Jaume Berch Reich: Un manresà en el cor d’«Alien: Romulus»

Joc de trons, Stranger Things, La sociedad de la Nieve, Indiana Jones i el dial del destí, Jumanji, Terminator: Destino Oscuro o Aladdín. Que podrien tenir en comú totes aquestes produccions cinematogràfiques? La resposta és que en totes elles ha participat com a tècnic d’efectes visuals el manresà Jaume Berch Reig (1991). La darrera pel·lícula en pantalla en què ha treballat el manresà (en el seu currículum se’n sumen quasi una vintena) la poden veure aquests dies als cinemes. Es tracta d’Alien: Romulus, de Fede Álvarez, que ja ha superat en recaptació els clàssics de la saga.

Per a profans: els efectes especials (FX) es duen a terme durant el rodatge; i els efectes visuals (VFX) en la postproducció. Això últim és el que fa Berch. Si no plou quan s’ha de rodar «no esperaràs que plogui», diu; ell farà caure la pluja; si ha d’explotar un edifici de cinc plantes, ningú no el farà volar pels aires; ell ho recrearà per a la ficció. De la seqüència de la lava que comença a destruir una cova a Aladdín, per exemple, se’n sent orgullós... Berch és aquests dies a Manresa, esgotant el mes de vacances i amb els bitllets a punt per tornar a Sidney, on viu des de principis del 2022 treballant per a la divisió d’efectes visuals de Lucasfilm a Austràlia (Industrial Light & Magic), l’empresa fundada per George Lucas el 1975 que el 2012 va adquirir Disney.

De Manresa a Dublín

El 2017, el manresà havia acabat el màster d’especialització en efectes visuals a FX Animation Barcelona després d’haver estudiat Disseny Audiovisual a ESDi, a Sabadell. La carrera no l’havia convençut, però sí que va veure clar que «la postproducció i els efectes visuals del món del cinema m’atreien», explica. Una trucada el va enviar a Dublín, a l’empresa International Screen Scene (SSVFX) per treballar en la darrera temporada de Joc de trons, la sèrie que va revolucionar la pantalla petita fa més d’una dècada. Set anys després de Joc de trons i d’haver treballat a Dublín, Londres, Melbourne i Manresa -durant la pandèmia-, Berch arriba a Sidney per treballar, ara ja, en el cor de la plantilla fixa de Lucasfilm: «Era un dels meus somnis perquè Lucasfilm, amb Weta FX, a Nova Zelanda, és una de les empreses referents quant a efectes visuals». Després d’un any a Dublín i un altre a Londres, a Moving Picture Company (MPC), Berch va decidir tornar a Catalunya: «No em va agradar viure a Londres, ni pel clima, ni per les presses...», explica. Però no va trigar gaire a tornar a creuar el globus per viatjar a Melbourne, on va treballar a Method Studios en els efectes visuals del darrer film de saga Terminator: Destino Oscuro (2019), una pel·lícula produïda per James Cameron. Però va arribar la Covid i va decidir «tornar a casa amb la família». 

A Manresa va començar a treballar, explica, per El Ranchito, l’empresa espanyola líder en el mercat dels efectes visuals, en produccions com la sèrie estatunidenca de ciència-ficció creada per Netflix Stranger Things, o La Sociedad de la Nieve, de J.A. Bayona. «I quan va acabar la covid vaig rebre l’oferta de Lucasfilm a Sidney. No ho tenia gens clar perquè ja treballava en plantilla a El Ranchito, m’estava acomodant... però em va temptar la proposta. Era un somni encara que a l’altra punta del món». I Jaume Berch Reig va acceptar el repte. 

L’únic català en l’equip

El manresà és l’únic català d’un equip de 500 persones. «Normalment», apunta, «es treballa per projectes, però hi ha un equip base» de quall ell en forma part. Per ser un bon tècnic en efectes visuals (Effects technical directors) es necessita tenir elevades dosis de «creativitat» i coneixements «d’informàtica i de física», remarca el manresà. Ell, diu, la base la portava del Batxillerat Tecnològic que va cursar al Lacetània; els estudis de màster van fer la resta.

Alien: un tot visual

La idea és, explica, «recrear el món real o un món imaginari, però sempre ha de ser versemblant». Fórmules físiques o matemàtiques per tenir clar, per exemple, «la densitat del fum o la força amb què col·lideix un vehicle». Amb un horari establert (de 9 del matí a 6 de la tarda, de dilluns a divendres), també hi ha jornades maratonianes, amb hores extres, per acabar qualsevol producció. Però tot molt reglamentat i amb un equip de psicòlegs: «Tenen cura de la salut mental dels seus treballadors i si veuen què estàs ‘cremat’ fins que no et recuperes, res d’hores extres». Amb l’experiència acumulada, Berch sap que per treballar com a tècnic d’efectes visuals en cinema toca ‘emigrar’: «Aquí, sobretot, pots treballar en publicitat o videojocs i pots viure bé, però tens poques opcions si t’agraden els efectes visuals del cinema». 

Si per poder estrenar Alien van haver de retirar seqüències «per poder arribar a la data prevista», explica, el darrer Indiana Jones, en canvi, es va retardar dos anys: «Depèn de la flexibilitat, no hi ha cap projecte igual». A Alien, tot són, diu, «efectes visuals», com els líquids que cauen de la boca del monstre; o el mateix espai simulat. Si hi ha de triar un film de referència, escull Avatar. I ara ja té al cap la nova estrena. Serà Transformers One, aquest setembre. Una producció, subratlla, en què «no hem patit gens, tot ha sortit sobre el previst i m’he divertit molt». Una més al sarró.

Un canvi per una cama trencada

Jaume Berch Reich havia de dedicar-se al món de l’esport però es va trencar una cama; una situació inesperada que el va portar, primer, cap al Disseny Audiovisual i, després, cap als efectes visuals. Després de dos anys s’ha acostumat a viure a Sidney, una ciutat que li ofereix «qualitat de vida i seguretat» tot i trobar a faltar «la família i els amics». Li agrada veure les pel·lícules o sèries en les quals treballa (terror i ciència-ficció són bons gèneres per a ell) però pateix amb les dels altres: «suposo que per deformació professional analitzes contínuament el film i no el gaudeixes com tocaria».