L'Esbart Manresà rep el Delfí Colomé per "Mil primaveres"

L'Esbart Manresà ha rebut el Premi Delfí Colomé pel projecte Mil primaveres,que signa amb Sergi Estebanell i Arantza Labuena. El guardó el va recollir a la capital del Bages, aquest dilluns, el director de la formació, Jordi Gros de les mans de Núria Feixas, directora de l'Ésdansa, i de Jordi Fosas, director de la Fira Mediterrània de Manresa i, posteriorment, el va lliurar a tot el grup de l'Esbart Manresa. L’any passat, el projecte guanyador va ser Folk as Queer de l’Esbord de Pere Seda.

Folk As Queer: Les faldilles ens alliberen

El jurat ha valorat especialment aquest projecte perquè és una proposta que torna la dansa tradicional al carrer i que consolida una metodologia de treball apuntada en anteriors projectes. L'espectacle, que forma part de l'Obrador d'Arrel de la fira manresana per al 2025, és un muntatge que reivindica el dret a cantar i ballar com a forma d'expressió col·lectiva i de protesta.

Després de molts anys de ballar en escenaris, des del 2021 l'Esbart Manresà ha dut a terme diferents projectes amb la intenció de buscar noves formes d'arribar al públic general a través de canviar el llenguatge de la dansa tradicional, la posada en escena i el missatge a transmetre. Ho van fer amb Totes en el primer projecte d'aquesta línia i van anar més lluny amb Rӕpte, estrenat a Fira Mediterrània l'any 2022 i coproduït per l'Obrador d'Arrel de Fira Mediterrània i el Festival Ésdansa. Aquest últim espectacle els ha canviat, com a individus i com a grup, la forma de veure i interpretar la dansa d'arrel. Van obrir la mirada a nous aspectes escènics amb els quals treballar i es van atrevir a sortir de la seva zona de confort.

La radical transformació de l’Esbart Manresà

La sisena edició del premi Delfí Colomé al millor projecte de creació i producció en dansa d'arrel tradicional es va presentar en el marc de la 27a Fira Mediterrània de Manresa, el passat octubre, promogut pel Festival Ésdansa de Les Preses i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Fira Mediterrània de Manresa, el Festival Dansa Metropolitana, Figueres es MOU, el Festival Dansàneu de les Valls d'Àneu, el Mercat de les Flors, i la família de Delfí Colomé. El premi està dotat amb 26.000 euros que han de ser invertits, íntegrament, en la producció del projecte premiat. L'estrena del projecte es realitzarà en el marc del Festival Ésdansa 2025 i tindrà actuacions posteriors a la Fira Mediterrània 2025 i al Festival Dansa Metropolitana 2026. Anteriorment, haurà fet residències i/o treball en procés al Dansàneu i Figueres es MOU. A més a més, la peça pot entrar a la programació del Mercat de la Flors.

Esbart Manresà

Fundat l'any 1909 és el segon esbart en actiu més antic de Catalunya. Des dels anys 50, l'Esbart ha apostat per la via de l'espectacle per presentar des de una perspectiva escènica, danses populars i també de creació, així com a muntatges coreogràfics sobre motius tradicionals.

Entre les darreres produccions en destaquen Totes i Vincles estrenades l'any 2020 i 2021 respectivament al Festival Ésdansa. L'espectacle Jardins d'Euterpe juntament amb la Coral Escriny i Viviana Salisi, i guanyador del premi Clavé al millor espectacle en directe. També, l'espectacle Ræpte, estrenat a Fira Mediterrània el 2022.

Pel que fa a la projecció internacional de l'Esbart, cal fer menció de la participació en diversos Festivals Folklòrics Internacionals d'arreu d'Europa. L'any 2009, l'Esbart va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Sardana a la continuïtat, la Medalla de la Vila de Perpinyà i la Medalla d'Or de la Ciutat de Manresa al mèrit cultural.

Delfí Colomé Pujol (*)

Neix a Barcelona el 1946, fill d'una mare cantant i balladora i d'un pare emprenedor. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, Delfí Colomé i Pujol va ser un compositor i estudiós de la dansa vocacional. Al llarg de la seva vida va compaginar la seva carrera en el cos diplomàtic, on va ingresar el 1976, amb la composició musical i l’estudi de la dansa. Va ser director de relacions culturals del Ministeri d’Afers Estrangers (1991-1996) i director executiu de l’Asia-Europe Foundation (2000-2004) a Singapur. Va exercicir d’ambaixador d’Espanya a Filipines i Micronèsia (1996-2000) i a Corea del Sud (2004-2008).

Va estudiar música al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on es va formar en piano i composició musical. De jove va participar en el moviment de la Nova Cançó Catalana i també va ser director dels grups de sardanistes i esbarts de l’Obra del Ballet Popular. A mitjans de la dècada dels setanta, col·laborar amb Anna Maleras en la intruducció de la dansa moderna i contemporània a Catalunya.

Va arribar a compondre setanta obres, gairebé totes per a piano. El pianista Carles Santos Ventura va estrenar la seva primera obra el 1980. Algunes de les seves obres també son peces per a cors, orquestres i per a danses d’arrel. Colomé també va ser un gran divulgador musical: va impartir conferències –per a institucions privades com l’Obra Social La Caixa o bé la Fundació Juan March– i va escriure articles per al Diario 16 de manera regular. El 2003 es va doctorar a la Universitat Autònoma de Madrid amb una tesi sobre dansa. Va ser president de l’Associació de Professionals de la Dansa (2002-2004). Com a estudiós de la dansa va publicar dos llibres El indiscreto encanto de la danza (1989), Pensar la danza (2007) i La guerra civil española en la Modern Dance 1936-1939, publicat pòstumament (2010). Va morir el 2008 a Seül víctima d’un càncer a seixanta-un anys. Delfí Colomé és germà de la ballarina i coreògrafa Montse Colomé.

Significació

Divulgador de la dansa i compositor, Colomé va contribuir en els coneixements teòrics i històrics de la dansa a Catalunya i l’Estat espanyol, en un context en què hi havia molta poca bibliografia escrita en llengua castellana. La seva tesi doctoral va ser adaptada a un llibre que es va publicar de manera pòstumana: La guerra civil española en la Modern Dance 1936-1939, que va ser publicat per l’INAEM. Indaga sobre com la dansa moderna americana principalment –Martha Graham, José Limón, entre d’altres– va tractar el conflicte espanyol en algunes de les seves obres, la qual cosa va ser un estudi inèdit. A més de l’estudi de la dansa moderna i contemporània, Colomé va ser un gran coneixedor de les danses d’arrel, ja que des de menut hi havia tingut molt de contacte. Aquest lligam entre el món de la dansa d’arrel i la dansa contemporània ha quedat reflectit en l’esperit del Premi Delfí Colomé, creat el 2016 per donar suport a la creació i producció contemporània de la dansa catalana d’arrel. És un premi que va començar a organitzar el Festival Ésdansa de les Preses amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En les darreres edicions el premi ha comptat amb la col·laboració de Fira Mediterrània de Manresa i altres organitzacions i institucions en l’àmbit de la dansa i la cultura.

(*) Perfil extret de l'Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes.