La família de l'escriptor Jordi Cussà cedeix el fons literari a l'Ajuntament de Berga

La família de l'escriptor i traductor Jordi Cussà (Berga, 1961-2021) ha cedit el fons literari de l'autor a l'Ajuntament de Berga i es dipositarà a l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El material inclou entre seixanta i setanta llibres de poesia, teatre i prosa; una cinquantena d'obres que va traduir; i nombroses notes, cartes i manuscrits, dels quals no es descarta que hi hagi textos inèdits publicables.

L'acord entre la família Cussà-Balaguer i l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, s'ha signat aquest dimarts al migdia a l'Ajuntament de Berga. Un cop feta la cessió, el material es conservarà a l'arxiu, on més endavant es podrà consultar. La germana de Jordi Cussà, Rosa Maria Cussà, ha destacat que "és una manera de posar l'obra de Jordi Cussà a l'abast de tots els berguedans, com també de protegir el seu llegat".

150 exemplars als instituts

La cessió coincideix amb la donació de 150 exemplars d'obres (novel·la, poesia i contes) de Jordi Cussà als instituts del Berguedà. Un projecte promogut per Òmnium Cultural del Berguedà amb l'objectiu "de despertar interès en la literatura del Berguedà entre el jovent i que els nois i noies de Berga coneguin Jordi Cussà com a autor de la seva ciutat", ha remarcat Rosa Maria Cussà. El seu germà, Jaume Cussà, ha afegit que "és molt interessant donar a conèixer l'obra de Jordi Cussà al jovent, pel fet que un autor de casa a qui ells ja no ho coneixen els pugui inspirar".

Petició de la Creu de Sant Jordi

L'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, ha reivindicat la figura de Cussà "com un dels autors contemporanis més importants de Catalunya" i ha lamentat que "no va tenir el reconeixement que es mereixia". Per això, ha anunciat que des de l'Ajuntament es farà la petició perquè la Generalitat li faci entrega de la Creu Sant Jordi a títol pòstum. "Hem de reclamar que la figura de Jordi Cussà sigui reconeguda en l'àmbit de país i en l'àmbit internacional".

La regidora de Programació Cultural de Berga, Ermínia Altarriba, ha destacat "el pas important per mantenir viu i estructurat el llegat de Jordi Cussà". Ara, "comença una feina ingent de l'arxiver per desgranar el material de Jordi Cussà", ha dit Altarriba, i Jaume Cussà ha bromejat: "El Jordi tenia moltes qualitats, però no era un gran organitzador". Per a la regidora, en paral·lel a fer consultable el fons de Jordi Cussà, el repte és "seguir recordant i reivindicant la seva figura i fer visible la seva obra literària".

Trajectòria de Jordi Cussà

Jordi Cussà va morir l'11 de juliol del 2021 deixant una prolífica i sòlida trajectòria literària, amb una quinzena de novel·les, reculls de relats, poesia i una llarga llista de traduccions de l’anglès per a alguns dels principals segells del país i d'autors destacats com Truman Capote o John Boyne.

Des de sempre, Cussà va preferir mantenir-se fidel als seus orígens berguedans i no es va voler integrar mai en els cercles literaris barcelonins. Des de Berga, va anar consolidant una trajectòria que va començar amb la publicació, l'any 2000, de Cavalls salvatges, un relat en clau autobiogràfica dels estralls de l’heroïna. L'obra li va donar notorietat i va ser el punt de partida d’una carrera literària que li va fer merèixer diversos premis, com el Fité i Rossell del 2002 per L’alfil sacrificat, i El lector de l’Odissea del 2009 per El noi de Sarajevo.

Jordi Cussà també va ser un dels fundadors de la companyia Anònim Teatre, de Berga. Per la seva trajectòria cultural, l'any 2012 va rebre el Premi Ciutat de Berga.