Els tres actors, que ja han participat en diverses produccions dramàtiques, destacaven el bon ambient que es respira aquest estiu al Conservatori: "hi ha molta gent amb la qual hem coincidit abans i que ja coneixíem", explica Voserrais. "A mi, quan la Sílvia [la directora] em va dir que faria de Maria i que treballaria amb el meu pare fent del meu pare no vaig poder dir que no", assegura Cots. No és d’estranyar que hi hagi vincles tan pròxims entre els actors si es té en compte que a l’obra hi ha més de seixanta persones a l’escenari. "Jo fa molt de temps que no feia una obra amb tanta gent", explica Locubiche, "i no va ser fins que vaig veure el primer assaig multitudinari que vaig veure com era de gran això". Però l’experiència és del tot positiva: "fer una obra amb tanta gent és com un episodi dels millors hits", continua Locubiche, "tan aviat et trobes al teu primer professor de teatre, com a un amic de l’institut, o a la gent de la Fira de l’Aixada".

Tal com afirmaven Sílvia Sanfeliu, Xavier Cots i Roser Rojas, els tres actors pensen que la dificultat dramàtica es troba en l’argument: "quan vaig llegir que una sabata gegant es transformava en palmera vaig al·lucinar", diu Voserrais. Perquè, l’obra, no només necessita molta gent sinó multitud d’objectes: "cada vegada que vens a assajar hi ha un element nou", diu Locubiche. "A mi avui m’han donat el reliquiari [La Santa Espina]", corrobora Cots. "Sí, tot canvia constantment, ahir em diuen: vas descalça, i avui em donen les sabates", continua Voserrais. "Cada cop que vens és com el matí de reis", assegura Locubiche.

Igual de màgica que la nit del 5 de gener, la rondalla alterna un drama rural amb un món fantàstic d’inspiració medieval on lluites d’espases, bruixes i sirenes que naufraguen i no saben nedar semblen fusionar Shakespeare amb Walt Disney. Una reestrena de La Santa Espina més desconeguda de Guimerà que omplirà tant l’escenari com la platea del teatre Conservatori el dissabte 14 (20 h) i el diumenge 15 (12 h) de setembre.

Porgramació obres

• Dissabte 14 de setembre, 20 h
• Diumnege 15 de setembre, 12 h

Preu: de 10 a 12 euros

Lloc: teatre Conservatori

Més informació i entrades: https://www.kursaal.cat/programacio/acte/la-santa-espina