Carles-Jordi Guardiola rep el Bages de Cultura en un acte de defensa de la llengua

No assegurarem que no hagi passat mai, però no és l’habitual. En un acte solemne com és el lliurament del Bages de Cultura, que atorga Òmnium Bages-Moianès, la personalitat distingida rep el guardó, com ahir l’editor i escriptor Carles-Jordi Guardiola Noguera (Manresa, 1942) mentre ressonen en el saló de sessions de l’Ajuntament els càlids aplaudiments del públic. El que ja no és comú és que sigui el guardonat qui també obsequiï la ciutat. Com així va ser. 

El fundador de La Magrana, acompanyat de la seva família, va regalar a la Biblioteca del Casino una primera edició de La minyonia d’un infant orat, del mallorquí Llorenç Riber, editat el 1935, un llibre que com plasmar en la dedicatòria, ell, «també infant, va llegir amb emoció». Amb l’entrega del llibre a l’alcalde -i enmig de sorpresos aplaudiments- acabava el premiat un parlament concís relacionat amb «tres espais centrals de la meva vida: Manresa, l’activitat editorial i l’edició de Carles Riba». 

«Vam iniciar La Magrana amb llibres polítics, era el què tocava a l’època»

Amb tres quartes parts de la sala plena, el lliurament del 42è Premi Bages de Cultura a qui és un dels màxims, sinó el màxim especialista en el poeta barceloní, es va convertir en un acte de defensa de la llengua en tots els parlaments: de la presidenta d’Òmnium, Sílvia Sanfeliu, de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, de Francesc Serra, dels Serveis Territorials de Cultura i d’Eloi Hernández, president del Consell Comarcal. Parlar en català, llegir i escriure en català. Com ha fet tota la seva vida Carles-Jordi Guardiola. 

Però, també, de defensa de la cultura, sobretot, a partir de l’entranyable glossa que del guardonat va fer el filòleg i periodista manresà Joaquim Noguero, que va definir-lo de «l’editor que riu» . Per les seves paraules van ballar Lluís Calderer, Salvador Espriu, Art Viu, Jordi Castellanos, Joaquim Molas... I Carles Riba. Mestratge i llegat. D’abans i d’ara. De continuïtat. Aquest manresà que va néixer en la «primeríssima postguerra», un 1942 amb únicament «5 títols publicats en català i en la clandestinitat», com apuntava Noguero, i que va fer de «l’ofici» d’editor una filosofia de vida, una manera de refer peça a peça un país descol·locat, va voler agrair el premi a través de l’exposició efímera que a l’entrada del saló de plens mostra aquells objectes importants per a la persona distingida: els espais centrals de què parlava. 

Va començar amb un trencaclosques «apedaçat» de la seva infantesa i va continuar amb un exemplar d’En Peret, de Lola Anglada: «un regal de la biblioteca de l’antiga Caja de Pensiones» amb què el van obsequiar el 1951 per ser un dels nens amb millor conducta de l’any. També, un retrat en llapis del seu «company i amic» Josep Ruaix, ahir a la sala; un exemplar de la Revista Bages, on el 1959 publicava El Nadal dels poetes. O un dibuix de Pep Montserrat per celebrar els seus 60 anys.

I el vincle amb Riba, explicat entre d’altres a través d’una carta que la poetessa Clementina Arderiu, vídua del poeta, li va escriure al pintor Josep Aragay a mitjans dels anys 70 referint-se al manresà com «un home de 24 anys (no un nyèbit dels que ara corren». Aquest manresà que va passar deu anys al seminari de Vic i que fa dècades que viu fora d’una capital del Bages que no ha oblidat mai (no falla en la festa dels manresans que viuen fora, va recordar Aloy), va voler que aquesta mostra efímera del que ha format part de la seva vida no s’acabés sense que «en quedés alguna cosa». La cosa, evidentment, va ser el llibre de Llorenç Riber. L’acte acabava amb el cor Lupulus Ensembla interpretant Margarideta i L’Hereu Riera. Tot, en una hora «enraonant i raonant bé», com Noguero havia definit Guardiola.