Homenatge a Aute a Manresa: "No ens abandonis, amic nostre, a l’alba"

«Es feia estimar moltíssim». Josep M. Oliva, inspirador i ànima de l’acte d’homenatge que dijous Manresa va retre a Aute destacava, tot just començar, el magnetisme artístic i personal del cantautor, una qualitat que va planar al llarg de tota la vetllada, dalt i baix de l’escenari. I d’Aute, als artistes, tots ells vells amics, coneguts i admiradors del cantant que moria ara fa cinc anys i als quals Oliva va agrair l’entusiàstica i generosa predisposició per participar en un concert que va omplir de gom a gom una Sala Petita del Kursaal amb les localitats exhaurides des de fa mesos. Segurament, un dels concerts més emotius de la llarga història d’El Club de la Cançó.

Després que Gemma Puig, seguidora d’Aute des dels anys de l’institut i actualment empleada del teatre, li dediqués unes paraules de record, subratllant-ne «la veu, el vers, la mirada tendra i profunda», va ser el seu fill Miki qui, des de la pantalla, agraïa en un missatge gravat la celebració de l’homenatge, i lamentava no haver pogut ser-hi present. I va ser la veu de l’Aute qui, tot seguit, va acompanyar la projecció d’una seqüència fotogràfica amb imatges de les diverses visites que el cantant havia fet a la ciutat.

En primer a actuar va ser Toni Subirana, que es va definir d’admirador d’Aute des de sempre. Va triar Las cuatro y diez, una de les seves primeres cançons, on ja s’anunciaven alguns dels trets temàtics de l’univers autià: l’amor, el pas del temps, els records i la malenconia. Després, van ser els músics manresans Santi Arisa i Ricard Canals els que, acompanyant-se mútuament a la guitarra i a la percussió, van interpretar Libertad i Pasaba por allí, una cançó amb què Canals tornava als escenaris després d’una llarga absència, però amb la mateixa energia i l’humor guspirejant de sempre. Al seu torn, el periodista i cantant Txema Seglers comentava com va entaular relació amb el cantant quan, amb vint anys, va adreçar-li una carta amb uns versos, que l’Aute va respondre molt amablement, tot animant-lo a continuar escrivint. D’ell va cantar De paso, una invitació a la transgressió i al qüestionament permanent.

Joan Isaac: "Els cantautors no entrem en els aparadors mediàtics"

Arribava l’equador del concert i Joan Isaac, acompanyat del pianista i compositor Antoni Olaf Sabater, interpretava quatre de les cançons d’Aute versionades al català i recollides a l’àlbum Auteclàssic: Dos o tres segons de tendresa, La bellesa, Atenes en flames i Cine, cine. Els Convidats, reunits de nou per a l’ocasió, va recuperar les dues mateixes cançons amb què van obsequiar Aute en la seva visita a El Club de la Cançó el juny de 2005: Sin tu latido i Todo es mentira menos tú. I, de nou a la pantalla, era Mai Meneses (Nena Daconte) qui feia acte de presència a través d’un vídeo, amb De alguna manera; després, el cantant bilbaí Tontxu interpretava Una de dos, i l’aragonès Gabriel Sopeña, en un català com de tota la vida, convidava tothom a recordar Aute cantant Anda.

El recital assolia el punt àlgid d’emoció amb l’actuació de Rosa León, que va cantar l’emblemàtica Al alba acompanyada al piano per Manolo G. Toro i secundada pel públic i la resta d’artistes, que van tornar a l’escenari per retre junts un aplaudiment al cantant enyorat. «Quan va morir, se’n va anar una part de mi», confessava Rosa León, un pensament que segurament també va desfilar per la ment del públic. Abans d’acomiadar-se, León va posar en relleu la tasca d’aquells que, com els organitzadors d’aquest recital, continuaven defensant i donant veu als cantautors. «Són herois que haurien d’estar als altars», afegia.

Ja a la sortida, hi havia qui comentava que totes les cançons d’Aute són un acte d’amor. Sí, d’amor a la vida i als altres, un missatge que ens fa dir, parafrasejant la cançó: «No ens abandonis, amic nostre, a l’alba.»

Subscriu-te per seguir llegint