En Jan i la Júlia mostren la Llum

«Espectacular» i «genial» són els adjectius que han fet servir les mestres que avui han acompanyat els seus alumnes al teatre Kursaal de Manresa per valorar l’estrena de la versió teatral de Jan i Júlia i la Misteriosa Llum. I el cert és que els nens i nenes de cicle inicial i 3r de Primària de les escoles de Manresa que han assistit a la segona de les tres funcions programades (avui encara se’n faran dues més) han seguit amb atenció, i amb moltes ganes de participar, l’escenificació que explica per què és festa a Manresa el 21 de febrer a càrrec dels ja dos populars germans que protagonitzen els espectacles del Servei Educatiu del Kursaal. 

En acabat, Cristina Gonzàlez, la responsable del Servei Educatiu del Kursaal i també autora del text i instigadora del muntatge, agraïa la resposta de les escoles manresanes a aquesta nova proposta teatral. Si a principis de febrer hi havia apuntats 9 centres educatius amb 860 nens i nenes; al final acabaran passant pel Kursaal entre avui i demà 1.126 alumnes de 13 escoles. Jan i Júlia i la Misteriosa Llum arriba a l’escenari després d’estrenar-se com a vídeo conte el 2021 i seguint la fórmula de Jan i Júlia i la llegenda de Sant Jordique, des de fa més de 15 anys, s’ofereix al pati del Kursaal. «Per Sant Jordi ja sabem que l’espectacle funciona, perquè les escoles ja tenen el costum de sortir al carrer per veure les parades i és un al·licient més, però ara no sabíem si voldrien venir per venir només per mitja hora d’espectacle», que és l’estona amb què s’explica la història de la construcció de la Séquia al segle XIV. 

El Jan i la Júlia explicaran el misteri de la Llum de Manresa

El moment cançó

Un cop vista l’escenificació, les mestres Yasmina Valderrama i Carme Pérez, de l’escola Serra i Húnter, valoraven la durada com a «ideal» i aplaudien la posada en escena, que se sustenta en les il·lustracions d’Eva Arimany i el muntatge videogràfic de Jaume Ferrer, amb la direcció tècnica de Pere Montoro. I, si bé ja havien treballat en altres ocasions amb el vídeo-conte, que continua sent accessible per a tothom a través del canal de YouTube del teatre Kursaal, trobaven molt bona la manera d’explicar la història del Misteri de la Llum al teatre, «perquè es repeteix dos cops, i de formes diferents». El cas és que, després de la part més teatral, arriba el moment cançó, que, amb la música d’I see the light (de la pel·lícula Tangled sobre el conte de la Rapunzel), torna a posar en escena com els manresans pateixen la sequera, ideen la Séquia que projecta el mestre d’obres Guillem Catà, troben el suport del rei Pere III, han de superar els entrebancs del bisbe Galceran Sacosta i se’n surten gràcies a la màgia d’una llum resplendent que arriba des de Montserrat. 

Núria Corral, mestra a l’institut-escola Manresa, assenyalava que la història de la Llum es treballa cada any, i que en aquesta ocasió s’havia preferit anar a veure primer l’espectacle perquè «en Jan i la Júlia sempre ho fan molt bé». Els personatges són a càrrec de Max Navarro, de Premià de Mar, i Núria Masip, de Monistrol de Montserrat, que des de fa tres anys interpreten El meu primer Nadal al Kursaal. La química entre ells dos funciona a l’hora de posar-se a la pell d’una germana gran assenyada i un germà petit trapella, que inciten a la participació dels més petits amb el seu «i si...», una frase que també s’aplica a l’equip creatiu que formen Cristina Gonzàlez i Sílvia Sanfeliu, la directora escènica dels muntatges del Jan i la Júlia. 

El Kursaal consolida l'afluència d'abans de la pandèmia: 88.774 espectadors al 2024

Amb el seu «i si...», en Jan i la Júlia demanen als petits que ocupen les butaques de la Sala Gran que els ajudin a formular un encanteri per fer servir la llanterna màgica del Kursaal per viatjar en el temps, que facin servir eines imaginàries per ajudar a construir la Séquia... i el públic ja està tan ficat dins de la història que, fins i tot, s’anima a reproduir la coreografia de la cançó final. Entremig aprenen que tancar les esglésies a l’edat mitjana es podria equiparar a quedar-se sense wifi en l’actualitat i alguns potser preguntaran a les mestres si l’encanteri («Aqua viam luminis») vol dir alguna cosa. I així potser esbrinaran que, en llatí, significa «L’aigua és el camí de la llum».