La poetessa Blanca Llum Vidal, amb arrels berguedanes, guanya el Carles Riba

La barcelonina Blanca Llum Vidal (1986), vinculada al Berguedà, ha guanyat avui el 66è Premi Carles Riba de poesia amb Tan bonica i tirana. Ha estat un dels guardons que s'ha entregat en el marc de la 74a Nit de Santa Llúcia – Festa Òmnium de les Lletres Catalanes, que s’ha celebrat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i que ha coronat l'escriptor sabadellenc Roc Casagran (1980) amb el 65è Premi Sant Jordi de novel·la amb l’obra Somiàvem una illa, una exploració amb sensibilitat de les connexions humanes, familiars i filials. Toni Güell (Barcelona, 1979) s’ha emportat el 27è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per Elefants; Joan Berlanga (Sabadell, 1972) ha rebut el 62è Premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies per L’extraordinària vida d’un gos a les últimes i Mariona Bessa Jové (Escaldes-Engordany, Andorra, 1994), el 51è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per L'ascens dels rebels.

El Berguedà fa lluir la seva poesia

Premi Sant Jordi de novel·la

Roc Casagran ha guanyat un dels premis més destacats de les lletres catalanes dotat amb 60.000 euros directes per a l’autor amb somiàvem una illa, un crit d’auxili d’un personatge després de patir un sotrac. En aquesta edició s’han presentat al premi 38 originals. L’obra guanyadora parla de la Carla, que després d’un fort sotrac necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb el que és important de debò i curar-se les ferides.

El jurat del premi format per Sebastià Alzamora, Maria Dasca, Manuel Forcano, Mara Faye Lethem, Marcel Mauri, Mercè Sarrias i Carme Vidal Huguet ha constatat que amb un discurs "confessional", la novel·la fa "un repàs a un recorregut vital i, especialment, als abismes i les il·luminacions d’aquesta trajectòria". Una novel·la que reflexiona sobre "la capacitat d’apreciar el que és proper amb una bona arquitectura argumental”.

Casagran, que a banda d’haver escrit diversitat de poemes és col·laborador en diversos mitjans de comunicació del país, ha explicat en una roda de premsa que la novel·la contemporània explora qüestions com la pèrdua de la identitat dels territoris, la criança dels fills, la relació amb la parella o com es cuiden les amistats, entre d’altres qüestions socials actuals. Tot plegat es formula a través d’una estructura amb salts temporals i la presència d’illes que apareixen i desapareixen.

L’autor que torna a la novel·la després de 8 anys, ha explicat que el treball ofereix diferents nivells de lectura i que es podran fixar tant en la història com en la forma literària. Casagran s’ha mostrat molt satisfet per haver guanyat el Premi Sant Jordi de novel·la i ha reconegut que “li va molt gros”. Docent de professió, ha assegurat que la seva intenció és combinar la docència amb l’escriptura.

27è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions

El debutant Toni Güell ha guanyat el 27è Premi Mercè Rodoreda amb Elefants, uns contes que mitjançant la barreja d’elements reals amb fantàstics, basculen entre l’humor, la gravetat i la sàtira per teixir històries esquitxades de petites revelacions i d’instants en què l’impossible és a tocar. 

Enguany 45 originals s’han presentat al premi. Dotat amb 6.000 euros directes per l’autor, el jurat ha estat format per Joana Masó, Guillem Miralles, Manel Ollé, Marina Porras i Clàudia Rius. El jurat ha considerat que el recull ofereix "prosa literària que té la capacitat de crear atmosferes, de tocar temes contemporanis i de jugar amb elements de fantasia i barrejar-los amb ambients realistes. A més, s’atreveix a desafiar la forma de conte".

Güell ha explicat que amb les vuit narracions ha volgut traslladar al lector que hi ha canvis que semblen impossibles, però "no ho són" i que s’ofereixen escenaris postapocalíptics i distòpics. En els diferents contes hi apareixen elefants, d’aquí el títol de l’obra, perquè fen referència a la idea de l’entrada de quelcom exòtic que apareix i que no s’havia plantejat prèviament.

66è Premi Carles Riba de poesia

Blanca Llum Vidal, que va créixer a Casserres i que es va estrenar llegint per primer cop en veu alta a la Font del Balç amb Josep Grifoll, ha guanyat un guardó dotat amb 5.000 euros, on s’havien presentat 60 originals, amb Tan bonica i tirana. El llibre proposa diverses capes en una proposta d’amor desbocat i exagerat.

Segons ha explicat, la primera capa és visible: un amor desbocat d’intensitat hiperbòlica que es diu amb un ritme nerviós, amb una llengua subordinada i amb uns poemes en prosa contundents i enigmàtics, a vegades barrocs i a vegades directes. Presenta "una reflexió sobre la malaltia invisible (la del cap que col·lapsa i la del cor destruït); un agraïment poliamorós a l’amistat que fa el món menys cruel i més just; una història en què es parla de cultura i d’humans a través d’animals i a través de la terra; un viatge pel roig, per la justícia social i l’esquerra; i, finalment, la sospita convençuda i constant que allò que pot explicar l’existència complexa, la revolució de la identitat i els conceptes i la concreció de les coses és el desig”.

