El manresà Oriol Vilanova representarà Espanya a la Biennal d’Art de Venècia
El projecte de l’artista, «Les restes», comissariat per Carles Guerra, serà la proposta de l’exposició que tindrà lloc del 9 de maig al 22 de novembre de 2026
El manresà Oriol Vilanova representarà Espanya a la Biennal d’Art de Venècia / Mireia Arso
Afegeix-nos a GoogleRedacció
El projecte Les restes de l’artista manresà Oriol Vilanova, comissariat per Carles Guerra, representarà Espanya a la 61a Exposició Internacional d’Art de Venècia, que tindrà lloc del 9 de maig al 22 de novembre de 2026.
La proposta de l’artista català Oriol Vilanova és la selecció per al pavelló d’Espanya d’un jurat compost pel director de relacions culturals i científiques de l’AECID, Santiago Herrero; la directora de programació d’Acció Cultural Espanyola, Inmaculada Ballesteros; el director del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Manuel Segade, i Agustín Pérez Rubio, comissari del Pavelló d’Espanya a la Biennal de Venècia 2024, entre d’altres.
El Pavelló espanyol per a la Biennal de Venècia, segons l’AECID i l’AC/E, desplegarà la suma d’aquests materials acumulats mitjançant una pràctica sostinguda i repetida durant més de vint anys. Aquest projecte d’Oriol Vilanova està comissariat per Carles Guerra (Amposta, 1965) amb qui l’artista ha col·laborat repetides vegades.
En una primera reunió, a finals del 2024, el jurat va convidar set artistes i comissaris a presentar un projecte per al Pavelló d’Espanya a la 61a Biennal d’Art de Venècia. Un cop finalitzat el termini establert, es van rebre 7 propostes, que van ser presentades pels candidats en una reunió celebrada els dies 27 i 28 de març passats. Després de la deliberació, el jurat va determinar per unanimitat que el projecte guanyador era Oriol Vilanova.
Vilanova, nascut el 1980 a Manresa, ha desplegat la pràctica artística a partir d’un afany col·leccionista destinat a ficar el món sencer en un museu. Atès que el planeta és evidentment inabastable, el seu treball converteix el fracàs en un remei, que en tenen prou les restes; aquestes es materialitzen en un gran nombre de targetes postals que troba en mercats.
Amb elles genera un antimuseu des d’on pretén donar resposta a les inquietuds contemporànies sobre una institució, com la museística, que s’ha entès com a model d’acumulació, preservació i valorització del passat. Els seus són una mena de museus metabòlics que es recolzen sobre un hàbit comprador mantingut gràcies a una inversió modesta però contínua.
- Els arquitectes a Manresa alerten: 'Avui no surt a compte fer pisos que no siguin per a persones que puguin pagar preus elevats
- Un incendi a la fàbrica Lipmes de Manresa obliga a confinar els veïns i el CAP Les Bases
- Els Mossos d'Esquadra busquen la Sara Maria, desapareguda el 8 de juliol a Badalona
- Prou Sal deixa la Comissió de la Mineria: «No volem convertir un desastre mediambiental en una atracció turística»
- L'Hospital de Cerdanya, contra la planta més verinosa del Pirineu: un pla de divulgació vol prevenir intoxicacions per tora blava
- El cas del diabètic sense sostre irromp al ple de Manresa
- La María, de 32 anys, viu en un bosc sense electricitat de la xarxa ni aigua calenta: 'Vius una mica al ritme de la vida
- La mare de la Noelia, la jove que va rebre l'eutanàsia, demana identificar els violadors de la seva filla: 'No volia que això quedés impune
