«A Sèrbia, qui parla de la guerra és acusat de traïdor»

Periodista i historiador especialitzat en l’Europa de l’Est i els Balcans, Jordi Cumplido (Manresa, 1981) va arribar a Sèrbia fa més d’una dècada per aprendre’n l’idioma. El 2022, Anna Roca, editora aleshores de L’Agulla Daurada, es va posar en contacte amb ell: volia publicar literatura balcànica. Cumplido acabava de llegir la primera novel·la de Magdalena Blažević: «vaig pensar que encaixava amb l’editorial». I no s’equivocava. El 2023 es va publicar "A finals d’estiu" i, el 2025, la segona novel·la de l’autora "El temps de la collita", ambdues traduïdes al català per Cumplido.

Ha crescut l’interès pels Balcans?

Ha fet un boom. L’impacte de les guerres els va fer desaparèixer del mapa i hi havia pocs traductors de serbocroat. És una zona sui generis: va i torna. La guerra russo-ucraïnesa i la situació a Sèrbia han fet que torni a estar de moda i ha sortit una nova generació d’escriptors. 

Parlen del conflicte?

Durant dècades, les guerres no eren un tema artístic. Aquests escriptors en parlen centrant-se en la transició dels darrers vint o trenta anys. Fan literatura social, miren el present i parlen de la destrucció del sistema de valors i de la desvinculació política de la gent. 

Què és la literatura social?

Als Balcans, les noves generacions són molt apolítiques i no s’escriu des d’un punt de vista ideològic sinó humà i individual. A "A finals d’estiu", de Blažević, la narradora és una nena morta que relata en primera persona una tragèdia a la Bòsnia rural. No parla ni de serbis ni de croats. 

«Una Iugoslàvia federal tenia més sentit que això d’ara, amb tants estats»

Blažević és bòsnia. Com es rep a Sèrbia?

És literatura marginal. Arriba a Sèrbia a través d’editorials independents. Els autors són acusats de traïdors. Pel govern, la guerra i les violacions durant el conflicte són un tema tabú. Hi ha una negativa a reconèixer els agressors i una idealització dels criminals de guerra. La política és conduïda per un nacionalisme molt fort.

És senzilla la traducció?

No, sobretot perquè ella escriu amb un llenguatge molt líric. El llibre és curt, cada frase està molt ben pensada i construïda. Lèxicament i gramatical és un repte. Menciona flora única del territori i fa referències folklòriques.

Ha sabut plasmar la feminitat de Blažević?

No em va sorgir el dubte, però és cert que recull l’experiència bèl·lica a partir de les relacions entre dones i les xarxes de sororitat. Vaig voler mantenir aquesta visió.

Per què és important traduir Blažević?

Cal que arribi a l’estranger. Les novel·les van aparèixer al mateix moment que les guerres d’Ucraïna, Síria o Palestina i la seva visió personalista ofereix un retrat universal dels conflictes.