L'actor manresà Marc Buxaderas 'apareix' a la Seminci de Valladolid

La dramaturga, guionista i directora Clàudia Cedó (Banyoles, 1983) presenta avui divendres el curtmetratge 'De sucre' en el marc de la Seminci de Valladolid, un film de 25 minuts en el repartiment del qual hi ha l'actor manresà Marc Buxaderas (1999). La peça que es projecta en un dels grans festivals cinematogràfics que se celebren a l'estat espanyol és una adaptació de l'obra teatral 'Mare de sucre' que explica la història de la Maria, una dona amb diversitat funcional que vol ser mare. En una entrevista a l'ACN, Cedó detalla que la producció compta amb la mateixa protagonista, així com els actors i actrius d'Escenaris Especials. A més, explica que el curtmetratge és una "primera passa", perquè la intenció és poder-lo convertir en un llargmetratge. "Penso que el cinema li pot regalar coses noves a la història, fer-la créixer i obrir-li les portes per poder arribar a més llocs", afirma.

La trama se centra en la Maria -interpretada per l'Andrea Álvarez-, una dona de trenta anys amb diversitat funcional que té un desig: ser mare. A partir d'aquí, la història aborda la incomprensió de la seva família i també de la fundació on viu i treballa, un fet que portarà a protagonitzar una rebel·lió per poder recuperar la decisió sobre el seu propi cos. Cedó subratlla que el relat reflexiona sobre "la mirada de la societat" sobre els cossos d'aquestes dones, sovint, prenent "decisions" per elles i generant un espai de "protecció" que esdevé finalment "una castració" de la seva llibertat.

Si a 'Mare de sucre' es presentava la història sencera, el curt la redueix a un episodi concret: quan la Maria se'n va de càmping amb la fundació i intenta quedar-se embarassada durant aquestes vacances. "El curt compta amb la càrrega crítica i social que portem a dins tots els que formem part de l'equip d'Escenaris Especials, però ho fa des de la lluminositat i l'humor", insisteix Cedó. De fet, creu que el cinema ofereix la possibilitat de disposar d'un llenguatge "més íntim i sensorial" que permet posar-se a la pell de la protagonista.

També remarca que ella i l'equip han hagut d'adaptar-se a un nou lèxic, un nou ritme i també l'abordatge d'un guió que havia de ser totalment diferent. "Ha sigut un aprenentatge perquè hem tornat a trobar l'obra i n'hem fet una versió que manté l'essència de la primera, però que parteix d'un altre punt de vista", sosté. Això sí, la directora deixa clara que la rellevància del tema continua ben present: el desig de la maternitat. "Qualsevol dona pot comprendre a la Maria, tingui diversitat funcional, o no", afegeix.

Un moment dolç per Escenaris Especials

Cedó considera que el fet de presentar a la Seminci de Valladolid és tota una oportunitat, ja que és una manera de fer que la història pugui arribar "a un públic molt diferent". També creu que el curtmetratge és una mena d'entrenament per la versió cinematogràfica més llarga, que voler fer de la mà de Lastor Media. "Ha sigut una alegria i estem molt il·lusionats", reconeix. De fet, la directora creu que ara mateix estan passant per un moment "molt potent" pels actors i actrius amb diversitat funcional, en comparació, per exemple, quan van començar a treballar, fa vint anys.

"Queda molta feina per fer, però en certa manera ha canviat, s'ha conquerit els escenaris i ja no només es programen aquestes propostes en festivals concrets", afirma, "d'alguna manera defensem que són intèrprets que poden fer qualsevol paper". Finalment, Cedó espera que en uns anys, es pugui mirar enrere i adonar-se de com és de diferent tot ara. "Les coses estan canviant i tant de bo ho facin més", conclou.