El dia que Solsona va deixar Joan Miró amb la boca oberta

Al capdavall de les escales que porten a la sala d’exposicions temporals, Joan Miró contempla -embadalit, sorprès, transcendent?- el misteriós Orant, la joia de la corona del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Una figura oculta durant vuit segles rere els frescos romànics de l’església berguedana de Sant Quirze de Pedret, que va emergir amb l’arrancament del 1936. El geni que va assassinar la pintura va trigar quinze anys més a descobrir la singular figura mural: la inesperada trobada va tenir lloc l’abril del 1951 i l’impressor Enric Tormo en va deixar constància en una sèrie de cinc fotografies, dues de les quals són a la mostra "L’Orant i Miró. Esperit mural", oberta fins al 4 de juliol.

«L’important és el procés de creació», assegura Marta Ricart (Ardèvol de Pinós, Solsonès, 1973), comissària d’una mostra que culmina nou anys de recerca. L’artista va rebre el 2016 la beca Pilar Juncosa de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca en un moment en què estava estudiant els processos de treball de Miró. L’espoleta estava activada.

«És un privilegi conservar els tallers d’un artista, els llocs on hi ha impregnat el seu procés de treball», apunta: «per mi no és tan important l’obra com aquest procés, els llocs. A través del procés de creació entens el sentit de l’obra i el perquè. Sobretot, el lloc des d’on es fa, un lloc físic, extern, però també intern, és un posicionament individual molt fort».

L’exposició plasma en diversos espais del museu el canvi de punt de vista per mirar l’art que proposa Ricart. Per aquest motiu, la comissària aborda Miró des de la descoberta de l’Orant, la convicció del treball compartit i el concepte de l’art, de la pràctica mural, com una vivència comunitària, anònima i col·lectiva. Tot el contrari del que s’associa a la mitologia del geni artístic individualista, del creador com a marca i, per tant, negoci.

«Miró va ser contemporani de Breton i aquest explica molt bé la manera com la humanitat ha anat creant sense ser-ne conscient. Hi ha un pòsit humà, anònim, a vegades, però que ens pertany a tots i alhora no és de ningú», va afirmar Ricart. «Miró, anant a buscar les fonts, va anar a parar a un tipus de representació similar abans de conèixer-lo». Per això, conclou Ricart, l’Orant va inspirar Miró fins i tot abans de saludar-se.  

La primera vegada que es van ensenyar les fotografies va ser en una exposició de la Fundació Brossa dedicada a l’impressor Enric Tormo. El comissari de la mostra, Aitor Quinney, va anar a la Fundació Miró a remenar què hi havia a la caixa que el mateix Tormo havia dut al centre i va trobar les cinc instantànies que testimonien la visita de l’artista al museu solsoní: des que van ocupar amb unes còpies de gran format un espai a l’equipament barceloní, les dues que estan en millors condicions no s’havien tornat a veure. En cadascuna hi veiem Miró observant una obra d’art: l’Orant de Pedret i els dos laterals del retaule de Sant Andreu de Sagàs. 74 anys després, Miró torna a la ciutat.

«Està tot molt datat», indica Ricart, «però el procés de treball és una porta que no s’ha obert, bàsicament perquè molt s’ha fet des de la història de l’art, però si no has pintat o no ets de l’ofici, hi ha coses que difícilment podràs veure, perquè les veus quan les has fet i et planteges com es fan». L’Orant és una pintura preromànica de finals del X i inicis de l’XI que va aparèixer, juntament amb el Cavaller, una altra part de la decoració de l’església de Pedret, quan es van arrencar les pintures romàniques que avui en dia estan repartides entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Solsona. Tot i que hi ha diverses teories -una de les quals cita la simbologia de la salvació i la resurrecció a través del paó-, no està clar el significat del conjunt.

QUATRE APUNTS

Solsona reuneix per primer cop els vuit plafons del «Mural del Sol»

Només entrar a la sala principal de l’exposició, el visitant contempla l’Orant al fons. A la dreta, però, hi ha una altra de les peces rellevants de la mostra, els vuit fragments de l’esbós original del Mural del Sol que Miró va crear per a la seu de la Unesco a París. Fins ara, només s’havien exposat sis panells, al Museu Kunsthaus de Zuric. Els altres dos (el tercer i el vuitè, segons la fotografia) es van descobrir en la restauració de taller de Mont-roig del Camp. La peça data del 1957 i és un exemple de la creació mironiana expressada en format mural, una tècnica que el pintor va conrear durant bona part de la seva trajectòria.

El geni va tenir una cita amb el món preromànic

Joan Miró va visitar Solsona en un viatge que va incloure Cardona, tal com testimonien les fotografies d’Enric Tormo, just després d’acabar el mural de Harvard que Walter Gropious li va demanar per decorar el menjador del Harkness Commons del Harvard Graduate Center, als Estats Units.

Marta Ricart lliga art i territori des del Solsonès

La comissària de l’exposició és filla d’Ardèvol de Pinós, tot i que de petita va anar amb la família a Barcelona. Fa vint-i-un anys va tornar a la comarca i treballa en projectes que destaquen el vincle de la creació artística amb el territori. Recentment, va comissariar la mostra de Quim Moya a Manresa.

La figura de Pedret era als tallers de Miró

No hi ha la certesa que Miró conegués l’Orant, tampoc el contrari, abans de la visita al museu. La trobada, però, va deixar empremta i la mostra exposa dues postals que l’artista tenia penjades a les parets dels seus tallers de Palma i Mont-roig i dues imatges impreses que va desar en una carpeta personal.