La Febrada rebusca en els atractius de Navarcles per atraure nous veïns

Més de 60 persones pujaran a l’escenari del teatre-auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles per representar les quatre funcions programades d’El ‘tingladu’ navarclí, l’obra escrita i dirigida per Xènia Sellarés (Navarcles, 1995) amb motiu de La Febrada, la farsa de temàtica local que, des de fa 36 anys, s’estrena a Navarcles coincidint amb la Festa Major d’Hivern, que se celebra per Sant Valentí. Per a la funció d’estrena d’avui i per a la de diumenge ja queden poques entrades, i s’espera que el públic faci el boca-orella. «La gent té ganes de veure qui li ven el pa, la loteria, a dalt de l’escenari», apunta la navarclina.

Sellarés ha fabulat un poble de Navarcles en estat d’alerta perquè en els últims anys es perden molts habitants, que se’n van a viure als pobles dels voltants. Per buscar solucions al problema, l’equip de govern convoca una reunió a la plaça de l’ajuntament, en què es constaten les mancances i els atractius del poble i els diferents grups de navarclins (brigades, vigilants, veïnes xafarderes...) donen idees, «però tot sense massa sentit», remarca Sellarés, que admet que en l’argument es barreja realitat i ficció: «sempre es diu que Navarcles ja no és el que era abans, que és un poble dormitori. I parlem del comerç navarclí, i ens n’enfotem de les rotondes... Però tot en conya, sense faltar al respecte».

Sellarés, que ha participat com a actriu en La Febrada des de petita i que ja en va escriure una que va dirigir Jaume Costa (Cal Primmirat, 2021), considera «un repte» estar per primer cop al capdavant de l’obra com a autora i directora: «em fa molta il·lusió, tot i que hi ha molta feinada al darrera». Així mateix, es mostra «molt orgullosa» de tirar endavant una obra com El ‘tingladu’ navarclí, en la qual hi ha 50 actors amb text, 11 ballarines, més regidors, tramoies, tècnics i un bon grapat de col·laboradors especials, «que són persones molt conegudes».

«Com que a Navarcles som gent de teatre, cada any hi ha més persones que volen participar en la Febrada, i per això hi ha escenes molt grupals. He volgut reivindicar la cultura que tenim als pobles. A Manresa hi ha el Kursaal, però el teatre-auditori no es queda enrera». En el muntatge, a banda de molt text, també hi ha molta música, amb cançons amb la lletra adaptada que ha gravat Oleguer Puig, i moltes coreografies, a càrrec de Loli Rubio i el Ballet Jove. «M’ha sortit una obra llarga, però considero que és molt amena, amb ritme. L’objectiu era donar paper protagonista a tothom, com en una Innocentada de les d’abans, de l’Agustí Soler i Mas», remarca la navarclina.

La Febrada gaudeix de bona salut perquè «els actors joves han anat pujant al carro», assenyala Sellarés, que afegeix que «la gran sort que tenim és que fem els Pastorets, que enguany han batut rècord de públic, i així les noves generacions entren al teatre». La navarclina només lamenta que l’encàrrec de la Febrada li va arribar tard, a finals d’octubre. «Tan bon punt s’acaba que ja s’hauria de lligar», diu. Fa un any ella va expressar un desig, i és a punt de veure’l complert.