Espurnes Barroques reivindica el paper d'un art "que ha fet una mica de nosa"

El museu del Barroc de Catalunya ha acollit aquesta tarda la penúltima jornada d'actes de l'edició d'enguany del festival Espurnes Barroques. Una taula rodona que ha reunit en un mateix espai cinc veus autoritzades per a debatre i llançar idees per comprendre la importància de mantenir el patrimoni barroc a Catalunya i la necessitat de donar un relleu als professionals que s'hi dediquen. Unes relacions que, com ha explicat Carles Freixes, representant de Catalonia Sacra i delegat de patrimoni del Bisbat de Solsona, "són imprescindibles perquè encara a dia d'avui estem perdent molt patrimoni".

Tant és així que Francesc Miralpeix, professor d’Història de l’art de la Universitat Autònoma de Barcelona, fins i tot ha qualificat el barroc com aquell moviment artístic "que sempre ha fet una mica de nosa". De fet, ell mateix ha afegit que "estic segur que si s'hagués tractat d'un altre període -com el romànic o el renaixentista- segur que no s'hauria arribat a aquest punt" expressava fent referència a la gran quantitat de peces que durant anys han quedat pendents d'un procés de conservació i que han acabat malmetent-se per sempre.

N'és un exemple el que Josep Paret, conservador de béns culturals del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ha definit com "el retaule en pitjor estat de conservació que he vist mai". Un element arquitectònic que compartia església amb quatre peces més a Saldes i que "se'ns engrunava tota la fusta tot just tocar-lo". Aquesta ha estat una de les darreres tasques de les quals s'ha encarregat el centre on treballa, i el seu bon procés de restauració ha precisat de "les darreres innovacions científiques per salvar-lo".

Motivar els joves

Com en moltes altres disciplines, un dels mals que perceben els cinc conferenciants de la taula rodona és el poc interès que desperta als més joves. En aquest sentit, Miralpeix, que està acostumat a tractar-hi, apunta que "el barroc sovint s'explica i es veu com una manifestació religiosa, i no és del tot cert, perquè també articula una societat passada, i molts d'aquests elements eren elements de socialització d'aleshores".

La moderadora de la taula rodona, la periodista cultural Maria Palau, ha afegit també que, "encara que no ho sembli, els reportatges culturals són peces que funcionen molt bé als mitjans de comunicació, perquè les obres ens expliquen una història, i això interessa". Una afirmació que ha vingut arran d'una pregunta posterior a la reflexió que ha fet Carme Bergés, cap de l’Àrea de Monuments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que plantejava la necessitat de "renovar els museus", que no siguin només "espais de visualització, sinó que serveixin per crear nous vincles".

En aquest sentit, també s'ha tractat la necessitat de fer visible la feina del restaurador. Freixes i Bergés han coincidit amb la idea d'incorporar un community manager als equips dels museus, "sempre que no vagi en detriment d'un membre de l'equip de conservadors", ha puntualitzat Paret abans de donar per acabada la taula rodona i assistir, juntament amb unes 200 persones més al concert d'El fill pròdig al claustre de l'equipament manresà.