Solsona haurà d’escollir com acaben les misèries de «Tor»

Tor. Un poble de tretze cases de la Vall Ferrera, un indret aïllat del Pallars Sobrirà. Els veïns fa més de cent anys que es barallen per la propietat del que es coneix com la muntanya maleïda. Per ser-ne propietari, els estatuts de la societat de copropietaris diuen que s’ha de tenir el foc encès tot l’any. Però les enveges i l’odi entre els veïns porten a l’assassinat. Aquesta història de misèries humanes, que ha fet molt coneguda la sèrie documental de Carles Porta, va ressonar al cap d’Aleix Albareda (Solsona, 1973) quan llegia el guió de l’obra teatral Sin perdón por los pecados, del veneçolà Benjamín Cohen. «També hi ha problemes d’herència, de qui és queda a la casa... i assassinats! En el fons és el mateix», diu el director teatral solsoní, que ha fet una adaptació en la qual els noms ressonen a Tor i remeten al caràcter de cada personatge: Rossendo, Miquel, Cisqueta, Pili, Lázaro... «Explica el que pot passar a Tor en un futur no gaire llunyà», exposa Albareda.

Tor és, doncs, el títol escollit per la comèdia-thriller que per aquesta Festa Major de Solsona proposa Lacetània Teatre. Se n’han programat quatre funcions (dues aquest cap de setmana i dues més el proper) al Teatre Comarcal, i la venda d’entrades «va molt bé». El grup teatral amateur s’atreveix per primer cop amb una obra interactiva: els espectadors hauran de decidir el desenvolupament i el final de la història. Tot comença amb la trobada familiar de cada any, la nit de Sant Josep, per seguir la tradició instituïda pel difunt. És una ocasió propicia per reconciliar-se després de barallar-se a l’enterrament del pare per l’herència. I es comença demanant al públic qui es vol que arribi: el marmessor del testament? Els personatges sembla que vagin «de bon rotllo, però això és terra de morts. Depèn del que voti la gent, a través de papers de colors, els personatges seran més bons o més dolents». Hi ha tres possibles finals, tres possibles assassins... «En totes les opcions hi ha morts, però n’hi poden haver moltes o encara més», remarca el solsoní.

Albareda assegura que en algunes de les opcions que planteja l’obra, que ja va passar per l’escena barcelonina, «ja tenim bastant clar el que triarà la gent. Sabem que aniran a putejar. I per això reforcem una versió i no l’altra. També, com que hem patit tres baixes al repertori, esperem que, almenys aquest primer cap de setmana, triïn les versions que tenim més per mà». Que el guió fos tant ampli, amb tantes alternatives, va ser un inconvenient gros a l’hora de trobar actors, que s’han anat a buscar a Cardona i Sant Climenç.

Albareda avisa que «no expliquem la sèrie documental de Carles Porta», sinó una distopia que confronta amb les misèries humanes i el final de la qual triaran els espectadors: «si no els agrada... Els actors i l’equip tècnic estem gaudint assajant, i per això crec que el públic també ho pot gaudir». I que consti: el Carles Porta que parla per la ràdio a l’inici de la funció és un imitador solsoní.