El jurat format per Lluís Calvo, Maria Josep Escrivà, Josep M. Fonalleras, Marina Garcés i Josep Lluch ha destacat que els poemes en prosa són "punyents i plens d’honestedat, es claven en la memòria del lector com ganivets". Segons han dit, l’autora hi expressa l’amor i el desamor, la passió i la ferida, l’esperança i el dolor amb una radicalitat, un desplegament verbal, una musicalitat i unes imatges de gran poeta, tan lliure com arrelada en "una tradició que va de Víctor Català a Pasolini".

Llum Vidal ha sostingut que aquest llibre d’amor és el més "dolorós" que ha escrit mai perquè parteix de relacions i amor que contenen "verí". Ha explicat que la seva literatura cada vegada està més poblada d’elements de la vida quotidiana. L’obra, amb diversitat de capes, explora qüestions com la salut mental o l’agraïment pel caràcter "polioamorós" de l’amistat. A més a més, es presenta com una reflexió sobre l’existència humana més complexa i la identitat ambigua.

62è Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies

Joan Berlanga Sarraseca (Sabadell, 1972) ha guanyat el 62è Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies amb L'extraordinària vida d’un gos a les últimes, una novel·la sensible i emotiva que dona veu a un gos vell. L’obra parla d’en Parrac, un gos mestís que no té pedigrí, però sí un munt de coses interessants per explicar. Tot i que ja és gran, recorda amb afecte la seva vida al costat de l’Anna i el Pol, la seva família humana.

Amb la participació de 9 originals, el premi de 4.000 euros ha tingut com a jurat Oriol Canosa, Mònica Estruch, Guillem Fargas, Elisenda Roca i Vanessa Roca que han aplaudit el llenguatge "ric, però accessible", que narra amb "humor i empatia" el final de la vida, “combinant de manera magistral els records del passat i les reflexions del present, sempre sense caure en dramatismes”.

Berlanga ha destacat que l’obra ha nascut de les ganes de reflexionar i per fer un clam sobre la vida, saber viure, envellir i morir. L’autor ha explicat que el treball va destinat als més joves perquè, tot i que és d’una temàtica crua, es connecta molt amb el protagonista. “És un llibre de la vida, de les coses petites que no es valoren en el dia a dia però que sí un temps després".

51è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil

La biòloga Mariona Bessa Jové (Escaldes-Engordany, Andorra, 1994) ha guanyat el 51è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb L’ascens dels rebels, una distopia amb una història de ciència ficció climàtica. S’ubica l’any 2320. La humanitat viu confinada sota terra després que un desastre ambiental impossibilités la vida a la superfície. La Nira sempre ha anhelat veure el món exterior. Per això, quan arriba el moment de triar el seu futur, pren la decisió d’unir-se al Ministeri de Recolonització, un projecte que busca restaurar la vida a la superfície, tot i que això suposa trencar per sempre amb la seva família i la vida tal com la coneixia fins ara.

El premi dotat amb 6.000 euros, ha tingut com a membres del jurat Raquel Díaz, Gerard Guix, Jorge Jiménez, Cristina Ropero i Laia Soler. S’han presentat al premi 6 originals. El jurat ha afirmat que es tracta d’una novel·la trepidant i addictiva que recupera l’esperit de la distopia juvenil clàssica. Bessa ha dit que el treball és una crida a l'esperança que no vol "alliçonar" però sí posar en alerta "com podríem acabar".

Bona Gents i Xavier Giró

Durant la cerimònia s’ha entregat el Premi Internacional Joan B. Cendrós 2024, dotat amb 3.000 euros, a Bona Gents. Es tracta un projecte d’emprenedoria cultural iniciat fa gairebé dos anys per dos joves catalans residents a Londres, que busca la projecció internacional de l’escena musical actual en llengua catalana entre el públic del Regne Unit, i que treballa de manera molt estreta diverses entitats catalanes de l’exterior, ja siguin culturals, populars, del món acadèmic o de la societat civil. En aquest sentit, també fomenta avantatges per a la comunitat catalana a l’exterior.

Per la seva banda, l’històric professor de periodisme polític de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Xavier Giró Martí (Badalona, 1955) ha rebut el Premi de Comunicació Muriel Casals 2024, dotat amb 3.000 euros.

El professional, que no ha pogut assistir a la gala, ha estat premiat per “fomentar un periodisme crític i compromès durant trenta anys a les aules i promoure una mirada crítica sobre el sistema i el discurs dels mitjans”.

Nit de Santa Llúcia

La gala de la Nit de Santa Llúcia 2024 ha estat conduïda per Elisenda Pineda i ha comptat amb l’acompanyament d’Esbart Maragall i Mireia Calafell. A banda de música ha tingut moment particulars com la conversa entre la presentadora i el ChatGPT.

Enguany, la gala de la Nit de Santa Llúcia ha estat dedicada a la necessitat de preservar i compartir el català, davant de la situació d’emergència lingüística que viu el país. Partint d’aquesta base, i amb l’humor com a fil conductor, la gala ha ofert un viatge simbòlic per reivindicar el coneixement i ús de la llengua, i analitzar-ne l’estat de salut.

Entre les autoritats que han seguit l’acte hi ha hagut el president del Parlament, Josep Rull; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i representants de diversos grups parlamentaris.