"Si K.L.Reich s'hagués escrit en una altra llengua, Amat-Piniella se situaria al mateix nivell de Levi o Semprún"

No és el primer cop que ho diu, però el doctor expert en literatura concentracionària David Serrano Blanquer (Sabadell, 1966), ho continua reivindicant: "si K.L.Reich s'hagués escrit en una altra llengua, el nom del manresà Amat-Piniella se situaria al mateix nivell de Primo Levi o Jorge Semprún en el cànon de la literatura concentracionària europea". Serrano, descobridor de fragments inèdits de K.L. Reich ara fa més de dues dècades, és l'impulsor i coordinador del primer seminari internacional sobre l’escriptor manresà que se celebra aquest dimecres a la Universitat Autònoma de Barcelona. "Amat-Piniella és un capdavanter amb una literatura de pretensió europea, amb una obra d'abast global que forma part -com els noms canònics- dels grans debats de la condició humana".

Escriptor de preguerra i postguerra

El seminari s'emmarca en els projectes de recerca "La historia de la literatura española: exilio republicano de 1939 e interior" i Grup d’Estudis de l’Exili Literari (GEXEL) i se celebra enguany en col·laboració amb el grup de recerca EIDOS (FCRI Blanquerna de la URL), quan es commemora el 50è aniversari de la mort del manresà (1913-1974). Com explica Serrano, que l'any passat rebia a Manresa el Premi Josep Maria Planes d’investigació periodística pel llibre Jedwabne. Una història universal, era una data idònia per "fer un balanç de la seva obra i traçar les línies de treball futur". El seminari, una matinal que es farà a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres, inclourà dues parts diferenciades, amb presentació prèvia i taula rodona posterior. El seminari s'obrirà amb un primer bloc: "L'escriptor manresà de preguerra i postguerra", amb les intervencions del manresà Joaquim Noguero Ribes, director de Serra d'Or, que parlarà de l'obra manresana d'Amat-Piniella ("Un escriptor de Manresa que escriu sobre Manresa"); i de Víctor Martínez-Gil, catedràtic del departament de Filologia Catalana de la UAB, que "ressituarà l'obra de postguerra, no concentracionària" de l'autor manresà, literat que, remarca Serrano, forma part "de la generació perduda, la que viu temps grisos i escleròtics, sense futur, en un exili interior" ("Un narrador de postguerra més enllà del lager").

«No només mates el teu veí, el que fas és humiliar-lo, decapitar-lo, violar les dones...»

Escriptor concentracionari

"L'escriptor concentracionari" emmarcarà la segona part del seminari. El primer focus es posarà sobre "el fenomen únic" que és la poesia que Amat-Piniella va escriure a l'exili, en camps francesos, camps de concentració nazis i Andorra. La ponència "Escriure poesia des del lager: Les Llunyanies, poemes de l'exili" anirà a càrrec de Míriam Ruiz-Ruano, professora de Filologia Espanyola de la UAB. I, tancarà aquesta part, Serrano (professor investigador de la Facultat FCRI Blanquerna URL) amb la intervenció "K.L-Reich: una novel·la concentracionària canònica europea". La tesi és clara: l'obra de manresà s'ha de situar en el mateix debat europeu d'autors com Levi o Semprún. La clausura anirà a càrrec del mateix sabadellenc amb José-Ramon López García, director de GEXEL, que haurà obert la matinal acompanyat de Jordi Font, director del Memorial Democràtic. Amb una lectura dramatitzada d'Adreça desconeguda, de Katherine Kressman Taylor (a càrrec de Somdos Teatre) es clourà un seminari que recollirà totes les ponències i intervencions en una futura publicació de la UAB.

Amat-Piniella: La nota inèdita que va poder enviar a la seva dona des de Mauthausen el 1941

L'Albí reeditarà "Les Llunyanies"

Introductor del concepte "concentracionari" en llengua catalana, per a Serrano "no es va aprofitar prou" l'efemèride del centenari Amat-Piniella per continuar investigant l'obra i el pes d'aquest autor en la literatura concentracionària europea però tampoc en la catalana de postguerra. I aquest seminari vol ser "un pas endavant" per encoratjar "la recerca" després d'anys sense "cap novetat historiogràfica". Ara, però, com apunta Serrano, Les Llunyanies: Poemes de l’Exili (1940–1946), que es va publicar el 1999 per Columna-L’Albí, en una edició a càrrec seu i pròleg de Jordi Castellanos, es reeditarà vint-i-cinc anys després per l’editorial berguedana L’Albí, amb epíleg de Serrano i pròleg de Sam Abrams. Per al sabadellenc, Amat-Piniella no va escriure més poesia ("o no ens ha arribat") perquè no va rebre una resposta massa motivadora després d’enviar "alguns poemes a Agustí Bartra. Però el cert és que Amat tampoc no li diu que en té més; es retreu i els acaba guardant". Persona "humil", el manresà "es considera contista i novel·lista" i deixarà aquesta obra al calaix. Les llunyanies no veuria la llum fins 25 anys després de la seva mort. Una obra poètica, remarca Serrano, que "no és un apèndix de la seva narrativa sinó que té una entitat pròpia complexa i rellevant". I que es podrà tornar a trobar a les llibreries.