«La col·lecció de postals planteja què conservem i valorem als museus»

El pavelló espanyol de la Biennal de Venècia de l’any vinent tindrà un protagonista manresà a qui els seguidors del món de l’art coneixen des de fa anys. Oriol Vilanova (1980) presentarà a la ciutat dels canals el projecte "Los restos", amb la complicitat de Carles Guerra en el comissariat. Un tàndem que, entre altres treballs, el 2017 va omplir de postals l’aleshores Fundació Tàpies (ara ja Museu) en l’exposició "Diumenge". Entre els set candidats convidats a presentar propostes al jurat, la unanimitat va designar el creador manresà resident a la capital belga, Brussel·les.

La Biennal se celebrarà del 9 de maig al 22 de novembre del 2026. Que serà «Los restos»?

Jo treballo amb material descartat de la història, materials trobats als mercats de les puces que són la digestió de la història, objectes dels quals la gent se’n desfà. Són les restes de la memòria.

Continua fent intervencions amb les postals? 

Sí, les postals són imatges que reproduïm, se’n fan milers de còpies, i acaben als mercats de les puces, per on passen les vides, i tenen una altra història material. Em pregunto què ens poden dir les restes i què poden construir.

El manresà Oriol Vilanova representarà Espanya a la Biennal d’Art de Venècia

Recuperar, recontextualitzar.

Les postals parlen totes les llengües, expliquen tota mena d’històries. Les restes ens diuen el que volem sentir i acaben parlant de la memòria de cada lloc. Els mercats de les puces de Barcelona, Brussel·les o Berlín acaben diluint els traumes col·lectius i passats i, alhora, parlen del present i el futur.

Fa anys que se serveix d’aquests materials, a través dels quals reflexiona sobre la transmissió de la cultura, el mercat de l’art i l’exhibició. És una idea, doncs, que encara té recorregut i coses a dir?

El que faig és un treball sostingut en el temps, una pràctica i un compromís amb la col·lecció. Sempre es van obrint portes, hi ha un desgotament, un nou enfocament. M’agrada escoltar la col·lecció, aprenc coses sempre.

Quina forma tindrà la intervenció que farà al pavelló d’Espanya?

Es va definint, la idea és que hi haurà diferents formes de visibilitat de la imatge, serà una instal·lació que recobrirà l’arquitectura del pavelló a través de la col·lecció.

Omplirà el pavelló de postals?

Sí. Treballarem amb la col·lecció i l’efecte que farà en l’arquitectura que acollirà els visitants.

La postal, però, és avui en dia un objecte en desús?

Tot això que proposo es fa a partir d’un objecte popular que coneixem tots. Malgrat que les noves generacions no hi estan familiaritzades, el concepte de postal o de clixé és conegut per tothom i es transforma per altres mitjans. La intervenció mostrarà la col·lecció com una iconografia d’imatges, però també d’objectes, imatges materials. És l’efecte que tenen sempre.

La col·lecció va creixent?

El 99,9 per cent de la col·lecció va creixent a través de la compra, una a una. A vegades, a algú que em coneix li fa il·lusió fer-me una donació, però per entrar a la col·lecció les imatges han de tenir sentit.

Les intercanvia, les ven?

La venda es fa quan les instal·lacions es transformen en obra d’art, circulen per museus i altres col·leccions i les adquireixen.

Però encara troba postals per comprar? 

Sí, sí, encara, la seva actualitat passa més pels mercats de puces, però hi ha museus com el MOMA de Nova York, el Pompidou de París o el Prado de Madrid que en fan de noves. De la mateixa manera que l’edat d’or de la postal va tenir lloc fa temps, treballo amb les restes, amb el que trobo als mercats. I el bon moment de les postals és ara als mercats de les puces, allà hi van a parar les postals de les quals es desfà la gent, quan buides cases perquè s’ha mort un parent. Això fa que aquests materials circulin. No tenen un alt valor econòmic, però sí conceptual.

Així, doncs, la col·lecció creix.

Ahir mateix vaig adquirir postals. Jo surto cada setmana diversos cops a comprar-ne. La col·lecció sempre està incompleta.

Quantes en té?

Vaig deixar de comptar quan en tenia 200.000, però és que els números no signifiquen res. D’això me’n vaig adonar quan vaig veure que l’important és l’efecte, l’experiència de l’exposició, que no el fet d’exposar mil, deu mil o cent mil postals.

El seu treball qüestiona el concepte de museu?

En realitat, ho faig a partir de què és fer una col·lecció. Les postals són objectes de baix cost, i a través seu puc parlar de com es construeix una col·lecció a partir de restes, què conservem, què valorem. La construcció de la col·lecció és un paral·lel de la construcció dels imaginaris dels museus. 

«Oriol Vilanova, als trenta anys, ja es plantejava qüestions com l'èxit i el fracàs»

Quines són les properes passes que ha de donar?

Doncs es tracta d’anar preparant el projecte, fer el catàleg, definir les activitats paral·leles que es faran durant la Biennal, ... A més, compagino tot això amb moltes altres exposicions que tinc programades, com la del Museu Habitat del Manuel Borja-Villel, al Palau Moja, i una altra al Pompidou de Metz. Sense oblidar d’anar als mercats.

Ja se’ls deu conèixer tots, el deuen tenir vist.

Sí, a Brussel·les fins i tot n’hi ha un que obre tots els dies, tots. De dilluns a diumenge.