Xavi Coral: «Vull pensar que el meu avi i Amat-Piniella es van conèixer»

«Vull pensar que el meu avi [Josep Trullàs] i Amat-Piniella es van conèixer», explicava aquest dilluns el periodista Xavi Coral (Terrassa, 1971) després de rebre el guardó que porta el nom de l’escriptor manresà. «I que en algun moment van parlar i es van entendre». D’indicis, com ha explicat, n’hi ha: «Van coincidir a l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat; Amat-Piniella es va llicenciar el març del 1937 i el meu avi l’abril del mateix any. Ambdós com a tinents d’artilleria de l’exèrcit republicà. Potser es van saludar a les classes o als passadissos...» I no només això. També, van estar en el mateix període «al Front d’Aragó i al camp de Sant Cebrià». I avui tots dos es tornen a trobar al voltant d’aquest premi i d’aquest llibre». Era la part final del parlament d’agraïment del periodista que ja forma part de la nòmina de premiats amb l’Amat-Piniella, el 25è d’un guardó que reconeix una narrativa de temàtica social contemporània ja publicada. La seva? Aprendre a esquivar les bales (La Campana), escrita a partir del dietari de Josep Trullàs durant la Guerra Civil.

Xavi Coral: «Dels 300 presoners que van anar a Melilla només en van tornar 30, entre ells el meu avi»

Quin punt més uneix Amat-Piniella i Trullàs? La necessitat vital de deixar escrit que el vivien. D’una manera o d’una altra. I això també s'ha desvelat. El lliurament, que ha omplert l’Espai Plana de l’Om de Manresa, començava amb l’espectacle poèticomusical que han protagonitzat Xevi Serrano i Berta Sala amb la lectura i interpretació de diferents poemes de Les llunyanies (acabats de reeditar per L’Albí), que el manresà va escriure a l’exili i durant el seu pas per Mauthausen. Un recital intimista, tan sobri com intensa la lírica d’Amat-Piniella en poemes com El missatge o Cambra fosca o Et tinc aquesta nit. S'han endut els primers aplaudiments de la nit. La presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, Sílvia Sanfeliu, ha recordat que «la lluita no ha acabat» i ha donat pas a l’escriptor manresà Genís Sinca, membre del jurat, que ha sortit a l’escenari amb la seva edició de K.L.Reich (del 1984, comprat a la Xipell), que ha explicat el seu procés per decidir guanyador i que ha llegit l’acta d’un jurat que, per majoria, va fer mereixedor Xavi Coral del premi.

«Explicar la seva història significa donar veu a aquells joves que després van haver d’estar 40 anys callats»

Xavi Coral

Arribava ja el torn del guanyador, que ha rebut de l’alcalde Marc Aloy el bust en resina d’Amat-Piniella creat per l’escultor Ramon Oms just abans de confessar a l’auditori que «mai fins avui m’havia posat nerviós davant d’un micro». Ho ha superat amb nota. I ha apuntat l’altre punt d’unió entre els dos protagonistes de la nit: Si l’avi de Coral escrivia el dietari en «paquets de tabac oberts o entre les línies d’un llibre», Amat-Piniella va escriure els poemes sobre trossos de sacs de paper que va amagar entre la roba mentre sobrevivia a l’infern de Mauthausen. L’avi de Coral va ser més prosaic, però va escriure «amb molta perseverança, fins i tot obsessió perquè res no es perdés». Perquè res no caigués en l’oblit. Per al guardonat, l’avi que «va sobreviure de miracle» a l’Ebre i a Melilla, és l’exemple de molts altres que no van tornar i, per tant, «explicar la seva història» i reivindicar-la significa recordar i «donar veu» a aquells «joves que van haver de fer front a situacions extremes per defensar la República i que, després, van haver d’estar 40 anys callats». És la«por" que defineix les dictadures.

Amb una «història familiar que és una història de tothom», Coral ha remarcat que havia saldat el «deute» amb el seu avi, amb l’àvia i ha agraït les converses amb la mare i els tiets. És el que té la petita història quan es fa universal. O com ha dit l'alcalde Aloy en l'agraïment a l'autor: «relatar de la història de l’avi que és la història de molts avis del país».