Xavi Coral: «Dels 300 presoners que van anar a Melilla només en van tornar 30, entre ells el meu avi»

«La novel·la és un gènere molt versàtil perquè et permet imprimir sentiments, èpica i emoció a històries que, a vegades, s’expliquen de manera molt freda» explicava aquest dimecres al vespre Xavi Coral en la presentació de les quatre obres finalistes del 25è Premi Joaquim Amat-Piniella. Estava envoltat d’amants de la lectura i al costat de Maria Carme Roca, una altra de les autores que aspira al guardó i que va poder ser al Centre Cultural del Casino de Manresa. Roca, al seu torn, es va confessar «amant de les històries», sobretot quan aquestes es troben amb la literatura, «em fa molt feliç, sobretot perquè fer novel·la és una excusa per aprendre».   

I el cert és que és precisament això, obres publicades que se centrin o reflecteixin algun dels moviments socials contemporanis, és el que reconeix aquest guardó, que impulsa conjuntament Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa. Un reconeixement amb una dotació econòmica de 2.000 euros per a l’obra guanyadora.

Ja es coneixen les quatre obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella

Enguany, d’entre els quatre finalistes, només Coral i Roca van poder assistir a l’acte de presentació de les seves obres a Manresa. No hi van poder ser el crític i historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle i tampoc la periodista Laia Perearnau, autors de Guspires de memòria i La passadora, respectivament. El primer per la seva complicada situació de salut i, la segona, perquè li va sorgir un imprevist d’última hora.

L’Amat-Piniella està dotat amb un premi econòmic de 2.000 euros per a l’obra guanyadora

 El presentador egarenc del TN Migdia a TV3 hi va arribar amb un exemplar d’Aprendre a esquivar bales sota el braç, mentre que la historiadora i prolífica escriptora barcelonina ho va fer amb la darrera de les obres nominades a l’edició d’enguany: Les illes interiors. Dues propostes per als amants de la història, que alhora busquen la frisor amb la qual els seus autors els condueixen per dietaris personals i documents històrics d’arxiu.

Homenatge als silenciats

Si alguna cosa tenen en comú les quatre obres finalistes és que totes elles són històries individuals que serveixen d’homenatge a moltes persones que, pel motiu que fos, han quedat perdudes en la memòria col·lectiva. 

El cas més clar és els de les novel·les de Coral, Roca i Perearnau. Totes tres parteixen de documentació històrica i la voluntat dels autors de donar veu i visibilitzar personatges amb històries molt potents, i en alguns casos amb documents únics, que per motius diversos han caigut en l’oblit. 

Roca permet conèixer la vida d’una de les intèrprets catalanes més brillants del segle XIX, Clotilde Cerdà. Filla il·legítima del reformador de l’Eixample i una magnífica intèrpret de l’arpa, que juntament amb la seva mare van recórrer món «desafiant els rols de gènere de l’època». Coral, en canvi, es val d’un dietari del seu avi i de les cartes que va enviar a la seva futura dona per a ficcionar la seva novel·la. Des de les trinxeres fins als camps de concentració del règim franquista a Melilla, «la història del meu avi és la de molts altres que no la van poder explicar». Com va dir Coral, «dels 300 presoners que van anar a Melilla només en van tornar 30, entre ells el meu avi».

Coral i Roca pretenen posar en valor figures silenciades «de la nostra història»

Perearnau presenta al lector la història de 25 dones concentrades en una sola. Una protagonista que està disposada a donar la vida per salvar la gent que ningú volia ajudar. Giralt-Miracle, en canvi, aposta per deixar per escrit tot allò que ha viscut, destil·lant la Catalunya del segle XX sota la mirada de Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Antoni Tàpies, Salvador Dalí o Joan Miró.