Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Mor als 93 anys la baganesa Rosalina Camps, la fotògrafa que creava ambients

La trajectòria de la retratista, que va viure molts anys a Manresa, és prolífica i reconeguda i té un fons de més de 85.000 fotografies que l’estiu del 2023 va cedir per a la conservació i divulgació a l’Arxiu Comarcal del Berguedà

Rosalina Camps en una imatge d'arxiu

Rosalina Camps en una imatge d'arxiu / Arxiu / Oscar Bayona

Manresa

La fotògrafa baganesa Rosalina Camps va morir ahir dilluns, Dia de Reis, als 93 anys. Amb el cap clar i sentint la passió per la fotografia fins el darrer moment, deixa un llegat imponent encarnat per les més de 85.000 imatges que fa un any i mig va cedir a l’Arxiu Comarcal del Berguedà. La família va anunciar ahir que en breu comunicarà la data de la cerimònia de comiat, i va avançar també que més endavant se li retrà un homenatge a Manresa.

Nascuda l’any 1931 a Bagà, de jove havia fet d’aprenenta de perruquera a Cal Subirana de Manresa i, juntament amb la seva germana, havia exercit a Bagà. Ja de gran, durant uns anys, va fer de marxant del pintor baganès Rafael Fernàndez de Soto Subirana, amb el qual mantenien una estreta amistat i vincles familiars. També va tenir l’oportunitat de conèixer Salvador Dalí el 1974 en una trobada en què ell li va signar l’abric. Dona amb recursos, el 1975 es va fer passar per reportera del diari Manresa per tal de poder fotografiar de prop el papa Pau VI al Vaticà. Un fet que li va donar notorietat.

Camps va viure de ple la guerra i la postguerra a Bagà, però a Manresa hi ha passat bona part de la seva vida. S’hi va casar, hi va tenir els sis fills i hi va fer moltes amistats. A la capital del Bages, la seva trajectòria com a fotògrafa va agafar embranzida, en bona part, gràcies a l’estreta relació que va establir amb persones de la talla de Modest Francisco i Joan Segon. Amb ells i altres aficionats a la fotografia va ser una de les fundadores de Foto Art Manresa, el 1976.

La trajectòria de la retratista baganesa és llarga i té un fons de més de 85.000 fotografies que va cedir a l’Arxiu Comarcal del Berguedà l’estiu del 2023. La major part de l’obra fotogràfica de Rosalina Camps és el retrat en blanc i negre. El retrat en color també és present en la seva obra dels últims trenta anys. Els escenaris de les imatges de Rosalina Camps són principalment Bagà i Manresa.

El seu fons també inclou fotografies que va fer a Calafell, on estiuejava, però també en altres poblacions com Gósol, Berga, Guardiola de Berguedà i Igualada. També hi ha fotos de viatges a l’estranger. La mirada de la fotògrafa baganesa permet constatar els canvis a la societat al llarg de la segona meitat del segle XX, especialment en l’àmbit més costumista i també de les festes i les tradicions.

Exposició fotogràfica de Rosalina Camps a Bagà

Exposició fotogràfica de Rosalina Camps a l'Arxiu Comarcal del Berguedà / Arxiu / Anna Costa

Rosalina Camps vivia des de feia un temps a la residència de Bagà, on va continuar cultivant la falera per la fotografia. En una entrevista publicada en aquest diari el 9 de juliol del 2023, l’autora va explicar que «mai m’he sentit artista. Jo el que he percebut ha estat una bogeria per la fotografia. Sempre dic i repeteixo que la fotografia és l’oxigen que em fa viure».

En aquest sentit es va manifestar ahir el seu fill Pius que, fent-se ressò del sentiment dels sis germans, va apuntar que «la mare tenia molta curiositat per la vida, la fotografia era la seva passió i fins fa poc encara estava preparant una exposició». Amb motiu de l’acte de cessió del seu fons a l’Arxiu Comarcal del Berguedà, que va aprofitar l’avinentesa per ensenyar una selecció del seu treball, Rosalina Camps recordava que «amb vuit a casa jo no podia sortir, i feia fotos als nens. Quan em posava a revelar, al laboratori de la galeria, hi havia més roba rentada que no pas fotografies».

La baganesa, que també se sentia també manresana, va formar part de l’exposició Pioneres que fa uns mesos va recuperar al Casino de la capital bagenca la memòria de moltes dones artistes del territori central. «La fotografia era el seu món», van afirmar Josep Brunet i Pura Travé, que van entrar a Foto Art dos anys després de la fundació. «Sabia crear un ambient per transmetre missatges de passió, de tristesa, ...», van afegir: «era una dona molt activa i va fer fotografies fins l’últim moment».

Tracking Pixel Contents