Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El manresà Oriol Vilanova representarà Espanya a la Biennal d’Art de Venècia

El projecte de l’artista, «Les restes», comissariat per Carles Guerra, serà la proposta de l’exposició que tindrà lloc del 9 de maig al 22 de novembre de 2026

El manresà Oriol Vilanova representarà Espanya a la Biennal d’Art de Venècia

El manresà Oriol Vilanova representarà Espanya a la Biennal d’Art de Venècia / Mireia Arso

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Redacció

Manresa

El projecte Les restes de l’artista manresà Oriol Vilanova, comissariat per Carles Guerra, representarà Espanya a la 61a Exposició Internacional d’Art de Venècia, que tindrà lloc del 9 de maig al 22 de novembre de 2026.

La proposta de l’artista català Oriol Vilanova és la selecció per al pavelló d’Espanya d’un jurat compost pel director de relacions culturals i científiques de l’AECID, Santiago Herrero; la directora de programació d’Acció Cultural Espanyola, Inmaculada Ballesteros; el director del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Manuel Segade, i Agustín Pérez Rubio, comissari del Pavelló d’Espanya a la Biennal de Venècia 2024, entre d’altres.

El Pavelló espanyol per a la Biennal de Venècia, segons l’AECID i l’AC/E, desplegarà la suma d’aquests materials acumulats mitjançant una pràctica sostinguda i repetida durant més de vint anys. Aquest projecte d’Oriol Vilanova està comissariat per Carles Guerra (Amposta, 1965) amb qui l’artista ha col·laborat repetides vegades.

En una primera reunió, a finals del 2024, el jurat va convidar set artistes i comissaris a presentar un projecte per al Pavelló d’Espanya a la 61a Biennal d’Art de Venècia. Un cop finalitzat el termini establert, es van rebre 7 propostes, que van ser presentades pels candidats en una reunió celebrada els dies 27 i 28 de març passats. Després de la deliberació, el jurat va determinar per unanimitat que el projecte guanyador era Oriol Vilanova.

Vilanova, nascut el 1980 a Manresa, ha desplegat la pràctica artística a partir d’un afany col·leccionista destinat a ficar el món sencer en un museu. Atès que el planeta és evidentment inabastable, el seu treball converteix el fracàs en un remei, que en tenen prou les restes; aquestes es materialitzen en un gran nombre de targetes postals que troba en mercats. 

Amb elles genera un antimuseu des d’on pretén donar resposta a les inquietuds contemporànies sobre una institució, com la museística, que s’ha entès com a model d’acumulació, preservació i valorització del passat. Els seus són una mena de museus metabòlics que es recolzen sobre un hàbit comprador mantingut gràcies a una inversió modesta però contínua.

Tracking Pixel Contents