Ja es coneixen les quatre obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella

El XXVè Premi Joaquim Amat-Piniella ja té finalistes. Les obres seleccionades en aquesta edició són Aprendre a esquivar les bales, de Xavi Coral; Guspires de memòria, de Daniel Giralt-Miracle; La passadora, de Laia Perearnau; i Les illes interiors, de Maria Carme Roca. La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el 18 de febrer de 2025, a les 19 hores.

Un mes abans, el 15 de gener, es farà la presentació de les obres finalistes en el marc d’una tertúlia amb els autors, a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino. A continuació, pots conèixer les obres finalistes, una per una:

1- Aprendre a esquivar les bales, de Xavi Coral (La Campana)

Amb l'inici de la Guerra Civil, Josep Trullàs decideix allistar-se voluntari a defensar la República, deixant a Terrassa la família i un futur prometedor. La seva és la història de la derrota de l'exèrcit republicà, que viurà en primera persona a cada batalla, a cada front. Des de l'Aragó, passant per la batalla de l'Ebre, fins a les platges de Sant Cebrià, i una dura i llarga postguerra que es convertirà en un infern encara més cruel que la pròpia guerra.

Aquest relat és també el compromís amb l'amor que només arriba per carta, la força de l'amistat forjada al camp de batalla i el desafiament a la mort que assetja a cada pas. Sentiments que es viuen amb la intensitat d'un temps afegit que s'acaba, on només sobreviurà qui aprengui a esquivar les bales. La guerra la fan persones anònimes, amb vides normals que es veuen abocades a fites extraordinàries.

Un novel·la escrita a quatre mans: Josep Trullàs va escriure des del front, cada dia, intentant atrapar totes les vivència i l'horror que veia amb els seus propis ulls. Vuitanta anys després, el seu net, el periodista Xavi Coral, relata la vida del seu avi en aquest debut literari que pretén fer justícia amb tots aquells que no van tenir l'oportunitat de tornar i fer sentir el seu testimoni.

2- Guspires de memòria, de Daniel Giralt-Miracle (Edicions 62)

Les memòries de Daniel Giralt-Miracle (1944), un dels grans crítics d’art catalans de la segona meitat del segle xx, comencen amb la infantesa al barri de Gràcia. Al llarg d’aquesta obra, recorda els seus inicis i repassa els seus moments estel·lars durant la Transició, i parla sobre les seves relacions amb molts artistes catalans i internacionals: Tàpies, Brossa, Bohigas, Alfaro, Guinovart, Miró, Dalí, Coderch…

En paraules de l’autor, «Puc dir amb convicció que he dedicat tota la meva vida a l’art. També puc dir amb la mateixa honestedat que he tingut el gran privilegi de merèixer la confiança de moltes persones que van creure que jo podia impulsar determinats projectes vinculats a l’art... Vam fer veritables esforços per difondre l’art català més enllà de Gaudí, Dalí i Miró».

3- La passadora, de Laia Perearnau (Columna)

Acabada la Guerra Civil, a Bescaran, un poblet de l’Alt Urgell, els del bàndol guanyador dominen el poble i la família de la Sol les està passant magres perquè el seu pare ha hagut de fugir i refugiar-se a França. Un dia, en un camí d’alta muntanya, topa amb un perillós contrabandista i és testimoni de com viola i assassina una jueva que fugia de la guerra d’Europa. Després d’això, és ella qui ha de fugir i amagar-se entre un grup de contrabandistes a Andorra. Allà coneixerà el món dels passadors i, mentre el Tercer Reich avança fins a la frontera i escampa el terror al seu pas, anirà descobrint que entre els contrabandistes hi ha gent disposada a arriscar la vida per salvar persones que fugen dels nazis.

En una història commovedora, plena d’acció i basada en fets reals, Laia Perearnau reivindica el paper menystingut i oblidat que van tenir les dones en les xarxes de resistència durant la Segona Guerra Mundial, alhora que s’endinsa en la figura poc coneguda dels passadors, que van ajudar a evadir pilots, soldats, jueus i resistents al règim de Hitler.

4- Les illes interiors, de Maria Carme Roca

A finals del segle XIX i principis del XX, Clotilde Cerdà, la Clotildina, quarta filla de Clotilde Bosch i Ildefons Cerdà, va destacar com a arpista excepcional, una nena prodigi. Va recórrer el món sencer acompanyada de la seva mare i mentora. Amb els anys, va esdevenir una gran pedagoga, defensora de les llibertats, feminista, maçona, a voltes contradictòria, però sempre veraç i humana. Un personatge absolutament fascinant, poc conegut i que Maria Carme Roca desplega amb saviesa en una novel·la absolutament apassionant.

El Premi, convocat conjuntament per Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, està destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i, a banda del guardó, obra de Ramon Oms, té una dotació econòmica de 2.000 euros per a l’obra guanyadora.

El jurat d'enguany que ha de decidir el nom de l'obra guanyadora entre les quatre finalistes seleccionades està compost per Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino, Antònia Maria Gorgas, mestra, Jordi Estrada, escriptor, Toni Mata, periodista de Regió7, Genís Sinca, escriptor i periodista i Teresa Torra, filòloga.