Els bagencs Miki Esparbé i Berto Romero, junts a la pantalla gran amb ‘Wolfgang’

La novel·la Wolfgang (Extraordinari) de la catalana Laia Aguilar és una esplèndida aproximació a l’univers d’un nen autista i a les diferents maneres de gestionar-lo. Hem vist moltes ficcions centrades en el tema, però no tantes amb la sensibilitat d’aquesta, que agafa un esquema més o menys tradicional (la sempre complexa relació entre pares i fills) i sap donar-li la volta amb el punt just d’humor, drama i retrat generacional. Si el talent d’Aguilar té un equivalent cinematogràfic, aquest és el de Javier Ruiz Caldera. El director de Promoción fantasma, 3 bodas de más, Anacleto: Agente secreto o Superlópez ha demostrat una capacitat única per fusionar gèneres i per abordar els conflictes dels personatges amb rigor, sobretot quan es tracta de fer riure i emocionar en un mateix pla narratiu.

Per això Ruiz Caldera era la millor opció per dirigir l’adaptació de Wolfgang (Extraordinari), que arriba avui als cinemes i que podria convertir-se en un dels grans èxits espanyols de la temporada. Perquè a més de comptar amb el text d’Aguilar (que també ha participat en el guió) i l’habilitat de Ruiz Caldera, el film té un actor protagonista, el manresà Miki Esparbé, que ha anat demostrant al llarg dels anys que és un tot terreny que sempre aporta una dosi extra d’humanitat als seus personatges.

Wolfgang és un nen de deu anys amb un quocient intel·lectual de 152 i trastorn de l’espectre autista. Li agrada fer llistes, tenir control sobre totes les coses i, sobretot, tocar el piano. Quan la seva mare mor de manera sobtada, el nen es veu obligat a anar a viure amb el seu pare, en Carles, a qui no ha vist mai. El Carles afronta el repte amb la millor de les voluntats, però Wolfgang no aconsegueix tolerar el seu desordre ni la seva desorganització, i encara menys la seva tendència a la frivolitat intel·lectual.

Wolfgang es proposa aconseguir, sense que en Carles ho sàpiga, el seu somni: estudiar a l’acadèmia de música Grimald de París, on va estudiar la seva mare, i convertir-se en el millor pianista del món. Quan en Carles ho descobreix, ha de decidir si aprofita la seva gran oportunitat com a actor o bé es converteix d’una vegada per totes en el pare que necessita Wolfgang.

La complicitat entre Esparbé i el nen Jordi Catalán, juntament amb la seva harmònica combinació entre drama i humor, és l’eix d’una pel·lícula que et guanya per la seva honestedat des de la primera escena. També destaca pel seu esplèndid planter de secundaris, que inclou Anna Castillo, Àngels Gonyalons, el cardoní Berto Romero, Nausicaa Bonnin i Dafnis Balduz.