18 anys del Kursaal: Nirvana mai no ha sonat millor

Si l’èxit més gran, com va comentar a aquest diari el gerent del Kursaal, Jordi Basomba, és sorprendre el públic, ahir ho van aconseguir. Sense manies i amb els espectadors que omplien el teatre dempeus i ovacionant el virtuosisme més elèctric dels E-Strings. Nirvana i el seu Smells Like Teen Spirit no ha sonat mai millor que en la celebració, ahir, dels 18 anys del Kursaal, a ritme del quintet de cordes elèctriques acompanyat de bateria i teclat. Espectacular escoltar Viva la vida de Coldplay, Every Breath You Take de The Police o els èxits de Queen en aquest format que, qualificaríem, de poc convencional. Naeon Kim i Blanca Coll (violins), Elena Martínez (viola), Edgar Casellas i Irma Bau (violoncels), Adrian Ghiardo(teclats) i Pepe Soler (bateria) van guanyar-se el públic des del minut zero amb l’actitud que s’espera d’una estrella del rock. La resta, un efectiu joc de llums, una actitud enèrgica a escena i picades d’ullets entre els músics per vestir un medley amb arranjaments fets a mida que fusionaven melodies clàssiques i grans hits del rock. Tot, preparat perquè el públic saltés de la butaca. I si el Kursaal va sorprendre els espectadors amb la proposta, E-Strings també ho va fer interpretant, per tancar el concert, l’aniversari feliç més elèctric. Què més es podia demanar? Una copa de cava per brindar per la majoria d’edat al pati? Doncs, també.

La nit havia començat amb una gran catifa vermella i la cadira gegant del projecte «Cap butaca buida» presidint l’entrada del teatre com a photocall pel qual van passar desenes d’espectadors .Entre ells, la parella berguedana formada per la Victòria Arias i el Camil Villanueva (que ahir celebrava 66 anys), habituals del teatre manresà: «estem a 35 minuts!». O els manresans d’adopció Lluís Casas i l’Elisa Reig, amb el seu fill Nil, també usuaris de l’equipament; ara, sobretot, amb l’infant. I just abans del concert, uns breus parlaments que va encetar Basomba, destacant que si hi ha una «fórmula·» per explicar l’èxit del Kursaal aquesta conté «l’extraordinària història de com es va tornar a reobrir aquest teatre». «El Galliner, la ciutadania i la classe política» remant per un mateix objectiu. I el públic. I els professionals de l’equipament. L'alcalde Marc Aloy va recordar l’«orgull» de fa 18 anys quan «es va tallar la cinta» de la reinauguració de manera «col·lectiva» i la unicitat d’un teatre amb el qual «aquesta ciutat és millor». Començava la funció.