Guillem Cardona: «Hem volgut que el poble formi part del concert de Patum»

És un trompetista berguedà de 27 anys i amb la seva formació, KamBrass Quintet, amb la qual fa concerts a tot el món, protagonitzarà el concert de Patum, que ha anat a càrrec de músics destacats com Llibert Fortuny o Marco Mezquida. Com ho valora? 

Ens va fer molta il·lusió. És un projecte que, com a local, toca molt de prop. És com un somni fer un concert en el qual puguis elaborar les peces patumaires al teu estil, donar la teva perspectiva de la festa. Vénen artistes de fora, i fan la seva proposta, però no han vist la festa tan propera com un local. 

Robert Agustina, el director de la Banda del Memorial Ricard Cuadra (amb uns 40 músics), qualifica la seva proposta com a «molt original, amb el Guillem Cardona fent de les seves». Serà així? 

Quan ens vam reunir per com encarar el concert, vam decidir aprofitar la perspectiva més local, per donar un toc diferent, més en primera persona, de com gaudeix la festa la gent del poble. La conclusió va ser que el poble formi part del concert, i així vam gravar entrevistes a diverses persones, de gèneres i edats i vinculades a la festa de manera diferent, des d’un nen de 4 anys fins a la primera dona a saltar de ple, que té 90 anys. Tenim tot el ventall de vivències i punts de vistes, que hem modificat digitalment per acompanyar el discurs musical. En el concert hi trobarem electrònica i samplers en totes les entrevistes, acompanyades tant de la interpretació del quintet, com de la maquinària de loops i del beatbox. Tot el que hem pogut ajuntar, ho hem fet.

El resultat és que unint so, paraula i imatge han creat un relat? 

Cada peça té el seu propi relat i, sense voler-ho, s’han acabat combinant entre elles. Totes quatre en conjunt funcionen molt bé. La primera peça l’he escrit jo amb el quintet i en les altres vam creure necessari que els compositors fossin locals, per això que el concert fos proper, i joves, per donar-nos suport els uns als altres. L’obra del berguedà Lluís Gual no inclou les entrevistes, per contraposar amb la nostra. El baganès David Quintana és qui ha pervertit més les entrevistes, amb diferència. I l’última peça de la primera part del concert, del calderí Cesc Badia, és la que té les entrevistes menys moldejades i l’estil és més jazzístic. 

Hi ha molt talent musical al Berguedà? 

Oi tant! Suposo que la Patum hi ha tingut a veure en tenir bon planter de músics, sobretot en instruments de vent, i l’Escola-Conservatori de Música té gran quantitat alumnes i fa una gran tasca per arribar als qui hi tenen més difícil l’accés. En tinc molt bon record, des de petit. Sempre m’han donat suport en totes les meves etapes.

Què és per a vostè la Patum? I la música de la Patum? 

És un dels motius principals pels quals em va vaig decidir per l’instrument que toco. Em va motivar veure les trompetes brillant amb la banda. I després hi ha tot el que va vinculat a la festa: amistats, família, sempre és un moment de retrobament de la gent que un s’estima. I la festa es viu de manera única i molt personal, acompanyada d’una música que emociona i enganxa.

Va començar amb la trompeta als 7 anys. Quin vincle ha tingut amb la Patum com a músic? 

Justament vaig participar al concert de Patum com a solista abans de la pandèmia, en un que es va fer en què els solistes eren estudiants de Superior de Música. També hi he participat amb la banda. I per Patum, amb l’Escola de Música, he tocat en la Patum infantil, i ara toco al passacarrers de dimecres i dijous a la plaça. Ho portem a l’ADN. 

Quin dels concerts de Patum que ha vist l’ha tocat més? 

Si soc per aquí sempre he vingut a treure el cap, i també hi he anat quan es feia al CAT, a Barcelona. Els últims quatre anys vivint a Suïssa ha estat complicat. En tots els concerts que he viscut hi ha moments que se m’han quedat dins i, sense voler, també m’han inspirat per al concert que farem aquest dissabte. Tots els músics que han fet el concert de Patum són musicassos de primera categoria, amb una perspectiva única i privilegiada. L’Andrea Motis, amb la seva veu dolça i la seva manera de tocar la trompeta, transmet emocions diferents que l’energia del Llibert Fortuny, que es tornarà boig tocant els plens.

Com és que ha decidit a establir-se a Berga? 

Després de quatre anys de viure a fora, que ha estat gratificant i enriquidor, tenia ganes de tornar a viure en català. A banda, a Berga hi tinc el teixit cultural, amistats, família... tinc tota la meva vida aquí. No m’imagino en un altre lloc, a llarg termini. Ja vaig estar quatre anys a Barcelona, estudiant la carrera. La ciutat i jo necessitem distància. També sóc molt de muntanya i de córrer per aquí dalt.

I com es viu de la música des de Berga? 

Al final, on acabes invertint més hores, és a l’estudi o a la sala d’assaig. Amb el quintet assagem a Manresa, i el beatbox el practico a casa o bé en un estudi d’aquí a Berga. Llavors, simplement has de comptar hora i quart més de Berga a l’aeroport. I, amb tot el que m’aporta viure aquí, no em molesta. A més, des del confinament, les reunions també es poden fer telemàtiques, i facilita molt la logística.

Ha pensat mai què faria si no es dediqués a la música? 

Em veig treballant de moltes coses i admiro els professionals que poden deixar la feina fora de casa. El que tinc clar és m’agrada molt la pedagogia. Des de jove que soc monitor de lleure, i això dels tallers de beatbox m’ha recordat l’any que vaig fer de professor de trompeta al Conservatori dels Pirineus. Realment estic enamorat de la tasca d’intentar aportar als infants un aprenentatge més tangible o emocional, perquè al final et nodreixen el doble ells. Se’m dóna prou bé i no patiria gaire.