Xavier Mas Craviotto protagonitza l'acte central del Dia Mundial de la Poesia aquest divendres
La proximitat de la diada de Sant Jordi omple l'agenda de presentacions literàries a Manresa i a Berga
Xavier Mas Craviotto va guanyar l'Ausiàs March de poesia amb el llibre "La llum subterrània" / OSCAR BAYONA
L'acte central a Manresa de la celebració del Dia Mundial de la Poesia se celebra aquest divendres a l'Ateneu les Bases a partir de les 19 h i amb entrada lliure. El navassenc Xavier Mas Craviotto i la figuerenca Sasha Pradkhan farà un recital poètic creuat en què cadascun dels autors llegirà textos de l'altre: "La llum subterrània", del bagenc, i "Cap part", de Pradkhan. Marta Roma acompanyarà els rapsodes amb el violoncel.
"La llum subterrània" va fer guanyar el premi Ausiàs March de poesia a Mas el 2022. Quatre anys abans, havia estat reconegut amb el Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra, guardó que en la darrera edició va conquerir, precisament, l'altra protagonista de la vetllada d'avui amb l'obra que podran escoltar els assistents. Ambdós poetes són nascuts el 1996. L’acte estarà adaptat a la llengua de signes.
PRESENTACIÓ A LA PARCIR
La Llibreria Parcir de Manresa acull avui divendres (19 h) l'acte de presentació de la primera novel·la d'Ester Escamilla, "Ara que t'he trobat deixa'm dir-te adeu" (La Magrana). En una trobada oberta al públic en la qual també intervindrà l'escriptora Irene Rubio, l'autora de La Cellera de Ter parlarà d'una ficció sobre una dona que vol deixar enrere les ombres del passat.
Una setmana plena d'autors a Manresa
De dimarts a dijous, es van dur a terme diverses presentacions literàries a Manresa en un senyal inequívoc de la proximitat de Sant Jordi. Aquest diumenge només quedarà un mes per la festa, que enguany presenta la particularitat que se celebra tot just a la sortida de la Setmana Santa, dos dies després del Dilluns de Pasqua.
Dimarts passat, en un acte del Dia Mundial de la Poesia, el poeta Francesc Parcerisas va presentar "Triomf del present. Obra poètica, 1965-2000" (Quaderns Crema) a la Llibreria Papasseit de la capital bagenca. En conversa amb la filòloga manresana Sara Serrano, i davant d'un públic nombrós, l'autor de Begues va parlar d'un volum que compendia 35 anys de trajectòria amb una poesia que celebra la bellesa del que és efímer i el goig, a voltes amarg, de la vida.
Sara Serrano i Francesc Parcerisas van conversar a la Papasseit / DANI CASAS
Dimecres va ser el torn de la poetessa Blanca Llum Vidal, guanyadora del Premi Carles Riba amb el poemari "Tan bonica i tirana" (Proa). L'autora vinculada al Berguedà va parlar d'un conjunt de poemes i proses poètiques que aborden l'amor i el desig d'humanitat des de la joia i la ferida. Vidal va entrar en diàleg amb l'escriptor manresà Jordi Estrada en una sessió que va tenir per escenari la Llibreria Poques Paraules.
La Poques Paraules va aplegar un públic interessat en l'obra de Blanca Llum Vidal / JORDI BIEL
El dijous, gairebé de forma simultània, Eva Bach i Genís Sinca van presentar les seves novetats en punts diferents de la ciutat.
La pedagoga i conferenciant Eva Bach ha escrit "Disbarats emocionals. Ja n'hi ha prou" (Plataforma), un llibre que vol posar ordre en el caos actual que ha penetrat en el món de l'educació emocional. La manresana en va parlar a l'Escola Joviat, en un acte que va presentar la directora de benestar de la institució acadèmica, Marta Ballber, posant l'èmfasi en la proliferació que hi ha a les xarxes socials de continguts poc seriosos o, directament, erronis i que no fan cap bé ni a les persones que necessiten aprofundir en els motius dels seus malestars ni a un sector professional dotat de rigor científic.
Eva Bach va parlar d'educació emocional a la Joviat / DANI CASAS
A la Llibreria Abacus, Genís Sinca va donar les claus de "Vida de Paco Candel, la màquina d'escriure" (Comanegra), la reedició actualitzada de "La providència es diu Paco" que ja va publicar el 2008 com un retrat biogràfic de l'autor de "Donde la ciudad pierde su nombre" i "Els altres catalans".
Sinca ha biografiat la vida i l'obra de diverses personalitats de la vida política, cultural i social del país. A Candel el va conèixer a principis de segle, durant set anys van mantenir el contacte i, un any després de la mort de l'escriptor, el periodista bagenc va publicar el llibre esmentat. El manresà és el comissari de l'Any Candel, que commemora enguany el centenari del naixement del personatge, que va arribar al món a Cases Altes (Racó d'Ademús, País Valencià) i de petit va emigrar amb la família a Barcelona. L'encaix de la immigració en la societat catalana va ser el gran tema de la seva obra.
Genís Sinca va presentar la biografia de Paco Candel a l'Abacus / DANI CASAS
Una altra de les novetats rellevants de la literatura de la Catalunya Central que s'ha presentat recentment és obra de la manresana Imma Cortina. En companyia de l'editor de L'Albí, Jaume Huch, i el també escriptor Llorenç Capdevila, l'autora va parlar de la novel·la "El dibuixant d'indianes", una ficció ambientada al segle XVIII sobre el món del disseny i el comerç de les preuades teles conegudes com indianes. L'acte va tenir lloc al Centre Cultural el Casino.
L'editor Jaume Huch, Imma Cortina i l'escriptor Llorenç Capdevila, en la presentació de la novel·la "El dibuixant d'Indianes" / OSCAR BAYONA
Doble presentació a la Sense Paraules de Berga
Demà dissabte hi haurà molta activitat a la Llibreria Sense Paraules de Berga amb dues presentacions, una al matí i l'altra a la tarda. La primera tindrà lloc a les 12.30 h amb la periodista manresana Núria Bacardit com a protagonista. La reportera de TV3 ha debutat en el camp de la novel·la amb una ficció de gènere, "Les orquídies del mal" (La Campana), ambientada en un petit poble català. L'acte comptarà amb la participació de la també periodista Dolors Clotet.
A partir de les 18.30 h, Andreu Claret parlarà de la seva darrera obra, "La casa de les tres xemeneies" (Columna). De pares bagencs, el guanyador del Ramon Llull amb "París érem nosaltres" se situa en aquesta ocasió a la Barcelona dels anys 60, un moment de la història de la ciutat marcat alhora per la dictadura franquista i pels canvis socials i culturals que es començaven a apuntar.