Joves que sí que coneixen l’Holocaust
Manresa celebra amb més de mig miler d’estudiants de secundària del país l’acte central del Memorial Democràtic que recorda, coincidint amb l’alliberament d’Auschwitz, les víctimes de la barbàrie nazi

Un moment de la matinal celebrada ahir al Kursaal amb els alumnes / Dani Casas

«És gràcies a les joves generacions ben informades que podem esperar que les monstruositats del feixisme i el nazisme no reapareguin mai». Ho va dir la pallaresa Conxita Grangé Beleta (1925-2019), activista antifeixista i última supervivent del camp de concentració de Ravensbrück. I ahir, al teatre Kursaal, va ser la primera de les cites que diferents alumnes de secundària de Manresa i d’una vintena més de centres del país van llegir en memòria de les víctimes de l’Holocaust. Paraules i pinzellades biogràfiques de la pradenca Roser Fluvià, del manresà Amat-Piniella, de la infermera polonesa Irena Sendler o del Kommando Poschacher (amb joves com el fotògraf Francesc Boix). Perquè no tothom qui és jove en aquest país no sap qui és Franco ni què va ser l’Holocaust. A Manresa, ahir, més de 500 estudiants catalans de batxillerat en van ser la prova.
«És important conèixer la historia dels romans però és imprescindible que coneguem la dels nostres pares»
La capital del Bages acollia ahir l’acte central del Memorial Democràtic que commemora, coincidint amb l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau (enguany, el 80è aniversari), el Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust.
Amb la presència del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, acompanyat entre d’altres autoritats per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy i pel director del Memorial Democràtic, Jordi Font, el protagonisme el van tenir els cinc centenars de nois i noies de secundària que van envair els carrers de Manresa i després van omplir el teatre per participar en un acte que va posar sobre la taula dues grans idees: fer memòria perquè l’horror no es repeteixi; i la importància d’apropar als estudiants la història amb noms i cognoms de les víctimes de la barbàrie. Per un «mai més» en un moment d’intolerància i d’auge de l’ultradreta arreu.
«Heu de tenir la valentia de dir no a expressions que frivolitzen el que va passar»
Els estudiants, que van ovacionar els seus companys quan els tocava el torn de paraula (dues companyes van presentar l’acte, Iria Rodríguez i Len Oliva), van escoltar, abans, els breus discursos d’Espadaler i Aloy, que van agrair als mestres la feina pedagògica i als alumne sel seu «interès». El conseller va subratllar que «la democràcia s’ha de defensar cada dia» i va definir els joves assistents com «l’esperança. Heu de ser intolerants amb la intolerància i tenir la valentia de dir no a expressions que frivolitzen el que va passar. Aquesta és una història que no es pot repetir». Aloy, per la seva banda, que va demanar ser «ferm» davant dels actuals discursos d’odi al «diferent», va subratllar la importància de recordar a les noves generacions aquell horror i va lamentar la desconeixença de no saber qui era Franco, Hitler i el que van significar: «És important conèixer la historia dels romans i els grecs però imprescindible que coneguem la història dels nostres pares i avis». Amb la interpretació de tres peces de l’institut Manresa Sis (de Las Cantaderas) al llarg de l’acte i la darrera intervenció de la muralista Lily Brick, es tancava un homenatge que acabava al carrer de la Mel amb una foto de família davant del colossal i aplaudit mural. Era el ‘mai més’ millor dibuixat.

Foto de família davant el mural amb l'artista, autoritats i alumnes / Dani Casas
- Mor ofegat el jove de 18 anys que saltava a la resclosa de l'Ametlla de Merola
- El jove mort a la resclosa de l'Ametlla de Merola era veí de Navàs
- El ventilador que et salva de la calor també et pot portar problemes amb els veïns
- Alcalde la Pobla de Lillet: 'El que ens està passant amb l'Any Gaudí és espectacular. La Fira Modernista ha arribat per quedar-se
- Per què Manresa encapçala rànquings d’infidelitats?
- Un vídeo fet amb intel·ligència artificial mostra com era el dia a dia a la mina de Cardona
- Borja Morán, fill de qui dona nom al nou CAP de Sant Fruitós: «Molta gent ens diu que era el seu metge, però també part de la seva família»
- Dues metgesses de l'ICS Catalunya central són reconegudes per dedicar-se a la recerca
