Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Entrevista | Núria Albesa Macià Il·lustradora

«A la franja infantil hi ha força lectors, però després potser es perden»

Convençuda que en els últims anys la literatura infantil ha fet un salt, l’autora engega una saga de contes que fa protagonistes el pingüí Jeff i l’esquirol Pip i que s’adreça als nens i nenes que estan a punt de començar a llegir

La barcelonina Núria Albesa és veïna d’Artés

La barcelonina Núria Albesa és veïna d’Artés / Arxiu particular

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Manresa

El pingüí Jeff i l’esquirol Pip són els protagonistes de La festa d’aniversari (Cruïlla), el primer volum d’una saga de contes de la il·lustradora establerta a Artés Núria Albesa (Barcelona, 1991). Un volum que beu d’estils i tècniques clàssiques per presentar una història dolça sobre el valor de l’amistat entre dos personatges complementaris.

Qui són en Jeff i en Pip?

Són una versió molt exagerada, i a la vegada molt simplista, de dos caràcters molt antagònics com som la meva parella i jo. La meva parella és més organitzat, com en Jeff, mentre que jo soc una mica més desordenada, com en Pip. La llavor del conte sorgeix de comparar-nos en situacions quotidianes. Crec que són dos personatges que es complementen molt bé i crec que explorar l’amistat entre ells dos permet trobar escenes molt divertides.

És autora d’una desena de contes, però aquest és el primer que fa després de ser mare. Creu que això li ha canviat la manera de crear històries infantils?

En Jeff i en Pip es van començar a gestar quan vaig saber que estava embarassada i, de fet, les editores van ser de les primeres persones que ho van saber. En la concepció de la història crec que no m’ha canviat ni m’ha influït. Tenia ganes d’explorar tècniques de dibuix tradicional, que no havia tocat mai i que són més laborioses. El que ara em plantejo és com m’ho faré per fer els nous títols amb la meva filla voltant per casa, ja que és una tècnica que exigeix una meticulositat molt gran.

Per tant, hi haurà més històries d’aquests dos personatges?

Sí. El segon llibre ja el tinc gairebé acabat i mantindrà molt l’essència del primer. La festa d’aniversari parteix de la idea que com que el Jeff és tan organitzat, el Pip espera que hagi preparat una festa pel seu aniversari, però no ho fa. Com que no és així, és el Pip qui ha de sortir a última hora a buscar convidats, però no troba ningú. Això reforça el missatge que els amics hi són sempre i que és millor tenir un amic que hi sigui tot el dia que no pas molts que només vinguin una estona. En el segon, en canvi, el protagonista és el Pip. Es titula Un canvi d’arbre i parteix d’una tempesta molt forta que fa que el Pip perdi l’arbre on viu. Amb la fusta que s’ha trencat ha de reconstruir una cabanya i tota una sèrie d’animals l’ajudaran.

JEFF I PIP. LA FESTA D’ANIVERSARI

Núria Albesa

Cruïlla | 12,95 euros | 40 pàg. | Infantil

Abans deia que és un llibre especial pel que fa a la tècnica de dibuix.

Fins ara sempre havia treballat en suport digital i aquest és el primer projecte en què pràcticament s’ha fet tot en format analògic. M’ha tocat aprendre’n: des dels esbossos més primerencs que vaig fer en una llibreta fins a passar-ho a la tauleta digital i, després, tornant-ho a fer en analògic per fer la composició i pintar.

A quina edat de lectors està dirigit?

Els editors van decidir que el llibre estigués en lletra majúscula i hi ha molt poc text. Jo crec que podria encaixar per aquell moment en què els nens i nenes estan a punt de començar a llegir. Però depèn, perquè si un pare o una mare llegeix el text, un infant d’uns tres anys també el pot entendre perfectament.

En els últims anys la literatura infantil ha fet un salt important. Per fi ens l’estem prenent seriosament?

Jo crec que sí. Ara hi ha moltíssima varietat, i amb estils molt diferents. Crec que hi ha dues grans línies d’il·lustració, una que es fa amb un estil molt extravagant i que potser agrada més a l’ull adult que a l’infantil i, en canvi, hi ha una altra línia d’il·lustració que potser crida més l’atenció dels nens. Està molt bé que els nens puguin triar quin estil els agrada més i que els pares els puguin oferir varietat. L’àlbum per si mateix és un gènere que et permet fer qualsevol cosa en l'àmbit tècnic i estilístic. És un estil molt lliure i, com a artista, et permet explorar molts camins.

I hi ha força lectors?

En aquesta franja infantil jo crec que sí, després potser es perden. Hi ha molts lectors, però els hem d’aconseguir captar i mantenir, perquè quan creixen sovint els llibres perden importància.

Tracking Pixel Contents