Manual contra notícies falses: no passar-ne ni una i desmentir

Sembla existir consens a dir que, a punt d’iniciar el segon quart del segle XXI, la desinformació s’ha convertit en la principal amenaça contra la vida en comunitat. El descomunal volum de notícies falses, dades manipulades i teories conspiradores que circulen diàriament per les xarxes, i sovint també pels mitjans de comunicació tradicionals, va deixar de ser fa temps un problema informatiu per erigir-se en un desafiament al funcionament mateix de la democràcia.

Han passat vuit anys des que el prestigiós Diccionari Oxford va entronitzar l’expressió «postveritat» com a terme del 2016. Des d’aleshores, les fake news, els fets alternatius i les mentides més descarades i rebuscades han deixat de ser exotismes que causaven hilaritat per l’excentricitat del seu plantejament per convertir-se en l’aire que respirem. Just ha acabat el 2024 i milers d’espanyols creuen a ulls clucs que el Govern amaga xifres de cadàvers suposadament trobats als garatges afectats per la DANA, i als Estats Units han elegit com a líder un polític que diu que els immigrants es mengen els gossos i els gats dels nord-americans. Mai vam tenir accés a tanta informació com ara, però aquesta mai va ser de pitjor qualitat, ni la veritat va conviure amb tantes tones de mentides com en els temps que corren.

Entre la sorpresa i la preocupació, el fenomen ha sigut objecte d’anàlisi i estudi en aquests anys sense que en aquest punt del seu desenvolupament hagi sigut possible trobar una estratègia capaç de posar fre a l’epidèmia de desinformació que patim. És millor que l’ignorem per no amplificar les mentides que l’alimenten o convé legislar per parar-la, si això és possible? Les institucions han d’implicar-se de forma activa o aquesta tasca convé mantenir-la en mans dels ciutadans? Avui hi ha més consciència social del problema que comporta viure envoltats de boles, però això no ha impedit que el seu cabal hagi continuat creixent els últims anys, i el que ara s’acaba ha sigut fecund en mentides de tota mena.

En aquest context, el periodista i activista contra la desinformació Rubén Sánchez acaba de publicar un assaig amb un títol que ofereix una clara declaració d’intencions: Bulos: Manual de combate. A les seves pàgines explica una dècada llarga en què ha batallat contra les mentides i manipulacions que li va tocar rebatre des de FACUA, l’associació de consumidors de la qual és secretari general, i, sobretot, contra les infàmies que li van encolomar durant aquests anys, en què va ser acusat de manera infundada però amb molt ressò a les xarxes socials i certs mitjans digitals, de ser un pederasta, un assetjador, un estafador, un cocaïnòman, un defraudador de diners públics i el líder d’una banda de sicaris.

Més enllà de les batalles que ha vingut lliurant aquests anys contra agitadors d’extrema dreta com Alvise Pérez, Javier Negre, Vito Quiles i Cristina Seguí, associacions tèrboles com Ausbanc i Manos Limpias, o portals digitals donats a la difusió de notícies falses com Okdiario o Estado de Alarma TV, als que va portar als tribunals per propagar calúmnies sobre la seva persona i els va guanyar en 25 ocasions, el testimoni de Sánchez té el valor de proposar un pla per fer front a la marea de fal·làcies que ens inunda. «Això és una guerra i hem de prendre consciència al més aviat possible per actuar en conseqüència. És una guerra entre la veritat i la mentida, entre el bé i el mal, entre la democràcia i el feixisme, i el que ens juguem és una cosa molt més seriosa que una notícia falsa esbojarrada sobre el Govern enviat pel teu cunyat al grup familiar de WhatsApp. Ens juguem la convivència», afirma.

Igual que en les guerres convencionals no val posar-se de perfil sinó que cal entaular batalles. En la que ara s’ha presentat tampoc serveix de gaire creure que les falsedats són innòcues o les porta el vent. «Cal sortir a desmentir-les. En el grup de WhatsApp d’amics de l’escola, a les xarxes socials, a l’àpat familiar i a la barra del bar. Cal assenyalar-les i tombar-les amb dades, i cal difondre els missatges que les desmenteixen. Tots podem ser soldats en aquesta guerra, cada un en la seva mesura», proposa. La seva experiència li diu que no val creuar-se de braços: «Si el teu fill explica notícies falses que ha vist a les xarxes socials, has d’entrar en aquestes xarxes per assabentar-te’n i assenyalar-li les mentides», adverteix.

El Govern acaba d’anunciar una reforma legal per obligar els influencers a reconèixer i assenyalar a les xarxes les mentides que difonguin. S’ha publicitat com «la primera llei contra la desinformació que s’aprova a Espanya», però Rubén Sánchez rebaixa les expectatives. «És un pas en la bona direcció, però només consisteix que les persones amb més de 100.000 seguidors a les xarxes estiguin acollides al dret de rectificació a què ja s’acull la premsa, no és una llei anti notícies falses», aclareix. Segons la seva opinió, el problema que tenim davant és de més substància. «Ens enfrontem a un moviment internacional antisistema i una indústria de la mentida que utilitza les notícies falses per destruir la nostra democràcia», avisa.