La màgia embadaleix el públic manresà

Naips que semblen reproduir-se a les mans, pilotes que apareixen i desapareixen sense deixar rastre, cordills que semblen infinits, mocadors que no s’acaben mai... Qualsevol objecte té cabuda en algun dels variats números amb els quals mitja dotzena d’il·lusionistes van deixar amb la boca oberta un Kursaal ple a fins a la darrera butaca a la tretzena edició de La Nit dels Genis.

Un espectacle que no deixa de ser la culminació i posada en escena de la feina feta per part de mags d’arreu, que durant una setmana es tanquen a una masia del Pont de Cabrianes per a practicar i millorar els seus números. Una iniciativa que no només porta a Manresa alguns dels trucs més sorprenents del Festival Internacional de Màgia, sinó que embadaleixen petits i grans amb il·lusions mentre els recorden que "la màgia és a tot arreu".

Una de les estrelles de l’espectacle va ser el gironí Pau Borrell, que va ser l’encarregat de conduir un espectacle dinàmic i, sobretot, amb un toc d’humor que el feia molt digerible. Però darrere la joventut de Borrell s’hi amaga un prometedor i polivalent mag, i el gironí no va deixar a ningú indiferent amb una desena de trucs on teleportava bitllets, caçava cartes signades al vol o fins i tot s’atrevia amb traslladar mitjançant telepatia el nom de l’artista de Sant Esteve Sesrovires, Rosalía, de la ment d’una espectadora fins al pit del guitarrista Thomas Geune.

Fins i tot va trencar amb un dels codis essencials en la indústria de les il·lusions, revelant al públic un dels trucs matemàtics. Una manera ideal de posar-se els espectadors a la butxaca des de l’inici. 

Números premiats

Un dels mags amb més cartell dels participants, Carlos Rubio, va optar per a captivar tots els presents amb un llibre que, en esborrar la portada, desapareixia la tinta de les pàgines del seu interior. Però això no és tot, ja que en aquest llibre amb portada esborrable, en escriure-hi alguns dels títols més reconeguts de la literatura actual, com El noi del pijama de ratlles, Jo, robot, o ‘Salem’s Lot, que podien triar tres voluntaris del públic d’entre una selecció de nou novel·les que sumaven més de 1.500 pàgines en total, es convertia en cadascuna d’elles.

Més clàssic, però apostant per farcir el número amb moviments típics de dansa contemporània, Antonin Mathiot va delectar els espectadors del teatre manresà fent aparèixer i desaparèixer naips d’una baralla que semblava no tenir final. Adornant el número amb un final espectacular, convertint en confeti totes les cartes que feia néixer de les seves mans. També van impressionar les actuacions de David Sousa o Alice Ecila, que amb un parell d’anelles i un fil que s’anava allargant, respectivament, van embadalir el públic.