L’home que il·luminava Meryl Streep

Un prec: si algú a la sala s’hi veu en cor, que tradueixi aquest llibre al francès. I, posats a fer, que comenci a pensar en un documental. El crític cinematogràfic d’aquest diari, el savi Jordi Bordas, ha llançat un parell d’idees com qui no vol la cosa a la trentena de persones que aquesta tarda, plujosa tarda, han assistit a la presentació d’El retorn de Néstor Almendros (Comanegra i Ajuntament de Barcelona), a l’Espai Òmnium de Manresa. El primer volum -mèrit de l’autora, Laura Gavaldà; demèrit del país: l’oscaritzar director de fotografia, el primer català a guanyar l’estatueta daurada, va morir el 1992- amb vocació biogràfica sobre un artista del setè art que va voltar el món i va tornar sempre a Calders, a Can Cuyàs, pàtria de la família materna.

Com vam explicar en un extens reportatge dissabte passat, la mare d’Almendros, la Maria Cuyàs, i l’àvia de Gavaldà, la Teresa Posiello, van ser amigues íntimes. I el 1984, l’any que va morir François Truffaut, tan important en la trajectòria d’Almendros, l’any que el barceloní va estrenar el documental Conducta impropia de denúncia de la repressió homòfoba de la Cuba de Castro, l’any que va poder, per fi, fer tornar la seva mare reclosa a l’illa caribenya des del 1962, aquell estiu la joveneta Gavaldà va tractar el senyor Néstor per primer cop. Una trobada de retrobament entre les dues famílies, entre les velles amigues, que, recorda encara, «em va impactar».

Néstor Almendros (1930-1992) va guanyar un Oscar a la millor fotografia per Days of heaven en la gala de l’abril del 1979. Aquell noi que amb 6 anys es va refugiar amb els seus germans a Calders fugint dels bombardeigs que van castigar la capital catalana durant la guerra espanyola, es va enamorar del cinema quan era un adolescent a la postguerra franquista, va conquerir el cor de la Nouvelle Vague (Rohmer, Truffaut) i després el de Hollywood, que el va omplir de feina amb films com Kramer contra Kramer i La decisión de Sophie, dues de les tres cintes que li van valer l’Oscar a la multinominada i aclamada Meryl Streep.

«Devia ser pels volts de Nadal que va contactar amb mi, a través de les xarxes, una dona que es va presentar com la neboda del cap d’elèctrics que va treballar amb Truffaut i Almendros», ha revelat Gavaldà: «em va explicar que els rodatges eren molt agradables». L’autora li va enviar el llibre i avui ha insistit en la importància que sigui una porta d’entrada per a posteriors treballs sobre el calderí adoptiu. D’aquí, també, la petició de Bordas perquè algú entomi l’edició en francès.

Laura Gavaldà, que treballa al Departament de Salut de la Generalitat, busca en tot moment a la seva obra la dimensió humana de qui va ser un gran especialista a il·luminar pel·lícules però també un activista en favor dels drets humans. Per si algú s'ha quedat amb ganes, el 26 d’abril es presentarà el llibre a Calders.